Destrossen unes restes romanes de fa més de 2.000 anys: "una atrocitat patrimonial"
L'alcalde de Castrocalbón nega les destrosses i ho considera com un manteniment del camí (Junta de Castella i Lleó)

Unes obres destrossen un camí romà a Castella i Lleó: "És una atrocitat patrimonial"

El camí que passa per Castella i Lleó era un dels millors conservats de l'estat espanyol i també era considerat com a patrimoni cultural

La Delegació Territorial de la Junta de Castella i Lleó ha obert un expedient administratiu sancionador als ajuntaments de Castrocalbón i San Esteban de Nogales per la destrossa d'un camí romà considerat una de les millors vies conservades de l'estat espanyol.

La maquinària pesant de l'obra va fer malbé 1,2 quilòmetres del camí conegut com a Calçada del Bisbe o Calçada de Nostra Senyora, que durant més de 2.000 anys s'havia conservat en molt bones condicions i l'havien declarat com a patrimoni cultural.  

Les obres que es van portar a terme entre els dies 13 i 19 de març van ser promogudes per la Mancomunitat La Cabrera-Valdería. I, després que l'arqueòleg territorial es desplacés a l'àrea afectada, va concloure que el patrimoni romà havia quedat afectat.


"És una atrocitat patrimonial"

Els fets van ser denunciats per un veí. També l'expert Isaac Moreno Gallo, un dels millors en enginyeria romana a Espanya, vol presentar una altra demanda per via penal

Segons Moreno Gallo, ha estat una "atrocitat patrimonial" i està fart que això passi amb "tanta assiduïtat com impunitat". També explica que el camí està senyalitzat amb una fita a pocs metres de la zona on van actuar.

Aquests fets ja han passat en altres ocasions. A Lerma, a Burgos, van ser destruïts 200 metres de restes romanes i, a Retortillo, a Sòria, van ser uns 100 metres. L'estiu passat ambdós casos es van denunciar per lsaac Moreno Gallo.

Un castell assenyala la calçada romana que ara ha patit desperfectes (Junta de Castella i Lleó)

L'alcalde nega els fets

L'alcalde de Castrocalbón, Luis Antonio Cenador, nega els fets i els cataloga com un "simple manteniment del camí".

A més a més, destaca que aquest escàndol és provocat per "les persones que volen treure un benefici polític" ara que s'acosten les eleccions municipals.


El camí es feia servir per transportar or

La via és la número 17 en l'Itinerari d'Antoni, document de la Roma antiga amb les rutes de l'imperi romà. El camí que passa per la calçada de la Valdería o el Monte de la Chana, en el seu temps, va unir Asturica Augusta, actual província de Lleó anomenada Astorga, amb Bracara Augusta, actual Braga a Portugal.

Aquest tram comunicava diversos campaments militars romans. Es considera que segueix el traç d'una via precedent construïda per August amb finalitat militar durant les guerres contra càntabres i asturs.

El camí va continuar en ús durant els segles II i III, per finalitats administratives i econòmiques. Transportaven or, però quan les extraccions van entrar en declivi a partir del segle III, els nuclis urbans de l'entorn van disminuir i el transport per la via es va fer escàs.

 

ARXIVAT A:
Arqueologia
Anar al contingut