Violència masclista: primer pas per incloure-hi les agressions fora de la parella
El govern espanyol comença a comptabilitzar ara els casos, com ja fan els Mossos, però no es podran jutjar com a violència masclista fins que es reformi el Codi Penal
La noia violada en grup el 2016, a Manresa, no va ser considerada víctima de violència masclista. Tampoc les supervivents de les nombroses agressions sexuals del 2019. I no ho van ser perquè els agressors no eren la parella o l'exparella.
Ara, però, el govern espanyol ha començat a comptabilitzar com a víctimes de violència masclista les dones agredides fora de l'àmbit de la parella. És un primer pas, previ a plantejar la reforma del Codi Penal, perquè les agressions sexuals, per exemple, es puguin jutjar com a violència masclista.
El Conveni d'Istanbul, ratificat per Espanya el 2014, preveu que també siguin tractats com a violència masclista els casos:
- D'assassinats perpetrats per desconeguts.
- El tràfic de dones.
- Els matrimonis forçosos.
- O les mutilació genitals femenines.
L'acord de govern PSOE-Unides Podem inclou l'adaptació del conveni a la llei espanyola. Un fet que comportarà que en la legislatura que comença es plantegi la reforma del Codi Penal.
Flors liles en un acte contra la violència masclista a Tarragona (ACN/Roger Segura)
Entitats i juristes remarquen la urgència d'uns canvis legislatius que ja arriben tard, com remarca Mercè Claramunt, advocada especialitzada en violència masclista i dret de família:
"Són absolutament urgents perquè estem parlant d'assassinats, de morts, però això és la punta de l'iceberg. Hi ha un percentatge molt petit de dones assassinades en relació amb les dones que pateixen violència."
Des del novembre, el govern espanyol ja ha fet un primer pas en aquesta línia. Ha encarregat a totes les delegacions de totes les províncies que comencin a computar com a víctimes de violència masclista les dones agredides fora de l'àmbit de la parella.
Interactiu relacionat: Desprotegides, malgrat tot
Els Mossos ja ho fan
A Catalunya, els Mossos d'Esquadra fan aquest recompte des del 2018.
Seguint aquest criteri, durant els tres primers trimestres de l'any passat, més de 4.300 dones haurien pogut ser reconegudes com a víctimes de violència masclista a Catalunya, un fet que els hauria donat més protecció.
El següent pas ha de ser la dotació econòmica a molts més nivells perquè, quan el Conveni d'Istanbul estigui dins l'ordenament jurídic propi, els jutjats de violència hauran de créixer.
