Vint-i-tres dies d'octubre
L'any 1582 van desaparèixer misteriosament dues setmanes del mes d'octubre. Aquell any, en el primer mes complet de tardor, els que van anar a dormir la nit del dia 4 es van despertar quan ja era el matí del dia 15. Tant van dormir? No. Simplement van desaparèixer 10 dies.
L'any 2016 es recordarà també per la desaparició de 23 dies d'octubre en el calendari del socialisme espanyol. Els que van del cop d'estat de Ferraz en el Comitè Federal que va derrocar Pedro Sánchez, fins que el mateix òrgan va decidir, per raons d'estat, investir el candidat del Partit Popular. Aquest dies que van de l'1 al 23 d'octubre seran esborrats pels membres d'una gestora que no voldran que en el futur es recordi com van actuar contra el seu propi partit a canvi de res i perquè l'Estat romangui inalterable.
Una decisió, d'altra banda, perfectament comprensible des de la visió del nacionalisme transversal que uneix els partits del bipartidisme i que han defensat a tort i a dret mitjans de comunicació espanyols de tots els colors, però que deixa el principal partit de l'esquerra al límit de l'abisme, als braços de l'esquerra alternativa que permetria un referèndum i que tant temen a Madrid.
Igual que el pontífex Gregori XIII va haver de suprimir dues-centes quaranta hores per ajustar el calendari a la realitat científica, Javier Fernández ha suprimit 23 dies d'octubre per ajustar la voluntat popular a la realitat institucional, i que tot canviï perquè tot segueixi igual. Però, de Javier Fernández, ningú en cantarà lloances d'aquí a quatre-cents anys.
