Corinna Larsen, en un acte l'any 2014 (Europa Press)
Corinna Larsen, en un acte l'any 2014 (Europa Press)

On arriba la immunitat? Els arguments del rei emèrit i Corinna Larsen a la vista de Londres

Corinna Larsen assegura que Joan Carles I tornava dels viatges amb bosses plenes de bitllets en el podcast en què dona detalls sobre la relació amb el rei emèrit

Actualitzat

La batalla judicial entre Joan Carles I i Corinna Larsen ha viscut aquest dimarts un altre capítol. El Tribunal d'Apel·lacions de Londres ha començat a estudiar si el rei emèrit tenia immunitat quan era monarca.

És un fet que pot ser clau en el judici per les acusacions que li fa la seva antiga amant. Corinna Larsen ha denunciat Joan Carles I per assetjament, vigilància policial i difamació.

Els tres magistrats que componen el Tribunal d'Apel·lacions hauran de determinar si el rei emèrit pot ser jutjat pels fets ocorreguts entre el 2012 i el 2014 i que impliquen els serveis secrets espanyols i qui en va ser cap, Félix Sanz Roldán.

La divisió civil de la cort ha escoltat els arguments dels advocats del monarca, del bufet Carter Ruck, sobre el recurs, que es limita al període entre el 2012 i el juny del 2014, quan Joan Carles I va abdicar. La justícia britànica considera que, a partir de l'abdicació, ja no té immunitat.

El Tribunal de Londres que ha de pronunciar-se sobre la immunitat de Joan Carles I
El Tribunal de Londres que ha de pronunciar-se sobre la immunitat de Joan Carles I (EFE / Andy Rain)

Els arguments de cada part

Els lletrats del rei emèrit defensen que està protegit per la immunitat com a monarca davant dels fets que denuncia Larsen. L'advocat de Joan Carles I, Timothy Otty, creu que no es poden destriar les actuacions de Joan Carles I i del CNI del rol del rei emèrit com a cap d'estat.

En aquest sentit, la defensa de Joan Carles I esgrimeix que la implicació del CNI indica precisament que no es tracta d'un afer privat i que Sanz Roldán, com a cap dels serveis secrets, no hauria pogut actuar seguint motivacions personals del monarca o per una suposada amistat.

En canvi, l'advocat de Larsen ha argumentat que la inviolabilitat no protegeix el monarca quan es tracta de fets de caràcter privat duts a terme per protegir els seus interessos privats en comptes dels interessos de l'Estat.

La tesi de la defensa de l'empresària alemanya és que la immunitat està limitada a fets que no formaven part de les funcions oficials de Joan Carles I.

Corinna Larsen acusa el rei emèrit d'haver-la sotmès a assetjament entre el 2012 i el 2020. L'examant de Joan Carles I situa l'inici de l'assetjament l'any 2012, quan es va negar a retornar-li 64,8 milions d'euros que li hauria donat com a "regal".

Corinna Larsen, declarant per videoconferència
Corinna Larsen, declarant per videoconferència

El mes de març passat, el Tribunal Superior de Londres va acceptar la demanda de Larsen i va indicar que Joan Carles I no tenia immunitat. El jutge britànic Matthew Nicklin va considerar que "només hi ha un rei i un cap d'estat a Espanya i, des del 19 de juny del 2014, és el seu fill, el rei Felip VI".

Pocs dies després, la justícia del Regne Unit va rebutjar que el rei emèrit pogués presentar recurs. Al juliol, el Tribunal d'Apel·lacions va permetre a Joan Carles I presentar recurs per la seva immunitat, que és el que es debatrà aquest dimarts.

Els advocats del monarca sostenen que, tot i haver abdicat, Joan Carles I és membre de la Casa del Rei i, com a tal, manté un vincle especial amb Felip VI que fa que qualsevol acció que s'emprengui en contra d'ell afecti les funcions de l'actual cap d'estat.

De fet, ara el rei emèrit és una de les sis persones que formen part de la Casa del Rei, juntament amb Felip VI, la reina Letícia, la reina Sofia i les infantes Elionor i Sofia.

En la demanda, l'examant de Joan Carles I acusa el rei emèrit d'haver-la sotmès a assetjament, ja fos personalment o a través d'agents suposadament coordinats per l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència Félix Sanz Roldán.

Joan Carles i Corinna Larsen se saluden en un acte públic
Joan Carles i Corinna Larsen se saluden en un acte públic

Bosses plenes de bitllets tornant de viatge

Mentrestant, Corinna Larsen també és notícia pel podcast en què dona detalls sobre la relació que mantenia amb el rei emèrit. Aquest dilluns se n'han publicat els dos primers capítols.

L'empresària alemanya revela que el rei emèrit tornava dels viatges amb bosses plenes de bitllets:

"El veia tornar de viatges, feliç com un nen de cinc anys. Tornava amb bosses plenes de diners en efectiu. Jo li deia ‘Déu meu, què és això?', i em responia que l'hi havia donat algun amic."

Alguns fragments del podcast es poden sentir en aquest vídeo del "Telenotícies vespre":


Larsen recorda que va conèixer Joan Carles I l'any 2004 en una cacera i que van començar una relació que va durar uns cinc anys. L'any 2012, quan Joan Carles va tenir un accident durant una cacera a Botswana, l'amistat encara es mantenia.

Corinna Larsen posa èmfasi en el fet que, quan eren amants, la relació entre ells dos era com la d'un matrimoni:

"Quan la gent ho defineix com un afer i parlen de mi com l'amant, no descriu la profunditat i amplitud de la relació que vaig mantenir amb Joan Carles. Mai m'havia sentit tan vinculada amb algú com amb el rei d'Espanya. En el meu cor, ell era el meu marit."

També destaca la convivència que el monarca mantenia amb ella i el seu fill Alexander, amb qui diu que Joan Carles I "va gaudir molt exercint el paper de pare".

En el podcast "Corinna i el rei", Larsen també explica detalls sobre la mort de l'infant Alfons als 14 anys d'un tret disparat per Joan Carles. Assegura que, l'any 2006, l'aleshores rei li va reconèixer que ell va ser qui va prémer el gallet i assegura que, "en el fons de la seva ànima i del seu cap, sent una gran culpa":

"Estaven jugant a un joc estúpid, però, en qualsevol cas, ell va carregar l'arma."

Larsen apunta que el rei emèrit deia que el seu germà petit "era el realment brillant, el guapo", també el "fill preferit dels pares". En aquest sentit, explica que el primer que li va dir el seu pare va ser "promet-me que no ho has fet expressament".

"Em puc imaginar com es devia sentir, perquè allò significava que el pare pensava que havia disparat deliberadament al seu germà", diu Larsen.

 

ARXIVAT A:
MonarquiaBorbonsCasa Reial espanyola
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut