Verola del mico: toc d'alerta de l'OMS davant l'augment de casos a Europa els últims dies

En el brot de verola del mico "no hi ha marge per a l'autocomplaença". Així de contundent s'expressava el doctor Hans Henri P. Kluge, director regional per a Europa de l'OMS, en un comunicat fet públic divendres passat.

Les paraules de Kluge les ha provocat l'augment de casos a la regió europea, que s'havien triplicat des del 15 de juny. El nombre total de casos confirmats a la regió significa almenys el 90% dels detectats amb proves de laboratori a tot el món des de mitjans de maig, inici de la detecció del brot.

Segons dades publicades per l'ECDC (Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties) el 2 de juliol, el més gran nombre de casos s'havia detectat al Regne Unit, amb 1.076 i el seguien Alemanya (838), España (736), Portugal (365) i França (350).

Però les xifres semblen molt baixes. El govern britànic situa el nombre en 1.235 casos. És la mateixa xifra que dona la web Our World in Data, que situa immediatament darrere Espanya (1.196), Alemanya (1.054), França (498) i els Estats Units, el primer país no europeu, amb 459.

A Catalunya, a 30 de juny ja se n'havien confirmat 380 casos i n'hi havia 42 més de sospitosos. Això significa que en només una setmana es van més que doblar des dels 150 que s'havien detectat fins a set dies abans. Novament, hi ha discrepàncies, perquè segons la xarxa nacional de vigilància epidemiològica (RENAVE) hi havia 1.256 casos confirmats a tot l'estat, amb la comunitat de Madrid en primer lloc, amb 768, seguit de Catalunya amb 157 i Andalusia amb 150. Al País Valencià se n'havien registrat 26 i a les Balears, 23.

Majoritàriament en persones d'entre 21 i 40 anys

Tornant al comunicat del director regional de l'OMS, Kluge explica que la majoria de casos s'han donat en persones d'entre 21 i 40 anys i que el 99% han estat homes bancs. La majoria dels quals es té informació tenien sexe amb altres homes, si bé s'han declarat un petit nombre de contagis entre residents en una mateixa llar, per relacions heterosexuals, sense contacte sexual i entre infants.

Pel que fa a la gravetat dels casos, la informació disponible assenyala que vora l'1% dels malalts han estat hospitalitzats, bé per a tractament, bé per aïllar-los, i que només un pacient ha estat ingressat a l'UCI.

Kluge també detalla tres mesures bàsiques imprescindibles. La primera, que tots els països haurien d'ampliar ràpidament la vigilància, que inclou seqüenciació dels virus i tenir prou capacitat per diagnosticar la malaltia i respondre-hi.

La segona mesura és difondre la informació correcta de manera comprensible perquè arribi a totes les comunitats i al públic general. Finalment, creu que enfrontar-se a la verola dels micos requereix compromís polític i inversions en salut pública:

"Com en qualsevol repte, es requereix lideratge polític per donar suport a la resposta de salut pública."

Sobre les mesures de protecció, JAMA Network explica que s'ha d'evitar el contacte directe amb lesions de la pell o amb materials utilitzats per pacients amb verola del mico, com roba de vestir, roba de llit o tovalloles.

D'altra banda, a la mateixa web es comenta que la vacuna contra la verola proporciona protecció de fins al 85% contra la verola del mico, si bé no se sap amb exactitud quant dura aquesta immunitat.

El fet que des de fa unes dècades ja no es vacuni a tothom contra la verola --perquè la malaltia es va declarar erradicada-- és un dels factors que poden haver ajudat a escampar la verola del mico entre els menors de 40 anys. Els que superen aquesta edat van ser probablement vacunats en el seu moment.

A Europa s'ha iniciat un estudi per a la possible administració de la vacuna Imvanex. Està autoritzada per prevenir la verola i es creu, per la similitud dels dos virus, que podria ser efectiva contra la verola del mico. Es basa en virus modificats de la verola (vaccinia virus Ankara).

També té llicència als Estats Units, si bé allà l'única vacuna actualment autoritzada contra la verola és l'ACAM2000. Les autoritats sanitàries dels Estats Units la recomanen per a personal sanitari que està exposat al virus i, de forma preventiva, als que hagin tingut contacte estret amb algun malalt.

L'OMS no recomana la vacunació massiva contra la verola, degut a la baixa disponibilitat de dosis, però al Canadà i Espanya, entre altres llocs, s'administra a les persones que tenen més risc de contagi.

No es declara el màxim nivell d'alerta mundial

Si bé l'OMS considera alt el risc a la regió europea, que inclou 53 països, entre ells alguns de l'Àsia Central, de moment, el Comitè d'Emergència de l'OMS va considerar a finals de juny que ara com ara la verola del mico no suposa una emergència de salut pública de preocupació mundial.

Aquesta declaració significaria el màxim nivell d'alerta i és el que es va atorgar a la covid el 2020. El comitè també considera que en les properes setmanes podria reconsiderar la decisió si hi ha un augment important de casos o apareix a països on encara no s'ha detectat, si augmenta el risc per a grups vulnerables o si es produeix un canvi important en el genoma del virus, entre altres possibilitats.

El comitè també ha ressaltat que el virus de la verola del mico ha estat circulant durant dècades per diversos països africans i que ha estat menystingut tant en recerca com en pressupost per fer-hi front.