Vist per a sentència el judici per les 111 obres d'art de la Franja que són a Lleida

El judici per les 111 obres d'art de la Franja que són al Museu de Lleida ha quedat vist per a sentència aquest divendres. La decisió del jutge no arribarà, però, fins a finals de juliol o començament de setembre.

El judici, que va començar ahir, dijous, a Barbastre, és el primer judici civil entre les diòcesis de Lleida i de Barbastre-Montsó després de 21 anys de litigi.

La diòcesi aragonesa, que va demandar la lleidatana, reclama el retorn a l'Aragó dels béns que són al Museu de Lleida. El conflicte es remunta al 1998, quan va culminar la segregació del bisbat de Lleida i les parròquies de la Franja van passar a formar part de bisbat de Barbastre-Montsó.

El bisbat de Barbastre-Montsó insisteix que no hi ha documents de compravenda

En les conclusions finals, completament oposades, la part aragonesa ha recriminat el canvi de posició del bisbat de Lleida en aquest judici, que ara defensa la propietat de 83 de les obres quan, en instàncies vaticanes i en l'acte de conciliació al jutjat de Lleida, havia reconegut que el propietari era l'Aragó.

La part aragonesa ha tornat a insistir que no existeix cap document que acrediti la compravenda de les obres i que, per tant, la propietat de les obres és de les parròquies originàries.

El bisbat de Lleida aporta nous documents per provar que 83 obres són seves

La part lleidatana ha basat la seva defensa en la nova documentació presentada i ha recordat que el Codi Civil no exigeix contractes estrictament escrits que demostrin la compravenda, com ha explicat l'advocat del consorci del Museu de Lleida, Jordi Vives:

"És molt clar que en el dret espanyol no s'exigeix un contracte escrit per una compravenda, una permuta o una donació. Per tant, és una exigència supèrflua. N'hi ha prou d'acreditar que hi ha un acord verbal, i això és el que hem intentat fer amb els 4.000 folis, amb documentació molt antiga."

L'adquisició d'aquestes 83 obres ha quedat acreditada a partir de la tesi doctoral de Carme Berlabé, conservadora del Museu de Lleida, que n'ha documentat la propietat.

Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic, ha explicat, abans de les conclusions, que en els nous documents aportats al judici s'especifiquen, per exemple, transaccions econòmiques firmades per capellans de parròquies de la Franja per justificar l'entrega de peces artístiques a particulars i també al bisbe de Lleida a canvi d'inversions en obres i millores a les seves esglésies. Segons Sureda, "el concepte de rebut és molt clar".