La religiosa s'asseu a "El divan" de Sílvia Cóppulo

Viqui Molins: Església de quilòmetre zero

La Victòria Molins és un tro de dona. Monja teresiana dedicada en cos i ànima a fer que la vida sigui millor en els ambients més marginals de Barcelona. Asseguda al divan, és fàcil sentir-se captivada per la seva energia
Sílvia Cóppulo
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La Viqui és religiosa, vol que li parlem de tu i té vuitanta-tres anys. Entén la seva vocació al costat de les persones més marginades. Per això, en sentit literal, els obre les portes de l'església de Santa Anna, al cor de Barcelona. Cada matí ofereix esmorzar a diversos centenars de persones. A la nit, alguns d'ells han pogut dormir als bancs, arreglats perquè serveixin per estirar-s'hi. Els bancs són un resodormo, diu ella.

La veus parlant amb uns, donant instruccions als altres, coordinant els voluntaris... Només demana que, dins de l'església, aquells que hi mig viuen no es droguin, no beguin alcohol, no siguin violents i no robin. L'he anat a veure "en acció" i he entès que creu fermament en un Déu acollidor. L'Església dels pobres per als pobres, ella que va néixer al si d'una família aburgesada de Barcelona. Els pares li van transmetre els valors cristians. Però va ser amb les minyones vingudes de fora que va entendre les dificultats reals de la vida. Llavors va decidir comprometre-s'hi.

La mires, l'escoltes i t'adones que hi ha persones, com ella, que han sabut atorgar sentit a la vida. És forta, és constant, líder i sensible. "Ara he de trobar un lloc per a un senyor de 61 anys que, quan surti de la presó, no té on anar", diu. Hi va cada setmana, a les presons. No jutja, no qüestiona... "Si hi ha culpa és cosa de la seva consciència", m'afegeix. Si hi ha delicte, ja li han aplicat el Codi Penal. "Al davant hi tinc una persona que està sola, penedida, i miro d'estimar-la i acompanyar-la", em diu. Sor Genoveva Masip va ser mestra seva, de tendresa. "No soc redemptora ni salvadora... I crec fermament que estimar sempre és el punt de referència. Estimar mai és cap fracàs." 

Discutirem sobre les dones i el sexe al si de la jerarquia eclesiàstica per acabar parlant del país. "Per què una religiosa no pot parlar de política?", m'inquireix. "M'estimo Catalunya. Que ens deixin ser, això vull. Una Catalunya solidària, seguidora dels valors cristians", defensa.

Viqui Molins a "El divan": Església de quilòmetre zero.