Violència masclista a internet: anonimat, poques sancions i víctimes desemparades

A internet, a les xarxes socials, impera la mateixa violència masclista que a la societat, però amb l'agreujant de l'anonimat. Són les ciberviolències masclistes i tenen una incidència molt elevada, malgrat que no n'hi ha dades.

Aquests són alguns dels aspectes que vol fer visibles l'estudi "Les ciberviolènciers masclistes", elaborat pel Grup de Recerca Antígona de la Universitat Autònoma per encàrrec de l'Institut Català de les Dones. L'objectiu: identificar les diferents formes de violència masclista que pateixen les dones en l'entorn digital. 

Les ciberviolències, a més a més, no sempre són identificades com un àmbit o forma de violència masclista, ni per les mateixes dones que la pateixen ni per part d'operadors judicials i policials.

Amenaces i manipulació de comptes personals, són les formes més freqüents de ciberviolència masclistes

Insults o expressions discriminatòries o denigrants pel fet de ser dones, amenaces o assetjament. Per part de desconeguts o per part d'exparelles, que també manipulen els comptes de la víctima i vigilen els seus moviments a internet. Hi ha agressions individuals, però també en grup, que poden procedir, per exemple, de companys de feina, o el "gaslighting" o ús d'informació falsejada per confondre i fer mal. 

L'estudi es basa en prop de 270 entrevistes "online" a dones entre 24 i 45 anys i altres entrevistes en profunditat a dones víctimes i persones expertes del sector policial i jurídic, i fa propostes de millora per fer front a aquestes violències. Identifica també les formes digitals de violència masclista, analitza les mancances del marc normatiu i dona a conèixer els recursos legals que poden fer servir les víctimes.

El 88% de les dones víctimes de ciberviolència masclista no dencuncien

El pitjor de tot és que aquesta violència no es denuncia, perquè costa molt provar la ciberviolència, i també perquè després de comunicar-ho a la policia o a la justícia la violència s'agreuja. I més si l'agressor és desconegut. El resultat és que la víctima està desemparada i acaba donant-se de baixa de totes les xarxes, buscant teràpia psicològica i prenent medicació. 

L'absència de confidencialitat és un dels principals obstacles pels quals no es denuncia. Segons diu l'estudi, el nostre sistema legal no permet la denúncia anònima, per tant, moltes dones tenen por de les conseqüències de denunciar. 

Víctimes desprotegides

El Codi Penal no sanciona correctament la ciberviolència, falta un tipus penal concret que la persegueixi, i no es poden aplicar les ordres d'allunyament per protegir les víctimes, segons indica l'informe publicat aquest dijous. 

Un 98,9% de les enquestades declara haver rebut coma mínim un tipus de violència a través de les TIC. El cas més freqüent és el d'insults o expressions denigrants per ser dona, en un 54,6% dels casos. I en un 32,4 % s'accedeix als comptes i als dispositius sense consentiment i/o manipulació de dades privades com contrasenyes, comptes o perfils.

Un altre dels obstacles que es troba la víctima és la dificultat de provar aquesta forma de ciberviolència masclistes. Són les mateixes víctimes les responsables d'obtenir, extreure i custodiar aquestes proves, i no sempre és fàcil ni es tenen les eines per fer-ho. 

Perfil de l'agressor 

Gairebé el 80% dels atacants són homes. L'autor majoritàriament és una persona desconeguda (en el 54,8% dels casos). El cas contrari, que l'autor de l'agressió és un conegut o del cercle de la víctima, representa un 45,2%. En més de la meitat d'aquests casos presentats hi havia una relació afectiva: majoritàriament són l'exparella (45,3%), en un 15,45 %, la parella, i en un 1,7%, una relació ocasional. També molt sovint es troben els amics o amigues entre els agressors. Passa en un 21,4%, segons aquest estudi, un 12%, companys de feina, i un 14,5% serien companys de classe. 

Segons apunta l'estudi, la majoria de les víctimes de ciberviolència pateixen al mateix temps diverses d'aquestes formes de ciberviolències. Igualment, les formes de ciberviolència poden donar-se al mateix temps, i és freqüent, en el cas de violència per part de la parella o exparella, que aquesta ciberviolència sigui simultània amb alguna forma de violència masclista no virtual (violència psicològica, física o sexual).