Unes petjades trobades a Tanzània revelen l'existència d'un homínid desconegut fins ara

Fa 3,6 milions d'anys, almenys dues espècies d'homínids, avantpassades de l'home modern, ja caminaven sobre dues cames al nord de Tanzània.

Això significaria que el bipedisme no va ser exclusiu d'una sola espècie dels nostres ancestres, sinó que n'hi devia haver més d'una.

La proposta prové d'una anàlisi molt detallada d'unes petjades descobertes el 1976 al jaciment de Laetoli, que estarien entre les més antigues que es coneixen. L'ha fet un equip encapçalat per Ellison McNutt, de l'Heritage College de Medicina Osteopàtica de la Universitat de Ohio, i s'ha publicat a la revista Nature.

Les petjades de Laetoli es van generar perquè en el lloc s'hi havia dipositat una capa de cendra fina, provinent de l'erupció del volcà Sadiman. Homínids i altres animals hi van deixar petjades i nous dipòsits de cendra van permetre que es conservessin fins que es van trobar al segle XX.

Les que es van descobrir el 1978, de 3,7 milions d'anys d'antiguitat, es van atribuir a un individu pertanyent a l'espècie Australopithecus afarensis. És la mateixa a la qual pertanyia Lucy, el famós esquelet d'una dona que va viure a l'actual Etiòpia. Eren la primera prova coneguda de bipedisme.

Però dos anys abans, en un altre punt del mateix jaciment, s'hi havia descobert un conjunt de cinc petjades consecutives, datades amb una antiguitat de 3,66 milions d'anys. Tenien la peculiaritat que a cada pas els peus es creuaven i, en comptes de formar dues línies paral·leles dels dos peus, pràcticament mostraven una sola línia, com si l'individu s'anés balancejant.

Primer es va suggerir que devien ser fetes per un homínid de la mateixa espècie Australopithecus afarensis. Però aquella distribució estranya va generar debat i aviat el consens va ser que les devia haver produït un plantígrad.

No poden ser d'os

Les petjades es van protegir per evitar-ne l'erosió però el 2019 l'equip de McNutt hi va fer una nova excavació per estudiar-les amb més detall i amb els coneixements actuals.

Els investigadors van enregistrar més de 50 hores de vídeo d'ossos traslladant-se i van observar que només en un 0,09% de tot aquest temps un os es movia de forma bípeda.

Això reduïa la probabilitat que les empremtes de Laetoli fossin d'un plantígrad. A més, entre els milers de fòssils d'animals trobats en aquest lloc mai no n'han aparegut d'os.

També van analitzar les petjades d'ossos joves i de ximpanzés. Tot plegat els va fer veure que les empremtes les devia haver fet un homínid. I arran de les diferències observades en la forma de caminar també devia tenir diferències anatòmiques amb l'Australopithecus afarensis.

La conclusió és que en aquella època i lloc hi devia haver més d'una espècie d'homínid que va començar a moure's sobre dues cames. El bipedisme no hauria sorgit, doncs, d'una sola espècie, sinó, com a mínim, de dues.

També hi ha una alternativa que els autors descarten amb les seves anàlisis i és que les empremtes fossin d'un homínid de la mateixa espècie però que caminés de manera diferent dels seus congèneres. Creuen que la magnitud i la direcció de les petjades no avala aquesta hipòtesi.

Una nova espècie?

En un comentari que acompanya l'article, Stephanie Melillo, investigadora de l'Institut Max Plank d'Antropologia Evolutiva de Leipzig, afirma que l'equip de McNutt ha demostrat de forma convincent que les petjades han de correspondre a una altra espècie. Però com que hi ha un consens molt gran entre els paleontòlegs per acceptar que totes les restes amb una antiguitat d'entre 3,7 i 3 milions d'anys són d'Australopithecus afarensis, queda el dubte de si va existir una altra espècie d'homínid desconeguda fins ara, que hauria deixat les petjades.

Això implicaria, continua Melillo, que en aquell moment i lloc hi havia més d'una espècie competint pels recursos. I això donaria una nova visió a les primeres etapes de l'evolució que va donar lloc als humans.

De fet, segons Melillo els fòssils descoberts durant la darrera dècada van contra la idea que el bipedisme va tenir un origen únic i després va evolucionar amb diversos canvis anatòmics.

Però establir l'existència d'una nova espècie no és fàcil. Se solen determinar per cranis, mandíbules o dents i no per ossos de les extremitats o per petjades. Melillo explica que els paleoantropòlegs han debatut durant molt de temps com fer encaixar empremtes, ossos i espècies de l'est d'Àfrica. I segons conclou, "l'estat de l'actual registre fòssil assegura que aquest debat continuarà els anys vinents".

De moment, l'aportació de McNutt i el seu equip al debat és que aquelles empremtes atribuïdes a un os pertanyien en realitat a un homínid, d'una espècie no coneguda que caminava de forma peculiar, creuant els peus a cada pas.