Urdangarin va multiplicar per 18 els seus ingressos entre el 2002 i el 2009
Segons les declaracions de renda, l'any 2002, abans d'ocupar la presidència de l'Institut Nóos, el duc de Palma va ingressar uns 31.500 euros. Set anys després, la declaració de renda recull uns ingressos superiors a 572.000 euros per diversos conceptes, des dels rendiments de treball al capital mobiliari i immobiliari.
RedaccióActualitzat
El "cas Urdangarin" torna a ser notícia aquest dimarts, perquè s'han conegut les declaracions de renda del gendre del rei, que han de permetre al jutge investigar el delicte fiscal del qual se l'acusa. En set anys, del 2002 al 2009, Urdangarin va multiplicar per més de 18 els seus ingressos.
L'any abans d'ocupar la presidència de l'Institut Nóos, el 2002, el duc de Palma va ingressar uns 31.500 euros, segons figura en la seva declaració d'IRPF d'aquell exercici, quan Hisenda li va retornar una mica més de 2.000 euros. Set anys després, la declaració de renda recull uns ingressos superiors a 572.000 euros per diversos conceptes, des dels rendiments de treball al capital mobiliari i immobiliari. L'any 2009, Urdangarin va pagar a l'Agència Tributària una mica més de 48.000 euros.
Segons les dades presentades a Hisenda, en els primers anys al capdavant de l'Institut Nóos, el duc de Palma va declarar uns ingressos relativament modestos, entre 65.000 i 68.000 euros. És en aquest període quan va comprar, amb la infanta, el palauet on viuen ara.
En reinvertir els diners de la venda del seu antic pis es va poder desgravar més d'un milió d'euros. Va ser a partir del 2006 quan els ingressos per nòmina van pujar notablement any rere any: dels 129.000 euros el 2006 als 568.000 el 2009, sense comptar els rendiments de capital mobiliari i immobiliari. Ara, segons el seu advocat, no treballa, i no s'ha concretat una feina a Qatar relacionada amb l'handbol.
El jutge instructor del "cas Nóos", José Castro, va sol·licitar el mes d'abril les deu últimes declaracions de renda de la infanta Cristina i el seu marit. De les deu declaracions d'IRPF d'Urdangarin que s'han incorporat a la causa, les dues últimes, corresponents al 2010 i el 2011, són completament diferents de les anteriors, ja que es tracta de l'IRPF que declaren els no residents a l'estat, perquè els ducs de Palma vivien a Washington en aquell moment.
El gendre del rei tenia molt interès que les seves declaracions de la renda no formessin part del "cas Nóos", però, pel jutge, eren imprescindibles per demostrar si hi havia delicte fiscal.
L'any abans d'ocupar la presidència de l'Institut Nóos, el 2002, el duc de Palma va ingressar uns 31.500 euros, segons figura en la seva declaració d'IRPF d'aquell exercici, quan Hisenda li va retornar una mica més de 2.000 euros. Set anys després, la declaració de renda recull uns ingressos superiors a 572.000 euros per diversos conceptes, des dels rendiments de treball al capital mobiliari i immobiliari. L'any 2009, Urdangarin va pagar a l'Agència Tributària una mica més de 48.000 euros.
Segons les dades presentades a Hisenda, en els primers anys al capdavant de l'Institut Nóos, el duc de Palma va declarar uns ingressos relativament modestos, entre 65.000 i 68.000 euros. És en aquest període quan va comprar, amb la infanta, el palauet on viuen ara.
En reinvertir els diners de la venda del seu antic pis es va poder desgravar més d'un milió d'euros. Va ser a partir del 2006 quan els ingressos per nòmina van pujar notablement any rere any: dels 129.000 euros el 2006 als 568.000 el 2009, sense comptar els rendiments de capital mobiliari i immobiliari. Ara, segons el seu advocat, no treballa, i no s'ha concretat una feina a Qatar relacionada amb l'handbol.
El jutge instructor del "cas Nóos", José Castro, va sol·licitar el mes d'abril les deu últimes declaracions de renda de la infanta Cristina i el seu marit. De les deu declaracions d'IRPF d'Urdangarin que s'han incorporat a la causa, les dues últimes, corresponents al 2010 i el 2011, són completament diferents de les anteriors, ja que es tracta de l'IRPF que declaren els no residents a l'estat, perquè els ducs de Palma vivien a Washington en aquell moment.
El gendre del rei tenia molt interès que les seves declaracions de la renda no formessin part del "cas Nóos", però, pel jutge, eren imprescindibles per demostrar si hi havia delicte fiscal.
