Vida amagada a l'Antàrtida: troben un riu amb petits crustacis a 500 metres sota el gel

Un riu subterrani on viuen milers de petits crustacis ha estat descobert 500 metres sota el gel a l'Antàrtida. El descobriment s'ha fet casualment durant una àmplia campanya per estudiar els efectes de l'escalfament global en aquest continent i com poden afectar la resta del planeta.

L'Antàrtida és força més gran que Europa i el 98% dels seus 14 milions de quilòmetres quadrats estan coberts per una capa de gel que té, de mitjana, un gruix de dos quilòmetres.

Però sota d'aquest hi ha moltes coses a descobrir, com ho demostra aquesta troballa d'investigadors de Nova Zelanda. Un equip del NIWA (Institut Nacional d'Aigua i Atmosfera), encapçalat per Craig Stevens, ha fet la troballa, que expliquen i posen en context a la web de l'Institut.

L'ecosistema està en una mena d'estuari amb un riu d'aigua dolça. Des de fa temps, els científics sospiten que sota el gran casquet de gel de l'Antàrtida hi ha una gran xarxa de rius i llacs connectats. Però detectar-los és una feina complicada i s'ha de fer pas a pas.

A part del gel que cobreix el continent, l'Antàrtida també deixa anar plataformes de gel gegantines que suren al mar que voreja el continent. La més gran és la de Ross, que es troba al mar del mateix nom, entre l'Antàrtida i Nova Zelanda.

Com que la plataforma és flotant, hi ha una circulació contínua d'aigua per sota seu. I no és, com podríem pensar, aigua gaire freda, sinó que són columnes d'aigua que, en comparació amb l'entorn, tenen temperatures elevades, i això fa que part del gel es confongui.

La fusió d'aquest gel comporta una contribució important a l'augment del nivell dels oceans. Per això és un dels objectes d'estudi. I les dades i imatges obtingudes van oferir una clau a Craig Stevens.

El seu col·lega Huw Horgan, de la Universitat Victòria de Wellington, va estudiar imatges de satèl·lit de la zona on la capa de gel comença a desenganxar-se del continent. I aleshores va veure un senyal, una mena de canal al gel. Li va cridar l'atenció. Va pensar que indicava una cavitat profunda.

Una altra vegada sobre el terreny, Stevens i el seu equip van intentar trobar el senyal i veure què devia indicar del que hi havia sota el gel. Va ser difícil, però finalment, amb una mànega d'aigua calenta van arribar a trobar, a 500 metres de profunditat, el que pensaven que hi havia: aigua dolça.

Més que un riu, van descobrir un laberint entortolligat de corrents d'aigua, estret i amb molts revolts. L'aigua es distribuïa en diverses capes que circulaven en direccions diferents. Tenia uns deu quilòmetres de llarg, uns 300 metres d'ample i uns 250 metres de profunditat.

Només això ja era un gran descobriment, però la gran sorpresa encara havia d'arribar. Quan van enfonsar la càmera per estudiar l'aigua, van observar que estava plena d'amfípodes, un tipus de crustacis. Es poden veure en aquest vídeo breu.:

Si només un descobriment com aquest, explica, ja és per saltar d'alegria, amb aquest segon "estàvem inundats":

"Tenir tots aquests animals nedant al voltant de la càmera significava clarament que allà hi ha ecosistema important, que estudiaríem a fons analitzant mostres d'aigua per detectar-hi coses com ara els nutrients que conté".

I encara van tenir una altra sorpresa. L'equip va desplegar l'instrumental pocs dies abans de l'erupció del volcà Hunga Tonga-Hunga Ha'apai, a Tonga. I al cap de pocs dies, van detectar un canvi important de pressió, a causa del tsunami generat per l'erupció, que havia arribat a penetrar sota la cavitat, a  milers de quilòmetres del volcà.

Això indicava que els efectes d'una erupció poden sentir-se de forma més intensa o menys, a grans distàncies. I que les interrelacions entre aquests fenòmens planetaris encara son força desconegudes:

"Ens recorda com està de connectat el planeta sencer. El clima està canviant i alguns punts clau encara no els comprèn prou bé la ciència".

L'any passat, investigadors del British Antarctic Survey i de l'Institut Alfred Wegener d'Alemanya, van descobrir organismes vius, com esponges, a més de mil metres de profunditat. En aquest cas es trobava a l'altra banda de l'Antàrtida, a la plataforma de gel Filchner-Ronne.

Hi van descobrir 77 espècies, més de les que s'havien descobert fins aleshores en totes les plataformes de gel. La recerca es va publicar al desembre a Current Biology.

Juntament amb l'estudi de l'evolució del gel antàrtic i de com impacta en la resta del planeta, aquests ecosistemes tan amagats i sorprenents també poden servir, potser, com a indicadors per comprendre millor el desglaç i l'escalfament global en general.