Velázquez va utilitzar una cambra obscura per pintar "Las Meninas", segons la UPC

Amb aquest sistema, precursor de la fotografia, hauria traslladat a la tela de gran dimensions les línies generals de l'obra
Velázquez va utilitzar una cambra obscura per pintar "Las Meninas", segons la UPC

Velázquez va utilitzar una cambra obscura per pintar "Las Meninas", segons la UPC

Amb aquest sistema, precursor de la fotografia, hauria traslladat a la tela de gran dimensions les línies generals de l'obra
Judith Casaprima Sagués Actualitzat
TEMA:
Recerca científica
"Las Meninas" que va pintar Velázquez s'exposen a El Prado, a Madrid (Wikipedia.org)

Una recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya, UPC, demostra que Diego Velázquez hauria pintat "Las Meninas" fent servir una cambra obscura. El professor i investigador Miguel Usandizaga ha demostrat amb tècniques de dibuix assistit per ordinador (CAD) que Velázquez hauria traçat la perspectiva i les línies generals de "Las Meninas" fent servir una cambra obscura de tipus cabina per després projectar el dibuix sobre un llenç, més gran, on hauria pintat l'obra final.

Velázquez ho va fer a partir de l'esbós d'un quadre més petit, que fins ara es pensava que era una reproducció posterior, atribuït al seu gendre, Juan Bautista Martínez del Mazo.

"La perspectiva i les línies generals del quadre van ser traçades per Velázquez fent servir una càmera obscura de tipus cabina. Més tard, després d'alguna modificació i invertint el funcionament de la càmera -il·luminant-ne l'interior i enfosquint l'habitació-, Velázquez va projectar el quadre petit sobre un llenç més gran en blanc i va traçar les línies generals del quadre resseguint la projecció. Tot seguit va completar el quadre gran. Per últim, va encarregar al seu gendre, Juan Bautista Martínez del Mazo, la còpia de les figures del quadre gran sobre el petit i el van vendre."

L'anàlisi, publicada a la revista digital Papeles DPACO - CADoP Papers, aporta una nova interpretació del procés de creació del quadre i la relació entre "Las Meninas" d'El Prado, de grans dimensions, i "Las Meninas" de la col·lecció Kingston Lacey, a Dorset, de Martínez del Mazo. També observa altres detalls que diferencien aquestes dues obres, gairebé calcades, i com Velázquez va pintar la família de Felip IV.

La cambra obscura és un instrument òptic, precursor de la fotografia, que permet obtenir la projecció plana d'una imatge en una superfície interior. Consisteix en una caixa tancada hermèticament amb un petit orifici que projecta a la paret oposada la imatge de l'exterior invertida.

 

Les dimensions no són les úniques diferències de "Las Meninas" de Martínez del Mazo, de Kingston Lacy (UPC)

Comparant les dues "Meninas"

Ha estat comparant amb tècniques de dibuix assistit per ordinador l'obra de Velázquez i l'atribuïda a Martínez del Mazo. Miguel Usandizaga, professor de l'Escola d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) i investigador del grup de recerca Anàlisis Crítiques de la Modernitat: Arquitectura i Ciutat, de la UPC, ha descobert com Velázquez va pintar un llenç de grans dimensions i també que l'obra del seu gendre no és una reproducció, sinó gairebé un calc.

"En comparar els dos llenços, les figures són gairebé idèntiques. Una còpia amb aquesta precisió no es pot aconseguir a simple vista, i sí utilitzant una cambra obscura."

Així, "Las Meninas" de Martínez del Mazo no són una reproducció que Velázquez va encarregar al seu gendre, ni tampoc un "modeletto" o esbós previ a la pintura del quadre gran, com sostenen alguns investigadors actuals. Per Usandizaga, es tracta del "negatiu pictòric" del quadre gran, una obra iniciada per Velázquez i completada pel deixeble, amb autoria, per tant, dels dos pintors.

El mateix mèrit

L'arquitecte que va iniciar la investigació sobre la creació de "Las Meninas" l'any 2000 assegura que l'ús de la càmbra obscura no treu mèrit a Velázquez.

"La va fer servir per a allò que era necessari, per traçar la perspectiva, no per pintar. Hauria estat estúpid no fer-ho. Sense aquesta màquina, Velázquez no hauria pogut aconseguir amb tal perfecció la duplicació de l'espai real en el quadre, l'efecte −tan barroc!− de la confusió entre la realitat i la seva representació."

La cambra obscura ja es feia servir a la Grècia clàssica. El segle XV, per primer cop un artista, Leonardo da Vinci, la va fer servir per dibuixar objectes que reflectia. A partir d'aquell moment, la cambra obscura s'ha fet servir com a eina auxiliar del dibuix i la pintura. Per exemple, es creu que pintors com Caravaggio, a finals del segle XVI, Johannes Vermeer, al segle XVII, o Canaletto, al segle XVIII, en feien servir per crear les seves obres.

Altres revelacions

La famosa obra de Diego Rodríguez de Silva Velázquez, o simplement Velázquez, amaga altres detalls amagats, que l'estudi Usandizaga ha pogut desvelar.

Per fer la projecció de dimensions tan grans, el pintor va haver d'utilitzar una càmera. L'investigador ha aplicat la mateixa tècnica a uns dibuixos de la planta baixa de l'Alcázar de Madrid, on es va pintar el quadre. Velázquez hauria pintat el quadre petit situat en una sala contigua -la Torre Daurada- i ho hauria fet tancat en una cambra obscura, des de la qual hauria traçat la perspectiva i les línies generals del quadre.

El pintor va fer la projecció sobre la tela des d'una sala adjacent per les grans dimensions del quadre

També demostra que la porta que apareix al fons del quadre en realitat no hauria existit on està pintada. A més, el quadre en què Velázquez apareix pintant "Las Meninas" no seria un retrat dels reis, reflectits al mirall del fons, tal com s'ha pensat fins ara.

"Las Meninas", també anomenada "La familia de Felipe IV", està considerada l'obra mestra del pintor barroc Diego Velázquez. Acabada el 1656, està pintada en oli sobre un llenç de grans dimensions: 3,18 metres d'ample per 2,76 metres d'alçada.

ARXIVAT A:
Recerca científica Art
Anar al contingut