Viure en un micropoble: molta tranquil·litat però problemes de cobertura i transport

El Berguedà és la comarca catalana amb més pobles de menys de 500 habitants, que solen ser molt dispersos

Núria BacarditActualitzat

Viure en un poble petit o micropoble implica grans dificultats, sobretot per la falta de serveis i de pressupost per fer front a les necessitats dels seus habitants.

El Berguedà és la comarca catalana amb més pobles de menys de 500 habitants. Molts pobles, molt dispersos i que representen un terç del territori, però només un 2% de la població.

La mala cobertura de mòbil, la inexistència de canalitzacions de gas o d'instal·lació de fibra òptica o les avaries en el sistema elèctric són alguns dels problemes que han d'afrontar aquests petits municipis.

El Berguedà és la comarca catalana amb més pobles de menys de 500 habitants, que solen ser molt dispersos

A Catalunya hi ha 329 micropobles. Gairebé la meitat, 140, formen part de l'Associació de Micropobles, que va néixer fa deu anys amb l'objectiu de protegir els seus interessos.

En l'última assemblea, a Copons, han presentat un esborrany de l'avantprojecte de llei per un Estatut de micropobles, que demana disposar de més autogestió i autonomia local per millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

 

Pocs serveis i males comunicacions

Gisclareny és el poble més petit de Catalunya, amb només 26 habitants i 37 cases escampades per tot el municipi. El seu alcalde, Joan Tor, parla de les "limitacions" que tenen els seus veïns:

"Un dels greuges que tenim també aquí dalt és el tema de telecomunicacions, ens arriba la telefonia mòbil molt pobra. De la fibra ja ni en parlem, i això limita la vida de la gent que hi viu."

 

Joan Tor és l'alcalde de Gisclareny

 

L'única via d'accés al poble és una carretera municipal, que té un manteniment molt costós que s'emporta gran part del pressupost.

També al Berguedà hi ha el poble de Capolat, amb només 96 habitants. Tot i la seva reduïda població, l'extensió del territori arriba als 35 quilòmetres quadrats.

Allà és inviable fer canalitzacions de gas, i cal analitzar sovint les extenses xarxes d'aigua potable. A més, quan el subministrament elèctric falla, els veïns es queden sense calefacció. La Mireia Besora és l'alcaldessa:

"Tenim dependència de la xarxa elèctrica. No hi ha canalització de gas. Les avaries en el subministrament elèctric poden suposar molts dies sense calefacció."

 

L'alcaldessa de Capolat, Mireia Besora, explica que el seu poble té dependència elèctrica

 

La Marta va decidir abandonar la seva vida a la ciutat per mudar-se a Capolat. Posa en una balança l'ambient urbà i el rural, al qual s'ha hagut d'anar adaptant:

"No hi ha servei d'escola, els nens no poden sortir de casa i anar-hi caminant. El desavantatge és la mobilitat, la dependència del cotxe. I l'avantatge és la tranquil·litat."

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, lamenta la poca "sensibilitat" que es té des de Barcelona:

"Des de Barcelona no se sap la realitat del territori. S'hauria de tenir una certa sensibilitat per part de les administracions tenint en compte que la nostra comarca és molt dispersa, fet que ens comporta unes despeses molt importants."


La majoria d'habitants en aquests tipus d'ecosistemes treballen al sector primari. Enric Campillo és pagès i reivindica el paper de "pulmó" que tenen a aquestes zones:

"Som el pulmó del país, a banda de produir aliments per l'àrea metropolitana. Si no els podem donar servei, la gent no viurà en aquest territori, es despoblarà i ningú no el mantindrà."

 

Enric Campillo és pagès i reivindica el paper de "pulmó" que tenen a aquestes zones

 

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Urbanisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut