Vaga de fam: El TC avala l'alimentació per la força si perilla la salut del pres
Aquesta doctrina del Constitucional va néixer als anys 90
Fer vaga de fam és una decisió personal que compromet ràpidament la salut de les persones. En el cas dels presos, un tribunal segueix la seva evolució mèdica i, en cas que fos necessari, l'Estat pot actuar.
La doctrina del Tribunal Constitucional avala l'alimentació a la força per via intravenosa en cas de risc per a la salut. Aquesta obligació legal de l'Estat per protegir els reclusos va néixer als anys noranta, després que membres empresonats dels GRAPO van iniciar una vaga de fam per reclamar el seu agrupament amb una gran repercussió mediàtica.
El Tribunal Constitucional va considerar que aquesta assistència mèdica era imprescindible "per evitar la pèrdua de la vida dels interns, que l'Estat té l'obligació legal de protegir". Diu que aquest mitjà coactiu és legítim i que això no degrada el seu dret a la integritat física i moral.
Notícia relacionada: Les vagues de fam com a protesta amb més ressò internacional
Per això conclou que l'assistència mèdica obligatòria no viola els drets fonamentals al·legats, com el dret a la llibertat, la dignitat i la intimitat, entre altres, i denega l'empara sol·licitada.
La doctrina del Constitucional ja es va aplicar en un dels casos més mediàtics que es recorden, el del membre d'ETA Iñaki de Juana Chaos.
El TC va decidir per majoria, amb 2 vots particulars
La sentència del Constitucional la va dictar el ple presidit per Francisco Tomás i Valiente amb una majoria de 10 magistrats contra 2, que van emetre vots particulars perquè sí que volien que es concedís l'empara.
Un és de Miguel Rodríguez Piñero, que va considerar que els presos, en relació amb la seva vida, salut, i com a malalts, tenen els mateixos drets i llibertats que qualsevol altre ciutadà.
L'altre vot particular el va formular el magistrat Jesús Leguina, que va considerar "que ningú que no sigui un mateix pot imposar què cal fer per seguir viu, escapar-se del perill de mort, ni rebre una assistència sanitària que ni desitja ni ha sol·licitat".
