Vendre's un ronyó per poder menjar: la fam fa créixer el tràfic d'òrgans a l'Afganistan

"Ho vaig haver de fer pels meus fills, no tenia cap altra opció". Sense feina i carregat de deutes, Nooruddin, de 32 anys, és un dels molts afganesos que s'han vist abocats a vendre's un ronyó per poder sobreviure.

Ha explicat a l'agència France Presse que va deixar la fàbrica on treballava quan van retallar-li el sou, esperançat que trobaria una feina millor. Però, igual que molts altres dels centenars de milers de parats que hi ha al país, no n'ha trobat cap.

Desesperat, va decidir vendre's un ronyó. Ara, però, se'n penedeix perquè, des de l'operació, té dolor i no pot carregar objectes pesants. L'economia familiar depèn del seu fill de 12 anys, que enllustra sabates per un sou de 70 cèntims diaris.

"El poble dels que tenen un ronyó"

Per a molts afganesos, vendre's un ronyó és l'única manera d'aconseguir diners per menjar. En els darrers mesos, han estat molts els que se n'han venut un per afrontar els deutes.

Ja fa anys que el tràfic de ronyons està creixent a l'Afganistan, però des del retorn dels talibans al poder encara s'ha estès més. El preu d'un ronyó, segons les xifres publicades pel diari The Guardian, ha passat de situar-se entre els 2.000 i els 3.000 euros a baixar fins als 1.000 euros. Tanmateix, el nombre de voluntaris no para de créixer.

En algunes zones, com a la regió d'Herat, la pràctica s'ha estès tant que el municipi de Sayshanba Bazaar ha estat rebatejat com "el poble dels que tenen un ronyó".

A molts afganesos en una situació desesperada sovint els posen en contacte amb agents de pacients benestants, que viatgen a Herat des d'altres llocs del país o, fins i tot, des de països com l'Índia o el Pakistan. El receptor paga al donant i també es fa càrrec de les despeses hospitalàries.

France Presse cita el cas de cinc germans d'una mateixa família que es van vendre un ronyó cadascú, convençuts que els permetria sortir de la pobresa. "Continuem endeutats i igual de pobres que abans", explica un d'ells, Ghulam Nebi.

Una altra de les persones que s'han venut un ronyó és l'Azyta. Quan dos dels seus tres fills van haver de rebre tractament per malnutrició va pensar que no tenia altra opció que vendre's un òrgan. Un agent va posar-la en contacte amb un home de la província de Nimruz, al sud de l'Afganistan, i li va vendre un ronyó per 250.000 afganis, uns 2.600 euros.

"Vaig haver de fer-ho. El meu marit no treballa i tenim deutes"

Ara, el seu marit té previst fer el mateix.

La Shakila, de 19 anys i mare de dues criatures, va fer aquest pas poc abans de l'arribada al poder dels talibans. Esquivant els intermediaris, va anar ella mateixa a un hospital per buscar un receptor. Es va vendre un ronyó per una mica més de 1.500 euros: "la fam no ens deixava més opcions", diu.

"Cap pare vol vendre el ronyó d'un fill"

The Wall Street Journal explica el cas de Gul Mohammad. A l'agost, quan els talibans van envoltar Herat, persones que li havien deixat diners li van reclamar que pagués el deute abans que caigués la ciutat. Més tard, el van amenaçar.

Amb la seva dona van decidir que havien d'escollir entre vendre un fill o vendre un òrgan. Com que ell havia tingut pedres al ronyó i la seva dona té diabetis, van optar per un ronyó del fill. "Vaig plorar molt, era l'última opció: cap pare es vol vendre el ronyó del seu fill", explica.

D'acord amb la seva esposa, va fer anar el seu fill de 15 anys a l'hospital sense explicar-li el motiu. Allà, els metges li van posar anestesia i li van extreure un ronyó, que la família va vendre per més de 4.000 euros per saldar els deutes. "Si l'hi haguéssim dit, potser no hi hauria estat d'acord", diu.

