Viure per al joc: "Guanyava 3.000 euros, però sabia que en perdria molts més" 
Àlex López va començar a jugar als 15 anys i ha passat anys de la seva vida pensant només a fer apostes
Viure per al joc: "Guanyava 3.000 euros, però sabia que en perdria molts més" 
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Viure per al joc: "Guanyava 3.000 euros, però sabia que en perdria molts més" 

Àlex López va començar a jugar als 15 anys i ha passat anys de la seva vida pensant només a fer apostes

Bernat Rexach / Mireia Segú SolivaActualitzat
TEMA:
Salut

Té 21 anys i va començar a jugar amb 15, quan era molt fàcil, diu, entrar a bingos, casinos i sales de joc. Però el que va començar com una diversió va acabar en un infern. Ara, després de sis recaigudes i uns 35.000 euros perduts, Àlex López ha començat teràpia a l'Hospital de Bellvitge. Ja veu la llum al final d'un túnel que s'ha fet molt llarg.  

En els pitjors moments, recorda, "vivia només per al joc. Em llevava al matí i, si tenia 10 cèntims, pensava com apostar-los. Si tenia dos euros per berenar, no berenava i me'ls gastava apostant. Les 24 hores pensava en el mateix, fins i tot quan dormia. Apostar, apostar i apostar".

L'Àlex ha començat a tractar la seva addicció a la Unitat d'Addiccions Comportamentals de l'hospital de Bellvitge
L'Àlex ha començat a tractar la seva addicció a la Unitat d'Addiccions Comportamentals de l'Hospital de Bellvitge

Al principi jugava amb els amics. "Guanyes 20 o 30 euros, et penses que ets el millor, fanfarroneges, mira quants diners tinc...". Però tot se li escapa ràpidament de les mans. Cada cop juga més diners, i cada cop en va perdent més. I comença una espiral autodestructiva. Primer, es gasta els 2.000 euros d'un compte que els seus pares li havien obert quan era petit. Uns estalvis que eren per a ell, per al dia de demà. Després, demana 2.000 euros a un amic per intentar recuperar els que havia perdut, però també els perd. En lloc de recuperar els 2.000, n'ha perdut 4.000. Impossible sortir del bucle.

La bola de neu es va fent cada vegada més grossa. "Ja només pensava a anar a treballar el mes següent, cobrar i recuperar tot el que havia perdut." Una època va treballar de nit, vuit hores "trencant-me l'esquena", però en quatre dies ho perdia tot. Es van esfumar gairebé totes les nòmines de tres anys de feina. Més de 30.000 euros, assegura. I també s'anava esfumant, a poc a poc, la seva salut.

En els pitjors moments de l'addicció, l'Àlex López recorda que 'vivia només per al joc'
En els pitjors moments de l'addicció, Àlex López recorda que "vivia només per al joc"

Els 10, 20 o 30 euros que apostava inicialment a la ruleta es van acabar convertint en apostes esportives, per internet, de fins a 1.500 euros. "Si els perdia, em tornava boig... Com explicaré això a la meva família?" I quan guanyava, no sentia cap alegria. Sabia que, si guanyava 3.000 euros, en el fons eren diners que em farien molt mal, perquè me'n farien perdre 5.000 de meus. Jo sabia que ho estava fent tot malament, m'anava donant fuetades a l'esquena, però hi havia alguna cosa al meu cap que no em deixava parar."

I el cap va estar a punt de dir-li prou. Un dia es va plantar a la Gran Via, davant els cotxes que passaven a gran velocitat, amb la intenció d'acabar amb tot. Però va girar cua. "Vaig decidir agafar la mà de la gent que em volia ajudar. I vaig venir a Bellvitge. El primer dia que hi vaig arribar ja sentia una mena de felicitat, adrenalina. Vaig ser conscient que, finalment, havia trobat la solució, i que, d'aquesta, en sortiria."

 

Ara explica el seu cas a Instagram  i a YouTube amb la intenció d'ajudar nois que puguin trobar-se en situacions semblants a la que ha patit ell. L'Àlex pensa en els joves que van a les sales de joc, i denuncia el que veia a l'exterior de la sala que ell freqüentava. A vegades, afirma, alguns menors, que no hi poden entrar, aconsegueixen jugar igualment. Com? Ho comprovem. No trobem cap grup a fora, però Raúl Saavedra, un jove que surt del bingo, ens ho explica:  

"Faig les apostes als xavals, als que conec. Em diuen els partits en què volen apostar, i jo entro i els poso els diners que m'han donat."

El Raúl, de fet, ve a jugar gairebé cada dia. Es gasta uns 100 euros la setmana "o més, si tinc més diners". Aposta a la ruleta i, "si hi ha bons partits", al futbol i l'NBA. No és estrany veure altres joves com ell entrant en aquest bingo. Els experts adverteixen que el que comença com un entreteniment pot acabar sent la porta d'entrada a una addicció.

