Pancarta en la manifestació de Barcelona contra la sentència de La Manada
Pancarta en la manifestació de Barcelona contra la sentència de La Manada (Efe)
Burgos

"Visc en un país on...": una dona es fica en la pell de la víctima de La Manada

La carta escrita en primera persona perquè "l'empatia d'aquest país desperti" ja té centenars de milers de comparticions

Redacció Actualitzat
TEMA:
La Manada

"Visc en un país on no es considera agressió sexual que em penetrin simultàniament -a mi i als meus 18 anys- per la boca, per l'anus i per la vagina."

La indignació per la sentència de La Manada, que aquest dijous va omplir els carrers, també s'ha traslladat a les xarxes socials, on algunes publicacions han tingut molt de ressò.

Com la d'una dona de Burgos, escrita com si ella fos la víctima de La Manada. El seu contundent post de Facebook acumula en 20 hores més de 360.000 comparticions, 110.000 reaccions i 20.000 comentaris.

L'escrit està fet en primera persona perquè "l'empatia d'aquest país desperti d'una vegada per totes". Carlota Miranda encadena una sèrie de denúncies encapçalades per la frase "Visc en un país on..."

"Visc en un país on no es considera agressió sexual que 5 homes em posin de nit en un portal, agafant-me dels canells, quan estic en estat d'embriaguesa, aprofitant la seva superioritat física i numèrica."

"Visc en un país on no hi ha ni rastre d'agressió sexual en el fet que els que deien que 's'ha de dur burundanga, que després volem violar tots' difonguin vídeos amb contingut sexual en els quals jo apareixo."

"Visc en un país on la justícia dona carta blanca a violadors i assassins i em diu que, si sento que em violaran, no puc entrar en estat de xoc. He de cridar molt, resistir-me una barbaritat, tot el que el meu cos em permeti perquè em facin mal. Perquè se'm noti després. Sang, blaus i alguna fractura, com a mínim."

"Visc en un país on acceptar ser violada per poder seguir amb vida no s'entén. 'Si no volia que la penetressin entre cinc, per què no se'n va anar d'allà?'. D'aquella ratera."

"Visc en un país on, faci el que faci, les preguntes sempre me les fan a mi."

"Visc en un país on encara els devem el nostre cos a ells. Se'ns cosifica fins a la sacietat i, al final, som això. Només un cos. Inert. Un cos. Sense vida."

"Visc en un país on sé que abans de tenir 25 anys podré tornar a trobar-me'ls a qualsevol carrer, en qualsevol festa, en qualsevol ciutat."

 

 

 

No és la primera vegada que aquesta dona, que es defineix com a feminista, fa una denúncia amb molt ressò contra el masclisme i la violència masclista.

 

ARXIVAT A:
La Manada Masclisme Feminisme Facebook
Anar al contingut