També a Herat, l'Aziza, mare de tres infants, espera l'oportunitat de vendre's un ronyó després de demanar a un treballador de l'hospital que li busqui un receptor:

"Els meus fills campen pels carrers pidolant. Si no em venc un ronyó, hauré de vendre la meva filla d'un any."

I és que, per a molts afganesos, vendre's un ronyó s'ha convertit en el mal menor. Hi ha famílies que arriben a vendre's alguns fills per pagar els deutes.

Delaram Rahmati explicava a The Guardian que la situació econòmica la va portar a vendre dues filles de 6 i 8 anys per uns 1.000 euros cada una. Les nenes viuran amb ella fins que arribin a la pubertat i, aleshores, marxaran amb els compradors.

Anteriorment, ja s'havia vist obligada a vendre's un ronyó per una mica més de 1.500 euros. Però la recuperació de la cirurgia no va anar del tot bé i va patir seqüeles físiques sense tenir diners per pagar-se una visita al metge.

Una pràctica de la qual ningú s'amaga

A la regió d'Herat, el tràfic d'òrgans s'ha convertit en un negoci que ningú s'esforça gaire a amagar. Trobar algú que vengui un ronyó no és complicat: se n'ofereixen al carrer, en anuncis penjats a les parets o als fanals.

Dos hospitals ofereixen trasplantaments de ronyó, un motiu d'atracció per a ciutadans d'arreu del país, fins al punt de realitzar entre 15 i 20 cirurgies cada mes. El director d'un d'aquests hospitals explica a The Wall Street Journal que la quantitat de sol·licituds de trasplantaments de ronyó ha augmentat dramàticament durant els darrers sis mesos.

Dotze dels tretze pacients que tenia en el moment de l'entrevista venien d'altres províncies i tots rebien diners a canvi dels òrgans. El preu de la cirurgia se situa al voltant dels 4.200 euros, als quals cal sumar-n'hi 1.300 més pels medicaments.

En una entrevista amb l'agència Associated Press el mes de gener passat, l'uròleg i cirurgià Nasir Ahmad explicava que, només l'any 2021, va fer 85 operacions de trasplantament de ronyó.

Un negoci amb riscos per a la salut

Molts dels que es venen un òrgan són els ciutadans més vulnerables, desesperats per aconseguir diners per alimentar la família. Sovint, però, no són conscients dels riscos per a la salut que pot suposar perdre un ronyó.

Als països desenvolupats, donants i receptors d'òrgans acostumen a fer vida normal després del trasplantament, però se'ls fa seguiment per si hi hagués alguna complicació.

A l'Afganistan això no passa, de manera que molts dels que es venen un ronyó després es poden trobar atrapats en la pobresa i amb problemes de salut.

"No hi ha una infraestructura de salut pública per registrar els donants i receptors de ronyons i examinar-los per controlar possibles conseqüències en la seva salut", assegura a France Presse el professor Mohammad Wakil Matin, antic cirurgià en un hospital de Mazar-e Sharif, al nord del país.

Matin afegeix que, al país, no hi ha llei que controli com es donen o es venen els òrgans, però el consentiment del donant sempre és necessari.

Mohamad Bassir Osmani, cirurgià en un hospital d'Herat, explica que, en els centenars de cirurgies que s'han fet els últims anys, sempre s'ha tingut consentiment del donant, ja sigui escrit o enregistrat en vídeo. Però afegeix: "mai hem investigat d'on venen o com han arribat aquí el pacient o el donant, no és la nostra feina".

La meitat de la població, en situació de fam extrema

El retorn dels talibans ha empitjorat una situació que ja era molt crítica després de dècades de guerra. L'economia del país feia mesos que trontollava quan els talibans van tornar a prendre el poder, el mes d'agost passat, un fet que encara la va enfonsar més.

Més de la meitat dels 39 milions d'habitants del país passen fam extrema, segons dades de les Nacions Unides, i un 95% no tenen prou menjar.

La comunitat internacional ha congelat bona part dels actius del país a l'exterior, ha imposat sancions i ha aturat la major part de les ajudes. Des de l'arribada al poder dels talibans, el preu d'aliments com la farina o l'oli s'ha duplicat.