Vampire Weekend, al menjador d'un pis de Barcelona
Costa de creure: aquest dissabte a la nit el grup de moda de Nova York, Vampire Weekend, va acabar al menjador d'un pis del Raval de Barcelona tocant dos dels seus èxits mundials. Era una festa d'aniversari i els convidats, estupefactes, van llençar-se a gravar l'actuació amb càmeres digitals. El document gràfic fa dos dies que està penjat a YouTube, s'ha convertit en un fenomen a la xarxa i en poques hores ja suma més de sis mil visionats. El quartet de joves músics de la Universitat de Colúmbia són els caps de cartell del Festival de Benicàssim 2010 i van ser el reclam del Primavera Sound 2008. Dissabte a la nit sortien d'una gran actuació a la Sala Penélope del Poble Espanyol, es dirigien a Madrid a tocar a la sala Heineken i, entremig, van acabar tocant en una festa en un pis de Barcelona.
Aquesta és la crònica d'una nit inoblidable. Els protagonistes són els membres del grup Vampire Weekend i l'escenari, el petit menjador d'un pis al barri del Raval de Barcelona. Però comencem pel principi: a hores d'ara ningú dubta de la rellevància del quartet de Nova York. El seu naixement té molt d'actual: quatre joves estudiants de la Universitat de Colúmbia propaguen unes cançons "indies" per internet i en poc temps es converteixen en el reclam de festivals de prestigi com el Primavera Sound 2008. Dissabte a la nit toquen en una petita sala de Barcelona, pràcticament desconeguda i inadequada pel quòrum que pot aconseguir aquest petit fenomen mediàtic: l'espai es diu Penélope, s'assembla més a una discoteca i està perdut enmig dels carrers del Poble Espanyol. Molts espectadors han de suportar males condicions per poder escoltar una formació en plena efervescència que acaba oferint un gran directe per als seus fans de Barcelona.
La història comença a complicar-se quan una espectadora es troba sopant tres dels quatre integrants dels Vampire Weekend en un bar de tapes i entrepans del carrer Jovellanos. Es diu Andrea Bouvier i, entre les virtuts del seu caràcter, brilla especialment la naturalitat. Es presenta al grup i els felicita pel concert. Els músics li pregunten per on poden sortir un dissabte a la nit en una ciutat com Barcelona i Andrea els convida a una festa particular, a prop de la Rambla, on vuitanta persones celebren un aniversari amb un grup de música brasilera en directe. I la nit es complica encara més: els Vampire Weekend es presenten a la festa en un pis del carrer Ramalleres de poc més de 60 m2 a les 00.30 de la matinada. L'amfitrió és David Rivera i els rep amb tota la tranquil·litat del món. Tenen fans incondicionals repartits per tot el món que embogirien només veure'ls, però aquella nit el David ha organitzat una festa d'aniversari per a la seva nòvia i només vol que els convidats s'hi trobin bé.
Els músics nord-americans s'integren i s'impregnen de l'esperit de la casa, ningú els martiritza, i gaudeixen d'aquells moments abans d'agafar l'autocar que els ha de portar a Madrid, on toquen l'endemà a la Sala Heineken. A la cuina se senten encara més còmodes i l'amfitrió decideix que aquell és el seu moment. Pensa: a la casa hi ha instruments, uns micròfons i uns bafles en condicions, i els veïns és impossible que es queixin perquè també són a la festa, una bona opció si es volen evitar trucades a la Guàrdia Urbana. Llavors és quan el David dispara directe a les estrelles imberbes de Nova York: "Voleu tocar dues cançons?". L'amabilitat de l'amfitrió s'ha d'agrair i només posen una condició: ha de ser immediatament perquè els espera l'autocar. Així és: ofereixen un directe al menjador de la casa de poc més de vuit minuts que per sort es fan interminables. Davant la màgia del moment, apareixen múltiples càmeres digitals que intenten capturar l'escena amb més o menys fortuna. Però és un altre cop l'amfitrió qui reacciona ràpid i encarrega al seu amic més alt que faci un sol pla en picat del grup i que sigui el més estable que pugui aconseguir. El resultat està penjat a YouTube, es titula "Vampire Weekend en el comedor de mi casa" i és el testimoni gràfic d'una nit que per als convidats a la festa sempre serà inoblidable. Per cert, el cantant ha enviat un correu electrònic a l'amfitrió barceloní agraint-li la seva amabilitat i desitjant que es puguin tornar a veure quan tornin a tocar a la ciutat.
Genís Cormand
La història comença a complicar-se quan una espectadora es troba sopant tres dels quatre integrants dels Vampire Weekend en un bar de tapes i entrepans del carrer Jovellanos. Es diu Andrea Bouvier i, entre les virtuts del seu caràcter, brilla especialment la naturalitat. Es presenta al grup i els felicita pel concert. Els músics li pregunten per on poden sortir un dissabte a la nit en una ciutat com Barcelona i Andrea els convida a una festa particular, a prop de la Rambla, on vuitanta persones celebren un aniversari amb un grup de música brasilera en directe. I la nit es complica encara més: els Vampire Weekend es presenten a la festa en un pis del carrer Ramalleres de poc més de 60 m2 a les 00.30 de la matinada. L'amfitrió és David Rivera i els rep amb tota la tranquil·litat del món. Tenen fans incondicionals repartits per tot el món que embogirien només veure'ls, però aquella nit el David ha organitzat una festa d'aniversari per a la seva nòvia i només vol que els convidats s'hi trobin bé.
Els músics nord-americans s'integren i s'impregnen de l'esperit de la casa, ningú els martiritza, i gaudeixen d'aquells moments abans d'agafar l'autocar que els ha de portar a Madrid, on toquen l'endemà a la Sala Heineken. A la cuina se senten encara més còmodes i l'amfitrió decideix que aquell és el seu moment. Pensa: a la casa hi ha instruments, uns micròfons i uns bafles en condicions, i els veïns és impossible que es queixin perquè també són a la festa, una bona opció si es volen evitar trucades a la Guàrdia Urbana. Llavors és quan el David dispara directe a les estrelles imberbes de Nova York: "Voleu tocar dues cançons?". L'amabilitat de l'amfitrió s'ha d'agrair i només posen una condició: ha de ser immediatament perquè els espera l'autocar. Així és: ofereixen un directe al menjador de la casa de poc més de vuit minuts que per sort es fan interminables. Davant la màgia del moment, apareixen múltiples càmeres digitals que intenten capturar l'escena amb més o menys fortuna. Però és un altre cop l'amfitrió qui reacciona ràpid i encarrega al seu amic més alt que faci un sol pla en picat del grup i que sigui el més estable que pugui aconseguir. El resultat està penjat a YouTube, es titula "Vampire Weekend en el comedor de mi casa" i és el testimoni gràfic d'una nit que per als convidats a la festa sempre serà inoblidable. Per cert, el cantant ha enviat un correu electrònic a l'amfitrió barceloní agraint-li la seva amabilitat i desitjant que es puguin tornar a veure quan tornin a tocar a la ciutat.
Genís Cormand
