Va abusar d'un nen i ara fa teràpia: "Buscar ajuda et pot salvar a tu i els altres"

La cara més fosca dels abusos sexuals infantils és la dels abusadors. Es calcula que un 5% dels homes poden sentir-se atrets per nens o nenes.

Un grup d'experts ha llançat una campanya dirigida als abusadors, a les víctimes i als testimonis, amb el lema "No hi ha excuses". La clau és, diuen, la prevenció. A través d'un telèfon i d'una pàgina web, atendran tothom que necessiti ajuda. Alhora, denuncien que no hi ha recursos públics prou especialitzats per treballar amb els abusadors de manera preventiva i que només se'ls ofereix teràpia si entren a la presó.

Hem parlat amb un home que va abusar d'un nen.

"Culpable ho ets, clarament. El fet està fet. Em condemnaran pel que he fet, perquè a la presó, si he d'anar-hi, hi vaig i punt. M'hi estaré el meu temps i treballaré tot el que pugui. Per poder millorar jo."

Ens demana anonimat perquè encara està enfrontant-se amb el que reconeix que va fer: abusar d'un nen, de l'entorn familiar, fins que el van denunciar.

"El nen va explicar-ho a un adult. I l'adult va fer la denúncia i va començar tot des d'aquí, per sort. Dic per sort perquè, si s'hagués allargat, la cosa hauria sigut pitjor."

Ara admet que aquella denúncia va posar fi a uns abusos que van durar mesos.

"És molt greu. No ho entenia al principi, però ara sí. Perquè, com que pot repercutir en el nen, en el futur, pot ser molt greu."

Al principi, però, va buscar excuses per inventar-se una altra realitat.

"A mi em van cridar a l'hospital i en un primer moment vaig negar totalment els fets. Em reia de la situació. Fins fa un temps no ho veia com una cosa dolenta, una cosa fora del normal, perquè a mi em va passar. Doncs fas com si fos una cosa normal."

Però sentir la veu del nen a l'hospital explicant els abusos que ell li havia fet li va fer veure què estava passant.

"Em vaig veure a mi mateix fa 40 anys. Allà em va caure el món a sobre. Em va venir tota l'hòstia. Quan te n'adones, és molt gros i aleshores et pot venir una depressió molt bèstia o tornar-te boig. I comences a recapacitar, i comences a preguntar-te: qui sóc? de quina manera he arribat aquí? Estàs molt sol. Et sents molt aïllat, et sents molt malament, et sents un monstre, et sents un animal. Què he fet? Necessito ajuda. Què hi ha per a mi, què puc fer a partir d'aquí?"

I l'única solució que va trobar va ser una psicòloga privada especialista en violència sexual. Paga 100 euros per cada visita, i creu que això l'ajuda a veure les coses més clares i a parlar sense embuts, un primer pas per reconstruir la seva vida.

"És com fer explotar un globus ple d'aire. Quan surto d'aquí és com 'uau, que bé'. Estic nou. Un parell de setmanes després tornes a estar... Però sí, la teràpia ajuda molt."

I, tot i que creu que la falta de recursos públics no ho posa fàcil, està convençut que l'única manera que té un pederasta de deixar enrere els abusos és prendre consciència del que està fent i posar-se en mans de professionals.

"Ser-ne conscient és molt difícil. És molt fàcil dir-ho, però és molt difícil ser-ne conscient. Si sents que tens alguna cosa que no està bé, busca ajuda. No diguis 'Bueno, no passa res'. No, busca ajuda, perquè et pot salvar. A tu i els altres, però, sobretot, els altres."