El glioblastoma és un tumor molt agressiu (Strandner)
El glioblastoma és un tumor molt agressiu (Strandner)

Vacunes personalitzades obren la porta a un tractament més efectiu del càncer cerebral

Per primer cop es demostra la viabilitat de la immunoteràpia contra el glioblastoma

Xavier DuranActualitzat

Per primera vegada en humans, s'ha demostrat la validesa de la immunoteràpia per tractar el glioblastoma, una forma agressiva de tumor cerebral. Un ampli equip internacional, encapçalat per Wolfgang Wick, de l'Hospital Universitari de Heidelberg (Alemanya) ha publicat els resultats del seu estudi a la revista "Nature".

A l'assaig clínic hi van participar 15 pacients de sis hospitals europeus, un d'ells de Vall d'Hebron. Tots havien estat recentment diagnosticats de glioblastoma, un tumor cerebral amb mal pronòstic que té actualment un arsenal terapèutic poc efectiu.

L'assaig s'emmarca en l'enfocament del Consorci de Vacunació Activament Personalitzat de Glioma (GAPVAC). Hi han participat Juan Sahuquillo, i Francisco Martínez Ricarte, del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Jordi Rodón, del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

Estimular el sistema immunitari

La immunoteràpia ha transformat en els darrers anys el tractament de diversos tipus de càncer. Es basa a estimular el sistema immunitari de l'organisme perquè ataqui les cèl·lules tumorals. Els sistemes de defensa del cos reconeixen com a estranys i ataquen els neoantígens, uns fragments de proteïnes que únicament produeixen les cèl·lules canceroses.

Això és molt efectiu en càncers en què hi ha un gran nombre de mutacions –canvis en l'ADN–, com el melanoma. Altres, com el glioblastoma, tenen moltes menys mutacions i és més difícil que responguin a aquesta estimulació.

En aquest estudi, als quinze pacients, se'ls van administrar dues vacunes terapèutiques de forma successiva. La primera es dirigia a antígens no mutats. La segona es dirigia preferentment contra neoantígens.

La clau era que els vacunes estaven totalment personalitzades i adaptades, per tant, a cada pacient en funció de l'anàlisi dels seus tumors.

Els resultats de l'assaig han demostrat la capacitat per aconseguir un alt grau de personalització del tractament. Tot i tractar-se d'un grup reduït, s'ha vist que l'enfocament de la immunoteràpia també és factible en aquests tumors.

Un altre estudi amb vuit pacients

En el mateix número de "Nature" es publica un altre estudi, en aquest cas liderat per David Reardon, del Dana-Farber Cancer Institute de Boston, en què ha participat el català Oriol Olivé, del mateix centre.

En aquest cas, es van tractar només vuit pacients. Van rebre vacunes basades en fragments de proteïna que corresponien a neoantígens dels seus propis tumors. Els resultats mostraven que la resposta era millor en pacients que no havien rebut dexametasona, un potent esteroide que s'utilitza per reduir la inflamació al voltant del cervell.

Això suggereix que en aquests tractaments caldrà tenir en compte quins altres fàrmacs rep el malalt, per evitar que interfereixin amb les vacunes terapèutiques i en redueixin l'efectivitat.

ARXIVAT A:
CiènciaSalutCàncer
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut