Viure prop d'una zona verda redueix el risc de mort prematura

Investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona proporcionen així més arguments per augmentar els espais amb vegetació
Viure prop d'una zona verda redueix el risc de mort prematura

Viure prop d'una zona verda redueix el risc de mort prematura

Investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona proporcionen així més arguments per augmentar els espais amb vegetació
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Salut

Viure a prop de zones verdes disminueix el risc de mort prematura per qualsevol causa. I només un petit increment en la superfície amb vegetació ja aporta una disminució d'aquest risc. Aquestes són les conclusions d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que s'ha publicat a la revista "The Lancet Planetary Health".

Aproximadament la meitat de la població mundial viu en ciutats, on sol haver-hi pocs espais verds. Molts estudis suggereixen que les àrees verdes a les ciutats tenen efectes positius sobre la salut: menys estrès, millor salut mental i menys risc de patir malalties cardiovasculars, síndrome metabòlica i mort prematura, entre d'altres.

Tot i això, molts d'aquests estudis només tenen en compte moments específics en el temps i utilitzen diferents maneres de mesurar l'exposició a àrees verdes.

Estudis que impliquen més de 8 milions de persones

Per això, David Rojas-Rueda, Mark Nieuwenhuijsen, Mireia Gascon i Daniela Pérez-León, de l'ISGlobal, amb la col·laboració de Pierpaolo Mudu, de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) van repassar tots els estudis publicats -en van trobar uns 9.300- i van escollir només els que complien certes característiques.

Concretament, es van centrar en estudis longitudinals -els que segueixen un grup de persones al llarg de diversos anys-, que utilitzaven una manera senzilla de mesurar l'exposició a àrees verdes basada en imatges de satèl·lit i que consideraven la mortalitat com a desenllaç. Això darrer significa que analitzaven la relació entre el contacte amb els espais verds i la mortalitat prematura i no es van agafar els que ho relacionaven amb malalties o altres vincles.

Van identificar 9 estudis que complien aquestes condicions i que, en conjunt, implicaven més de vuit milions de persones a set països diferents: Canadà, Estats Units, Espanya, Itàlia, Austràlia, Suïssa i la Xina.

Els resultats indica que en set dels nou estudis (el 78%) s'havia trobat una relació significativa entre un lleuger increment en la superfície verda a 500 metres o menys de la residència i un menor risc de mort prematura. Els altres dos estudis no mostraven aquesta relació.

Beneficis d'un petit increment de verd

El càlcul d'exposició a àrees verdes es basava en l'Índex Normalitzat de Diferència de Vegetació (NVDI), que serveix per a mesurar el creixement de les plantes, determinar cobertes vegetals i controlar la producció de biomassa. Els autors han observat que es produïa una reducció del 4% en la mortalitat per cada increment de 0,1 en l'NDVI a 500 metres o menys de la residència.

Per fer-nos-en una idea, cal tenir en compte que un índex menor de 0,2 correspon a sòl nu o vegetació morta, si és entre 0,2 i 0,4 hi ha vegetació dispersa o poc vigorosa i entre 0,4 i 0,6 indica vegetació abundant i vigorosa. Traduït a magnituds més comprensibles es pot concloure que un increment del 2% en el verd al voltant del domicili es traduiria en un descens del 4% en la mortalitat prematura.

Segons el primer autor de l'article, David Rojas, "és la síntesi més gran i completa feta fins el moment sobre espais verds i mortalitat prematura". Rojas, que a més d'investigador d'ISGlobal ho és al Departament de Ciències Ambientals i Radiològiques de la Salut de la Universitat Estatal de Colorado, afegeix que això ajudar a accions pràctiques:

"Els resultats donen suport a intervencions i polítiques que incrementin els espais verds com a estratègia per a millorar la salut pública. També proporciona informació valuosa que es podrà fer servir en estudis d'avaluació d'impacte en salut."

I per a Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, cal tenir en compte altres beneficis del verd urbà:

"Els programes d'increment del verd urbà no només són clau per promoure la salut pública, sinó que també augmenten la biodiversitat i mitiguen els impactes del canvi climàtic, i així fan que les nostres ciutats siguin més sostenibles i habitables."

En l'article, els autors recorden, però, que quan s'augmenta la superfície d'espais verds també cal reduir els possibles efectes negatius, "com els delictes i la gentrificació".

Rojas i el seu equip estan aplicant els resultats d'aquesta metaanàlisi per estimar el nombre de morts prematures que es podrien evitar a ciutats de tot el món si s'aconseguís augmentar la infraestructura verda.

ARXIVAT A:
Salut Contaminació

VÍDEOS RELACIONATS