Tenis

Verdasco aconsegueix el punt decisiu i dóna a Espanya la seva tercera Copa Davis

Ni la baixa de Rafa Nadal, ni la superfície de la pista ni l'ambient hostil a l'estadi Islas Malvinas del Mar del Plata han impedit que Espanya sumés la tercera Copa Davis de la seva història. Fernando Verdasco va aconseguir el tercer i definitiu punt per a l'equip espanyol en superar José Acasuso per 6-3, 6-7, 4-6, 6-3 i 6-1. Triomf històric de l'equip capitanejat per Emilio Sánchez Vicario i decepció, i de les grans, del conjunt argentí, que, "a priori", ho tenia tot a favor per estrenar-se a la Davis.

Actualitzat
Fernando Verdasco es va convertir en l'heroi d'aquesta final de la Copa Davis. El tenista madrileny, setzè del rànquing mundial, va començar el partit molt concentrat i ràpidament es va endur el primer parcial per 6-3. José Acasuso, substitut del lesionat Juan Martín del Potro, no estava disposat a rendir-se, ni de bon tros. Amb el suport del seu servei i, per descomptat, amb el dels aficionats, va ser capaç de remuntar el partit i posar-se al davant en emportar-se els dos sets següents per 6-7 i 4-6. Verdasco, però, no es va posar nerviós i va tornar a mostrar el seu millor tenis. La fe i les forces no li van faltar per capgirar el marcador i va guanyar de forma contundent els dos últims sets per 6-3 i 6-1.

Amb aquest triomf, Espanya va aconseguir el tercer i definitiu punt que li donava el triomf a la final, després de la victòria de Feliciano López sobre Juan Martín del Potro en els individuals i el punt aconseguit en el partit de dobles.

El millor moment del tenis espanyol

L'any 2000 va començar l'etapa més prolífica de la història d'Espanya amb la Copa Davis. La generació d'aquell primer gran èxit la formaven Àlex Corretja, Albert Costa, Joan Balcells i un jove Juan Carlos Ferrero. L'escenari, fet a mida, a Barcelona. L'Austràlia de Leyton Hewitt queia al domini sobre terra d'un equip espanyol ple d'eufòria per poder aixecar aquest trofeu.

Repetien títol quatre anys més tard, a Sevilla, aquest cop contra els Estats Units. El jove que triomfava era, en aquest cas, Rafa Nadal, mentre que un ja més veterà Carles Moyà era aixecat pels seus companys després d'aconseguir el punt definitiu. Era la primera Davis per a Moyà, però no la seva primera final. L'any anterior, el 2003, amb la resta de companys era a Melbourne en una eliminatòria que es recorda per l'anècdota de l'himne, ja que va sonar el de Riego, el de la República. A Austràlia, i sobre herba, poc hi van poder fer. Repetien la mateixa història que en la dècada dels 60 van protagonitzar Arilla, Gisbert i Santana. Van perdre les edicions dels anys 1965 i 1967.

Ara, l'equip format per Feliciano López, Fernando Verdasco, David Ferrer i Marcel Granollers ha fet història en donar la tercera Davis a Espanya, la primera que guanya a domicili.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut