A Senlima fan xancletes d'última generació i ajuden a la inclusió laboral
A Senlima fan xancletes d'última generació i ajuden a la inclusió laboral

"Volem ser una marca normal", el repte de competir i lluitar contra l'exclusió social

Cada vegada hi ha més iniciatives que busquen en l'activitat industrial la creació d'ocupació per a persones amb risc d'exclusió

Toni CanyísActualitzat

Tradicionalment, les entitats dedicades a atendre persones amb risc d'exclusió s'han dedicat a activitats amb poc valor afegit, com els manipulats, la recollida i el reciclatge de residus o la jardineria, per tal d'integrar-les en el món laboral. Però cada vegada hi ha més iniciatives que es fixen en les activitats industrials com a via per crear ocupació en aquests col·lectius.

La indústria requereix més capacitacions i una gestió més sofisticada, però també ofereix més recursos per a mantenir l'activitat quan no n'hi ha prou amb les ajudes públiques.


Persones amb diversitat funcional que recuperen i reparen màquines

Al taller de muntatges del Centre Especial de Treball que té la cooperativa Femarec es rehabiliten les cafeteres professionals de Nespresso velles. Es desmunten, es netegen i restauren peça per peça i se substitueixen les parts que s'hagin fet malbé. Aquí també es reparen els components dels dispensadors de cervesa Damm que s'instal·len en bars i festes populars, entre moltes altres ocupacions. No és un taller com els altres, ocupa 25 persones amb un grau de discapacitat intel·lectual o trastorn mental que els permet fer feines complexes.

Segons José Luis Garcia, que n'és el responsable, "a la secció de muntatges, necessitem personal que tingui un poder de concentració molt alt, perquè les feines són realment complicades, o a vegades són feines que has d'esbrinar on és l'error". Una de les treballadores del centre, l'Ariadna Rollo, ho corrobora "em va costar aprendre la feina, però ara ja no em costa fer la feina. Però clar, no es tracta només de fer la feina, sinó de fer-la bé i ràpid".

L'objectiu final de Femarec és que les persones que passin pel centre puguin acabar trobant feina a fora, tot i que en l'actual moment sigui especialment difícil. Per Juan Andrés Díaz, responsable de producció del centre, "ja haver arribat fins aquí, per a aquestes persones ja és un èxit. Ja tenen una feina i això ja és integrador, però n'hi hauran altres que amb la nostra ajuda i amb el seu esforç puguin aconseguir fer el pas de treballar en l'empresa ordinària".

Tenen clients fixos des de fa molts anys i també de nous. El secret és garantir la qualitat de les reparacions encara més que en una altra empresa. Per José Luis García, "el normal és fer un control de qualitat al final d'un procés. Però nosaltres el que fem són diversos controls de qualitat en cada fase del procés". Afegeix que les persones que treballen són persones molt responsables i que saben que la feina té una finalitat: "No és per anar fent, sinó que això ha de funcionar a fora. Si no funciona a fora, Femarec no té treball".

Tot i així, d'entrada, els cal vèncer prejudicis abans d'aconseguir nous clients: "aquesta por, aquesta reticència, és perquè no ens coneixen. Una vegada ens coneixen, aleshores ja veuen la qualitat de la nostra feina".

 

La simbiosi d'una empresa de moda i un Centre Especial de Treball

A poc més de tres quilòmetres d'allà, alguns treballadors de Caltor, que és el Centre Especial de Treball de la Fundació Badalona Capaç, estan fabricant xancletes d'última generació fetes amb materials tècnics. Caltor dona feina a 230 persones amb algun tipus de discapacitat intel·lectual.

El projecte de les xancletes neix de la idea de dos enginyers que han volgut crear una marca de moda amb un clar compromís social. L'han batejada com a Senlima, sense límits en esperanto, amb l'objectiu de promoure el treball de persones en risc d'exclusió. Mireia Calvo, cofundadora de Senlima Store:

"Volíem formar part de la solució, de crear un ecosistema en el que ells poguessin desenvolupar les seves capacitats i demostrar que són capaços de tenir una feina digna en què ells puguin ser autònoms i autosuficients. Canviar la mentalitat i canviar la societat, fer una societat més justa, més inclusiva".

Al Raúl Fernández, el van contractar justament perquè buscaven perfils idonis per engegar la producció de les xancletes. Ell col·loca a les soles la tira que serveix per subjectar el peu, però també fa moltes altres feines a Caltor: "Jo estava a la construcció i gràcies a Senlima vaig poder entrar a treballar aquí a Caltor. Aquí ets a fàbrica i estàs millor."

Per a aquest centre especial de treball, que es dedica sobretot als manipulats industrials, desenvolupar els processos de fabricació de les xancletes i després produir-les industrialment ha estat tota una oportunitat. Segons Montse Cañizares, la directora de la Fundació Badalona Capaç:

"Va bé tant per a les persones, perquè agafen uns aprenentatges i unes competències, com per un tema de sostenibilitat, perquè, clar, nosaltres volem donar feina a persones, però necessitem que això sigui sostenible econòmicament perquè sigui durador en el temps."

Tant Caltor com Senlima també volen demostrar que poden competir en el mercat com qualsevol altra empresa. Montse Cañizares: "Es treballa amb molta qualitat, treballem per al sector de l'automòbil, treballem per al sector de la construcció... al final la gent ens ha de contractar perquè fem bé la feina, no perquè siguem un centre especial de treball. Si la feina no la fas bé i no la fas amb qualitat, al final la gent no acaba donant-te feina".

I segons Mireia Calvo, "a Senlima, el que volem és ser una marca normal, que ens comprin perquè els agrada la marca, perquè els productes són de bona qualitat, són innovadors... no perquè són fets per aquestes persones, sinó perquè és un producte que els consumidors volen comprar".

 

Inserir dones vulnerables a través d'un taller de confecció

Ared és una fundació dedicada a la inserció sociolaboral de persones, sobretot de dones amb risc d'exclusió social procedents de centres penitenciaris i dels serveis socials. 1.300 persones passen cada any pels cursos de la fundació per poder-se reinserir en la confecció, la restauració i el sector sociosanitari.

Però hi ha casos en què Ared els ofereix directament un lloc de treball a través del taller de confecció de la seva empresa Salta. Per a Pepa Morató, la directora general de la Fundació, "hi ha dones que abans de trobar una feina al mercat ordinari, necessiten un acompanyament més gran. Aquí poden viure realment el que és una feina, el que es trobaran després al mercat laboral. També tenen un acompanyament psicològic, també les acompanyem en totes les seves necessitats, però ja treballen, ja tenen un mitjà de vida".

Segons Raquel Gil, la directora de l'àrea social de la Fundació Ared, a Salta "contractem majoritàriament dones amb moltes dificultats per poder-se inserir laboralment en el mercat ordinari. Tenim un termini de tres anys de contractar-les per poder treballar amb elles no només tots els coneixements tèxtils i de confecció, sinó també el seu empoderament, la seva autoestima o la seva alfabetització".

La Mònica Rocío Córdoba ja fa dos anys i mig que treballa al taller i ha après l'ofici de la confecció, però ara, en la seva última etapa a la Fundació, també s'està formant en la cura de persones:

"Surts d'aquí, compleixes els tres anys i t'envien a altres tallers, a fer entrevistes a veure si et quedes en aquella nova empresa. Que no funciona... doncs ja sé que tinc una altra porta oberta cap a una altra banda".

Competir empresarialment en un sector com la confecció és difícil, però actualment ofereix moltes oportunitats de reinserció per a les persones que passen pel taller.

Raquel Gil afirma que "la competència és molt alta i a un cost molt baix. Òbviament, aquest cost està supeditat a unes condicions infrahumanes, moltes vegades, de contractació, mentre que nosaltres, des de Salta, garantim un contracte com Déu mana".

Però, malgrat les dificultats per mantenir en funcionament aquest centre de treball, Pepa Morató posa l'accent en les portes que s'obren a les persones que hi passen:

"Les dones que solen treballar en tallers avui en dia, són persones molt grans que s'estan jubilant i aquestes empreses es troben que no troben gent, amb la qual cosa ens va perfecte... ho dic així... per inserir-les al mercat laboral."

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut