Viure a Sibèria a 50 sota zero, sobre el permagel i amenaçats pel canvi climàtic
Una de les conseqüències més preocupants del canvi climàtic és que està afectant la capa de gel permanent que hi ha al subsol de Sibèria, clau en l'equilibri mediambiental del planeta
Iakutsk, 52 graus sota zero. Avui es pot dir que fa fred. No és una obvietat. Si el termòmetre indiqués -39 graus, per exemple, ja no ho podríem dir tan alegrement. Estaríem parlant de temperatures anormalment càlides. Aquest hivern, però, ens diuen que és com els d'abans.
Fa setmanes que els 300.000 habitants de la república de Iacútia es mouen entre els -45 i els -55. El fred no només es nota a la pell. També es veu. Tot queda glaçat: els senyals de trànsit, els semàfors, les pestanyes dels vianants... Els vehicles semblen autònoms, perquè estan engegats fins i tot quan estan aparcats. No es pot parar el motor perquè es congelaria i no arrencaria. Així, al ralentí, mentre els conductors dormen o treballen, s'hi estan mesos.
Els conductors deixen els vehicles en marxa constantment perquè si no es congelaria el motor
El fred no es pot perdre de vista ni un segon. No hi ha converses al carrer. Tothom avança decidit cap al destí. Hi ha persones, però, que al carrer hi tenen la jornada laboral. Com l'Eremei Argumov, que es dedica a la neteja.
"Està bé! Una feina com qualsevol altra. Es tracta de posar-te roba que escalfi", ens diu amb el rostre cobert de blanc.
Al mercat, també treballen de nou a set del matí, a l'exterior. La carn i el peix estan exposats i completament congelats a l'aire lliure. De fet, un dels plats més típics i gustosos és tallar directament el peix congelat i sucar-lo amb una mica de sal. És un plat cuinat per la temperatura ambient. Cap altre procés.
La imatge dels bombers que tornen al parc després d'una actuació, a -54, no deixa cap dubte del que vol dir "avui fa fred". Per treure's la roba de la feina, s'ajuden amb un pic.
Però aquí, en un lloc tan gèlid, estan preocupats per l'escalfament del planeta. Iakutsk és la ciutat més gran del món construïda sobre permagel. Totes les edificacions estan alçades, per deixar un marge ampli d'aire que les separi de la superfície. S'enfilen sobre uns pilars, que se submergeixen a terra fins que queden clavats al permagel.
Però, amb l'escalfament del planeta, a l'estiu, cada vegada es fon més aquest gel. Aquí, la canícula és curta però també extrema, les temperatures poden arribar a superar els 35 graus positius. Si a l'hivern el permagel no recupera el seu gruix, el terreny s'enfonsa una mica i els edificis són inestables.
Des de fa uns quants anys, com explica Aleksàndr Fiódorov, el vicedirector de l'Institut del Permagel, s'ha hagut d'anar adaptant la manera de construir a l'efecte del canvi climàtic.
"Es desfà el permagel i els pilars comencen a moure's. Abans feien sis o vuit metres i n'hi havia prou. Ara, els constructors han vist que l'escalfament avança, i que hi havia problemes amb els pilars i els fan de catorze metres."
Tot i així, hi ha molts edificis amb problemes estructurals visibles a simple vista. La nit del 24 de juny, una trentena de veïns van haver de sortir de casa seva perquè es van obrir dues esquerdes enormes. No han pogut tornar a casa.
Sibèria i l'àrtic rus són rics en hidrocarburs. I en el permagel, hi ha infraestructures que, si no se'n fa un bon manteniment, poden provocar catàstrofes ecològiques com la del 2020 a Norilsk, quan es van vessar 20.000 tones de dièsel.
Normalment, el permagel és invisible a l'ull humà. Està soterrat. Però a l'Institut del Permagel de Iakutsk, hi tenen oberts túnels. Aquesta institució de referència monitoritza el permagel de tot Rússia, que ocupa el 65% de territori del país. Aquesta capa glaçada reté elements que si amb el desgel, desperten i queden alliberats, desencadena una espiral de no retorn, en l'efecte hivernacle.
"El permagel conté quatre vegades més de carboni que l'atmosfera. Allà es forma diòxid de carboni i es crea l'efecte hivernacle. I això afecta no només l'àrea del permafrost, sinó tot el món", diu Fiódorov, que recorda també que podria alliberar molts bacteris.
"Reposen allà des fa molt temps, cent mil anys o molts més. I poden haver-hi bacteris que ara ja no existeixen. I com són, bons o dolents? Això és el que cal saber".
El científic diu que les dades que recullen deixen sense arguments els que continuen negant el canvi climàtic. "L'escalfament del planeta està en marxa i és molt seriós. Aquí teníem de temperatura mitjana -10 graus. I ara és de -7. L'any passat, a Iakutsk, la mitjana va ser de -5.8. Això no ho havíem vist mai, aquí".
El permagel que recorre Rússia és un tresor que cal preservar. Regula el clima de tot el planeta. I té les alarmes enceses.
- ARXIVAT A:
- Medi ambientCrisi climàticaEcologia