 


El joc patològic creix entre els joves

"Molts nois joves comencen a jugar en sales de joc de forma presencial. Ruleta electrònica, apostes esportives... primer amb els companys i, quan comença a ser un problema, que comencen a jugar sols, fan el salt a l'online a través del mòbil", afirma Susanna Jiménez, psicòloga i coordinadora de la Unitat d'Addiccions Comportamentals de l'Hospital de Bellvitge. Adverteix que el joc patològic ha crescut, sobretot, entre els joves. Fins al punt que les consultes en aquesta unitat s'han multiplicat per deu en l'última dècada. I més d'un terç de les persones en tractament van començar a jugar abans de l'edat legal per fer-ho. A Espanya es calcula que un 0,9% de la població té un problema de joc patològic, i un 4% presenta algun tipus de risc.

Sales i casinos tancats durant la pandèmia

Els últims anys, les apostes i el joc online han augmentat en detriment del joc presencial, que dona, a Catalunya, 8.000 llocs de treball directes i 28.000 d'indirectes. És un sector molt tocat. Encara s'estava recuperant de la crisi del 2008 quan va esclatar la pandèmia. Bingos, casinos i sales de joc han estat completament tancats gairebé durant tota la tardor i l'hivern, i acumulen davallades de facturació superiors al 50%.

 

Tot i que ara fa anys que el nombre de sales està estabilitzat, en les últimes dècades n'han tancat moltes. A Catalunya han desaparegut més de la meitat dels bingos que hi havia, i a Espanya dos de cada tres (dels 900 existents als anys 80 s'ha passat als 300 actuals). La Generalitat té un màxim de 75 llicències per a sales de bingo, però no estan totes ocupades. En funcionen 56 i en podrien ser 57 pròximament, perquè està prevista l'obertura d'un nou bingo i saló de joc a Badalona, al barri de Llefià, tocant a Sant Roc.  

Un projecte que ja ha obtingut l'autorització de la Generalitat perquè hi ha llicències lliures i perquè no té cap altre bingo a menys d'un quilòmetre. Per poc. Perquè n'hi ha un, justament, que supera lleugerament aquesta distància. També hi ha una casa d'apostes a 800 metres. La nova sala estarà situada en un edifici de pisos de protecció oficial, i serà el tercer bingo de Badalona.

Però molts veïns s'hi oposen. S'han organitzat en una plataforma perquè recelen de l'obertura d'un bingo en un barri molt castigat per la precarietat. Juan Ignacio Segura, un dels portaveus, assegura que "tot plegat és un còctel Molotov. Un bingo no significa, automàticament, degradació. Però si s'ajunten una sèrie d'ingredients, i el nostre barri els té tots, pot generar problemes d'inseguretat i addicció al joc".  

 

Segons Susanna Jiménez, molts estudis assenyalen que "tenir un baix nivell d'estudis i un baix nivell d'ingressos, i que a l'entorn familiar hi hagi una situació econòmica precària s'associa a més risc de començar a jugar. I hi ha més risc que aquesta conducta de joc es converteixi en un problema".

El sector del joc es defensa. Se sent demonitzat i criminalitzat. El president de la patronal Patrojoc, Carlos Duelo, considera que el joc presencial ha pagat els excessos del joc online, que ha estat molts anys sense regular. Destaca que la immensa majoria de gent que juga no té problemes d'addicció, però lamenta que estiguin sempre sota sospita.

"Al president del sector de l'hostaleria no se li preguntaria per les persones que poden patir per un problema d'alcoholisme o d'excés de colesterol. En canvi, a la nostra activitat sempre apareix aquesta externalitat negativa, tot i que parlem d'un percentatge molt baix. Que s'ha de cuidar, lògicament, però que és molt baix", recalca.

 

També es defensa d'altres qüestions recurrents. Com el reclam de la restauració. Tot i que ara la pandèmia ho impedeix, en moltes sales els menús poden arribar a ser gratuïts. "L'objectiu no és que la gent es gasti més diners jugant, sinó fidelitzar el client. És una deferència", apunta Duelo. A l'hora d'atraure clients, s'ha de recordar que la publicitat d'aquests establiments està molt limitada.  

Justament, el sector ha vist aquesta setmana com Barcelona aprovava un pla d'usos per als locals de jocs i apostesnous que es vulguin obrir a la ciutat. Estableix una distància mínima de 800 metres de qualsevol tipus de centre educatiu, i de 450 metres respecte a altres equipaments socials i de barri. Ara mateix, a la capital catalana hi ha 35 sales de joc, 15 bingos i un casino. La voluntat d'aquesta decisió és allunyar els joves, persones vulnerables o amb addicció del risc de caure en un joc patològic.

 

 
ARXIVAT A:
SalutJoc i apostes

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut