Videojocs 2010: reals com la vida mateixa
La tecnologia 3D, un major hiperrealisme, jocs adaptats als telèfons tàctils i una realitat virtual més sofisticada són les grans apostes del mercat del videojoc. I no ens referim a un futur gaire llunyà. Aquests conceptes ja es troben a molts dels productes que arriben aquest 2010.
L'origen va ser "Tron". Aquesta pel·lícula Disney del 1982 se sol considerar el primer exemple de la convergència entre el cinema i els videojocs. Dues manifestacions culturals que, des de llavors, s'han anat retroalimentant. En aquest cas, i en la posterior "Jocs de guerra", el cine va inspirar el joc, però durant la dècada següent, la tendència va ser a la inversa: els personatges de les videoconsoles van anar saltant, un rere l'altre, a la pantalla gran.
El primer va ser "Super Mario Bros", l'any 1993, i el van seguir títols com ara "Street Fighter" o "Mortal Combat". Amb el canvi de segle va arribar la consolidació del gènere amb l'encarnació d'Angelina Jolie com a Lara Croft a "Tomb Raider" i de Milla Jovovich com l'heroïna de "Resident Evil", que es van convertir en grans èxits de recaptació.
El següent pas va ser prescindir dels actors i aprofitar les possibilitats dels efectes generats per ordinador per traslladar als cinemes l'estètica de les consoles, de manera molt fidel. Un dels exemples més aconseguits va ser "Final Fantasy".
En els últims anys, els videojocs s'han consolidat com un mercat primordial per a la indústria cultural i ja generen més ingressos que el cinema. No és estrany, doncs, que les grans productores planifiquin estratègies globals que inclouen la realització en paral·lel de la pel·lícula i el videojoc, i la seva sortida al mercat amb pocs dies de diferència.
El cine de superherois o la nissaga de "Star Wars" en són bons exemples i també el cinema d'animació. L'espanyola "Planet 51" va ser concebuda com un únic projecte amb dos productes: la pel·lícula i el joc.
El mateix ha passat amb "Avatar", en què James Cameron ha creat un univers destinat a arrasar tant a les pantalles grans com a les petites, fins i tot amb una opció experimental en 3D. I és que si ara el cine aposta per les tres dimensions aquest serà també el pròxim camp de batalla dels jocs.
De les tres dimensions a l'hiperrealisme
El 2010 serà l'any de l'arribada de les consoles, els televisors i les pantalles d'ordinador adaptats a les tres dimensions. Marques com ara LG o Sony ja han mostrat el seu interès, si bé el primer obstacle per popularitzar el nou sistema, com sempre, seran els alts preus inicials.
I de les tres dimensions a l'hiperrealisme: "Heavy Rain", cinema o videojoc? És un veritable "thriller" negre on el jugador haurà de trobar un assassí en sèrie, l'assassí de l'origami. Els experts diuen que serà el més semblant a protagonitzar una pel·lícula.
On, de moment, el cinema encara no arriba és a la realitat augmentada. El joc "Invizimals", creat per una empresa catalana, és un exemple del que pot donar de si. Ofereix monstres que es poden capturar, col·leccionar i intercanviar entre els diferents jugadors. També els sensors milloren i donen cada cop més possibilitats.
A la primavera podria arribar el sensor de moviment de la PS3, que reprodueix qualsevol tipus d'instrument o arma virtual. Els precursors del sistema, Wii, ja s'han avançat amb càmeres que monitoritzen l'usuari i li fan programes d'entrenament personal. I per no quedar enrere, Microsoft anuncia el seu propi sensor, anomenat Natal.
Però el 2010 també hi haurà espai per a la nostàlgia, ja que està previst el retorn d'un dels personatges més clàssics: Super Mario, de qui s'anuncia la nova aventura, "Galaxy 2".
Qui també hi tindrà molt a dir aquest any serà l'iPhone i models similars que, cada cop més, s'estan imposant com a nous suports per a videojocs.
I per acabar, una data a recordar pels fans del joc "Príncep de Pèrsia": el 28 de maig s'estrena l'adaptació cinematogràfica i per aquelles dates surt al mercat una nova entrega, la quarta, de la nissaga del videojoc.
El primer va ser "Super Mario Bros", l'any 1993, i el van seguir títols com ara "Street Fighter" o "Mortal Combat". Amb el canvi de segle va arribar la consolidació del gènere amb l'encarnació d'Angelina Jolie com a Lara Croft a "Tomb Raider" i de Milla Jovovich com l'heroïna de "Resident Evil", que es van convertir en grans èxits de recaptació.
El següent pas va ser prescindir dels actors i aprofitar les possibilitats dels efectes generats per ordinador per traslladar als cinemes l'estètica de les consoles, de manera molt fidel. Un dels exemples més aconseguits va ser "Final Fantasy".
En els últims anys, els videojocs s'han consolidat com un mercat primordial per a la indústria cultural i ja generen més ingressos que el cinema. No és estrany, doncs, que les grans productores planifiquin estratègies globals que inclouen la realització en paral·lel de la pel·lícula i el videojoc, i la seva sortida al mercat amb pocs dies de diferència.
El cine de superherois o la nissaga de "Star Wars" en són bons exemples i també el cinema d'animació. L'espanyola "Planet 51" va ser concebuda com un únic projecte amb dos productes: la pel·lícula i el joc.
El mateix ha passat amb "Avatar", en què James Cameron ha creat un univers destinat a arrasar tant a les pantalles grans com a les petites, fins i tot amb una opció experimental en 3D. I és que si ara el cine aposta per les tres dimensions aquest serà també el pròxim camp de batalla dels jocs.
De les tres dimensions a l'hiperrealisme
El 2010 serà l'any de l'arribada de les consoles, els televisors i les pantalles d'ordinador adaptats a les tres dimensions. Marques com ara LG o Sony ja han mostrat el seu interès, si bé el primer obstacle per popularitzar el nou sistema, com sempre, seran els alts preus inicials.
I de les tres dimensions a l'hiperrealisme: "Heavy Rain", cinema o videojoc? És un veritable "thriller" negre on el jugador haurà de trobar un assassí en sèrie, l'assassí de l'origami. Els experts diuen que serà el més semblant a protagonitzar una pel·lícula.
On, de moment, el cinema encara no arriba és a la realitat augmentada. El joc "Invizimals", creat per una empresa catalana, és un exemple del que pot donar de si. Ofereix monstres que es poden capturar, col·leccionar i intercanviar entre els diferents jugadors. També els sensors milloren i donen cada cop més possibilitats.
A la primavera podria arribar el sensor de moviment de la PS3, que reprodueix qualsevol tipus d'instrument o arma virtual. Els precursors del sistema, Wii, ja s'han avançat amb càmeres que monitoritzen l'usuari i li fan programes d'entrenament personal. I per no quedar enrere, Microsoft anuncia el seu propi sensor, anomenat Natal.
Però el 2010 també hi haurà espai per a la nostàlgia, ja que està previst el retorn d'un dels personatges més clàssics: Super Mario, de qui s'anuncia la nova aventura, "Galaxy 2".
Qui també hi tindrà molt a dir aquest any serà l'iPhone i models similars que, cada cop més, s'estan imposant com a nous suports per a videojocs.
I per acabar, una data a recordar pels fans del joc "Príncep de Pèrsia": el 28 de maig s'estrena l'adaptació cinematogràfica i per aquelles dates surt al mercat una nova entrega, la quarta, de la nissaga del videojoc.
