Imatges de les dues arracades
Les arracades tenen uns signes amb una significat encara no ben establert (© Antonino Vazzana/BONES Lab)

Unes arracades fetes amb os de mamut, les joies decorades més antigues d'Europa i Àsia

Objectes com aquests marquen, segons els experts, l'inici de la identitat i la complexitat social en l'evolució humana

Xavier DuranActualitzat

Unes arracades ovals amb una antiguitat de 41.500 anys, fetes amb os de mamut i decorades, són la joia decorada més antiga descoberta fins ara a Euràsia.

La troballa l'ha fet un equip internacional encapçalat per Sahra Talamo, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig i del Departament de Química de la Universitat de Bolonya. S'ha publicat a la revista Scientific Reports.

L'aparició de la decoració i ornament del cos es considera una de les primeres manifestacions de comportament simbòlic. Per als experts, marca l'inici de la identitat etnolingüística i la complexitat social en l'evolució humana.

Tal com expliquen els autors, les mostres més antigues d'ornaments són unes dents de carnívors convertides en arracades amb una antiguitat d'uns 46.000 anys i trobades a la cova de Bacho Kiro, a Bulgària. També s'han trobat ossos de mamut manipulats per fer-ne arracades i altres ornaments al sud-oest de França i a Alemanya.

Però els investigadors també afirmen que aquestes peces procedien de jaciments antics i no van ser datades directament, sinó a partir dels sediments on s'havien localitzat.

Vista aèria de la cova de Stajnia
Els objectes es van trobar a la cova de Stajnia, a Polònia (©Marcin Zarski)

En canvi, aquests objectes trobats a la cova de Stajnia, al sud de Polònia, s'han datat amb el mètode del carboni 14, que es pot aplicar a materials d'origen orgànic.

Les peces tenen dos patrons amb més de 50 marques de punxes que formen una corba. Els autors destaquen que aquests patrons són similars als de joies posteriors trobades a Europa i suggereixen que podrien ser un sistema de comptabilitat de peces de caça o anotacions corresponents al cicle mensual de la lluna.

Els investigadors conclouen que el descobriment ajudarà a comprendre l'origen de la comunicació, la celebració i l'expressió de l'Homo sapiens a Europa.

 

ARXIVAT A:
ArqueologiaCiènciaRecerca científica
Anar al contingut