Vic projecta una exposició sobre Josep Maria Pericas, un dels grans exponents de l'arquitectura noucentista a Catalunya
ACN Vic.-L'exposició 'Josep Maria Pericas i Morros, 1881-1966. Arquitecte' farà un repàs a l'obra d'un dels principals arquitectes catalans del segle XX. El president del Col·legi d'Arquitectes a la Catalunya Central, Miquel Sitjà, ha destacat que un dels objectius de la mostra és reivindicar la figura de Pericas com a arquitecte noucentista, que per a molts és força "desconeguda". Josep Maria Pericas va ser arquitecte municipal de Vic i també arquitecte del bisbat de Vic i Barcelona. Els testimonis de la seva obra civil i religiosa es poden veure per molts racons del territori, com la Llotja del Blat de Vic o la Casa Coromina de Torelló. A Barcelona destaca el monument que fa fer a Jacint Verdaguer. L'exposició es podrà veure del 24 de gener al 28 d'abril.
L'exposició es dividirà en una desena d'àmbits que repassaran els orígens i la formació de Josep Maria Pericas, algunes de les obres més importants de l'arquitecte - amb fotografies de Lluís Casals- i una selecció de plànols originals, la seva etapa com a arquitecte del bisbat i arquitecte municipal de Vic, la producció d'elements funeraris i una selecció de mobles representatius dels interiors domèstics i religiosos. "Pericas té moltes cares", ha destacat un dels comissaris de l'exposició, Aleix Catasús, "és un arquitecte romànic, barroc i amb influències del nord d'Europa". "I amb un gran gust pel detall", ha afegit. De fet, Catasús ha explicat que el poeta Salvador Perarnau, amic seu, el va destacar com 'el poeta de la pedra'. Un altre dels comissaris i nét de l'arquitecte, Josep Maria Claparols, ha explicat que Pericas se sentia un arquitecte noucentista -que trencava amb el modernisme que havia imperat- i la proposta arquitectònica que va fer tenia dos punts de sortida. D'una banda, el coneixement de la natura, de l'arquitectura catalana de l'època i el medievalisme i, de l'altra, la modernitat que donava a la seva arquitectura a partir del coneixement de l'arquitectura predominant de l'època al centre d'Europa, sobretot dels arquitectes de Viena. D'aquesta "amalgama" ell en treu un estil propi, "l'estil Pericas", ha destacat Claparols. A grans trets, segons el comissari, alguns dels elements que es repeteixen en les seves obres són, per exemple, els sòcols de pedra, les portalades amb reminiscència romànica, els estucats plans de color groguenc, les barbacanes o l'ús del ferro forjat. Claparols ha destacat també que la gràcia de l'arquitectura del seu avi era que sempre va treballar amb els mateixos artesans. "Com que el coneixien tan bé, ja sabien què volia d'ells", ha explicat. Entre els treballs més destacats que va desenvolupar Pericas hi ha la Casa Bayés de Vic, el convent de les Josefines, la Torre Nova de la Coromina (una casa d'estiueig a Torelló), la urbanització del barri de Santa Clara Vella de Vic o les teieres de la Rambla dels Montcada. A Barcelona, destaca l'Església de la Mare de Déu del Carme o la Casa Pericas, delimitada per la Rambla Catalunya, el carrer Còrsega i l'avinguda Diagonal. Un dels elements que s'ha posat en valor durant la presentació i que es podrà veure durant l'exposició és una reixa que va fer l'arquitecte per al Monestir de Montserrat.
