Madrid

Van den Eynde: "És una oportunitat per tornar a la política la resolució del conflicte"

En les conclusions definitives, l'advocat de Junqueras i Romeva diu que les acusacions no tenen proves i que es basen en l'anomenat "dret penal de l'enemic"

Josep Maria CampsActualitzat

Aquest dimarts ha arribat un dels moments més rellevants del judici del procés: l'exposició de les conclusions definitives de les defenses.

El primer a exposar-les ha estat Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, que ha assegurat que les acusacions s'han basat només en estridències, exageracions i "alguna mentida". Tot plegat, ha dit, "soroll de fons" per amagar que no hi ha proves.
 

"Li hem de tornar la pilota a la política"

Al final de la seva exposició, Van den Eynde s'ha adreçat directament al tribunal per demanar-li que plantegin la sentència com una "oportunitat" per contribuir a "resoldre el conflicte" polític:

"Aquest judici és una oportunitat; és que és molt bonic, en part, perquè és una fórmula per arribar al moment de superar una crisi. És així! Els convido a mirar-ho d'aquesta manera."

"Tenim una oportunitat, perquè la política no desapareixerà. La gent, davant del bloqueig de les negociacions, no deixarà de protestar; és que això és així. I li hem de tornar la pilota a la política. Això és una cosa interessant que pot fer la sentència."

"El que els dic és que som aquí, amb la mà estesa, per solucionar aquest conflicte. I això és el que crec que aquesta sentència hauria de ser."

"Espero haver-los ajudat amb alguns arguments a fer la millor de les sentències, però, sobretot, la sentència que resolgui conflictes; perquè crec que és el valor més honest i el més noble de l'administració de justícia."

"El Codi Penal de la dissidència política"

Van den Eynde ha arrencat l'exposició assegurant que aquest judici és molt important perquè crearà els precedents penals que s'aplicaran en el futur a la dissidència política, i ha dit que la responsabilitat que té el tribunal és molt gran:

"Aquest cas generarà, no ens enganyem, el Codi Penal aplicable a la dissidència política. Això no és un terme pejoratiu, és la realitat. Aquí es donarà la resposta a com s'exerceix l'acció política en un projecte com el del meus clients, i s'explicarà quina resposta penal s'ha de donar a una proposició en un Parlament feta per diputats inviolables."

En aquest sentit, ha assegurat que l'Advocacia de l'Estat hauria d'haver defensat els drets fonamentals dels acusats, però que ha optat per donar suport a "la repressió penal".

L'advocat ha començat les seves argumentacions afirmant que les acusacions es basen en una "causa general" contra l'independentisme que va engegar la fiscalia de l'Audiència Nacional el 2015 per iniciativa pròpia.

 


El "dret penal de l'enemic"

Segons ha dit, a partir d'aquell moment hi va haver una "actuació concertada" de la Fiscalia i de la Guàrdia Civil, que van investigar en base al que ha anomenat "dret penal de l'enemic", és a dir, sense respectar els drets fonamentals dels acusats, com si no en tinguessin.

L'advocat ha assenyalat el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, responsable de la investigació contra l'independentisme, com a autor primer de la tesi de la Fiscalia:

"L'atestat de Baena de 2016 comença amb la mateixa frase exacta que l'escrit d'acusació del fiscal d'aquesta causa. Un any i mig abans. La mateixa frase."

Van den Eynde ha afegit que Baena va argumentar la seva tesi remuntant-se al 2012 i basant-se en notícies de premsa.
 

"S'està confonent la desobediència amb la rebel·lió"

En el seu discurs, l'advocat ha negat la possibilitat que hi hagués cap mena de rebel·lió, i ha assegurat que les acusacions han confós la desobediència amb rebel·lió.

Segons la seva argumentació, al màxim que podrien arribar les acusacions amb els fets i les proves que tenen, és a acusar de desobediència:

"S'està confonent la desobediència amb la rebel·lió; és que és així."

"Jo el que vull dir és que aquesta és la gran confusió. Aquí s'està confonent la desatenció a la llei, la desobediència de manual -que la podem discutir- amb la rebel·lió."

L'advocat ha basat la seva argumentació en l'anomenada "suficiència de l'Estat", que va suspendre el referèndum, el va anul·lar jurídicament i també va suspendre l'autonomia catalana amb el 155.


El 90% de les proves, del jutjat 13

Pel que fa a les proves aportades per les acusacions, Van den Eynde ha afirmat que la immensa majoria provenen de la instrucció del jutjat 13 de Barcelona, que les defenses consideren il·legal.

L'advocat ha assegurat que en l'obtenció d'aquestes proves no hi ha hagut "tractament", i que això va més enllà del "trencament de tots els estàndards internacionals i tècnics."

A més, ha afirmat que en el judici els investigadors policials han admès que no sabien què estaven investigant:

"En aquest procediment s'han generat el 90% de la proves que hem vist en aquest judici, el 90% de la informació. Això inclou la primera intervenció telefònica, mitjà d'investigació excepcional que ningú recordava a qui s'havia imposat. Jo no he vist mai que en un judici d'aquestes característiques vingui la policia i digui que no recorda a qui van intervenir el telèfon ni per què."

"Que és la causa més més important de la història de Espanya, i ve aquí l'instructor i diu que no sap per què li va intervenir el telèfon a un ciutadà. Tot el que hem vist aquí: documents, factures proforma, converses, emails, tuits..., vé d'aquesta causa il·legal: aquesta és la realitat."

 

"Ja no són drets fonamentals, és fiabilitat fiabilitat"

Al marge de queixar-se que les proves vinguin del jutjat 13 de Barcelona, l'advocat ha assegurat que aquestes proves s'han aportat sense garanties jurídiques que les validin:

"No hi ha pericials, no sabem com han accedit als equips informàtics ni a la ubicació, integritat, tractament ni la gestió. No hi ha cap garantia de regularitat. Això ja no és un tema de drets fonamentals, sinó de fiabilitat. Com pot ser que en aquest judici, amb 450 testimonis, no vingués ni un sol policia -i això és tasca de la acusació- encarregat de les fonts de prova perquè li poguéssim preguntar "D'on va treure aquest correu electrònic?" ¡Com pot ser? ! Correus electrònics, tuits, documents ... D'on han sortit?"

També s'ha queixat que les defenses no han tingut accés a bona part de les proves. En aquest sentit, Van den Eynde ha acusat la Fiscalia de no haver aportat els informes mèdics dels agents policials suposadament ferits l'1-O perquè no els donaven la raó.

L'advocat ha anat més enllà, i ha suggerit que les acusacions han volgut imposar "un nou estàndard de prova" sense garanties:

"No em puc creure que l'acusació no hagi demanat els informes mèdics per error. No m'ho puc creure. Serà que els informes mèdics tampoc beneficiaven tant a la tesi de l'acusació."

"L'acusació vol imposar un nou estàndard de prova, en què només li interessa la prova de càrrec presentat fora de qualsevol estàndard o protocol d'obtenció, adquirida, analitzada i debatuda sense intervenció de la defensa."

 



Dir "Enfocats" 1.000 vegades

 

Una d'aquestes proves és una de les que la Fiscalia considera més importants per provar la rebel·lió: el document Enfocats, que no té autoria reconeguda. Segons Van den Eynde, només és "fum":

"Això és un pamflet que em posaria a riure si no fos perquè el tema és tran greu. És un compendi de llocs comuns, fantasies i de màrqueting. Ningú ho ha sentit ningú, ningú sap qui l'ha escrit, no consta en cap email, no està en boca de ningú, en cap ni en una conversa."

"Es decomissa en un registre que no està signat pel seu autor, el registre de les Franqueses, on la Guàrdia Civil menteix, perquè això ho diu després la lletrada. Un document sense fulls segellats, on en el acta de registre no es posen els folis que té, i a més, no es compareix amb la realitat."

"Això és "Enfocats" és res, és un pretext que s'alça com prova de càrrec per una raó, per la raó que l'han repetit mil vegades. La força de "Enfocats" és haver dit el nom "Enfocats" mil vegades. No és res més, és fum."

 

El simbolisme dels cotxes del 20S

Pel que fa al 20S, Van den Eynde ha dit que la Fiscalia ha utilitzat en el judici "el simbolisme" dels cotxes de la Guàrdia Civil destrossats per fonamentar una violència que no va existir:

"El problema és el simbolisme dels cotxes. Però el simbolisme és simbolisme, no són fets. 40.000 manifestants, 0 ferits, 0 intents d'assalt, 0 armes sostretes dels cotxes."

Molt al contrari, segons l'advocat aquell dia va ser festiu i reivindicatiu, i ha recordat que el mateix Enric Millo va validar-ho públicament el dia següent:

"El delegat del govern, el senyor Millo, el dia 21 va sortir a la televisió i va utilitzar l'expressió "olé" per reconèixer la defensa de la llibertat d'expressió que havien fet el 20S, dient que els actes esporàdics d'enrenou serien responsabilitat dels que fossin."

I per completar l'argumentació per defensar Romeva i Junqueras, ha recordat que el primer aquell dia era a Madrid, i que el segon es va limitar a anar al seu despatx d'Economia i a parlar a la gent quan va sortir.

 

La "doble personalitat" de Baena

L'advocat ha dit que Daniel Baena és un dels màxims experts a Espanya en delictes cibernètics, però que no era la persona indicada per fer-se càrrec d'aquesta investigació.

De fet, ha donat per fet que Baena era el "Tácito" de Twitter que feia activisme contra l'independentisme:

"Llavors, què fa Baena? S'encarrega d'això, amb la seva doble personalitat, perquè, més enllà de la prova, Baena és "Tácito" a Twitter, una persona significada políticament. I ho és, més enllà de les proves, perquè ho sap tothom, perquè s'enviava tuits amb periodistes, i tampoc cal portar aquí els periodistes, però és que ho sap tothom, que Tácito és Baena."


"Tot és exageració i soroll"

Segons Van den Eynde, la Fiscalia ha hagut d'amagar que no té proves vàlides exagerant el relat, utilitzant paraules gruixudes que no corresponen amb el que realment va passar:

"Tot és exageració i soroll, i aquest soroll el comparteixen i es manifesta en el vocabulari. Ho he apuntat durant tot el judici: "estaven atrinxerats", amb"escuts humans", "tret", "tenien un arsenal", "mirades d'odi", "assetjament", "devastació"... O bé no saben què és la devastació o ho saben molt bé. És: "Arruinar o destruir completament un territori sense que quedi res dret." Això és devastar. Tenim dos cotxes trencats, i ells parlen de l'apocalipsi."

L'advocat ha afirmat que tot aquest "biaix" i exageració treu tota la credibilitat al relat de les acusacions.

ARXIVAT A:
Judici procés
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut