Unes 30 famílies atrapades a Kíev pendents de registrar nadons de gestació subrogada
Concentració de les famílies davant de l'ambaixada d'Espanya a Kíev (@jose_eoi_2015)

Unes 30 famílies atrapades a Kíev pendents de registrar bebès de gestació subrogada

Espanya ha canviat els requisits en 24 hores i exigeix una sentència judicial de filiació paterna que Ucraïna no contempla

RedaccióActualitzat

Unes 30 famílies espanyoles fa setmanes que esperen a Ucraïna poder registrar els nadons nascuts en aquell país per gestació subrogada.

Divendres van pensar que aviat tindrien una solució. El Ministeri de Justícia espanyol va enviar als consolats una instrucció que permetia inscriure els nens concebuts a l'estranger per gestació subrogada amb una prova d'ADN que demostrés el parentiu amb un dels progenitors.

24 hores més tard es va desdir i va requerir que per fer efectiu el registre a Espanya serà indispensable presentar una sentència judicial de filiació paterna.

El govern espanyol ho ha justificat dient que la gestació subrogada està prohibida a Espanya, i ha advertit que perseguirà les agències que ofereixen aquest servei.

El problema és que Ucraïna no té un sistema que determini la filiació paterna per sentència judicial. Els Estats Units i el Canadà sí que dicten sentències en aquest sentit.

Les famílies reclamen una solució a l'ambaixada. Des del ministeri han assegurat que ho estan estudiant.

 

La principal associació de famílies de gestació subrogada, "Son Nuestros Hijos", ha reaccionat dient que no inscriure aquests nadons és contrari als compromisos adquirits per Espanya en matèria de drets humans.

Marcos Jornet, president de l'Associació, ha qüestionat al govern espanyol per haver canviat els requisits en 24 hores:

 

Una de les solucions que han donat a aquestes famílies és tramitar el passaport ucraïnès, que poden trigar a aconseguir entre 3 i 4 mesos, i engegar els tràmits legals per registrar-lo a Espanya.

 

Prova d'ADN certificada

Fins ara era possible fer el registre del nadó amb una prova d'ADN però aquesta setmana s'ha paralitzat.

El 13 de febrer el consolat d'Espanya a Kíev va negar la sol·licitud d'inscripció en el Registre Civil als bebès nascuts per gestació subrogada per no presentar una sentència judicial que demostrés la filiació paterna.

La mateixa setmana, dos dies després, el Ministeri de Justícia va enviar una resolució en què deia que els podrien inscriure presentant una prova d'ADN d'una dels progenitors de manera obligatòria. Aquest dissabte, dia 16, feia marxa enrere i deia que no ho acceptava.

Des del consolat s'emparen en una resolució del BOE del 2010 que exigeix una sentència judicial, requisit que no havien demanat fins ara, segons expliquen els afectats.

El comunicat del cònsol ho va denegar al·legant que "no pot controlar ni considerar garantida" la protecció jurídica del menor en la gestació per substitució i tampoc "la veracitat i fiabilitat dels documents que les famílies aporten". En el seu escrit, recorda també que la fiscalia d'Ucraïna "manté investigacions obertes sobre un possible tràfic internacional de menors" associats a processos de gestació per subrogació.

Fins fa uns mesos, per obtenir el passaport espanyol provisional dels nounats, les parelles presentaven un document oficial de renúncia de la gestant ucraïnesa com a mare del nadó i demostrava la filiació del pare, com una prova d'ADN certificada.

Així es registrava el nadó com un fill d'una relació extramatrimonial i després la dona realitzava el procés de coadopció a Espanya. Així, tant el nen com el pare, al tornar a Espanya, tenien accés a totes les prestacions públiques.

Legislació a Ucraïna

Els requisits per a una gestació subrogada a Ucraïna exigeixen que els futurs pares siguin matrimoni heterosexual, que l'esperma sigui del pare i prohibeix a la mare gestant aportar el seu òvul.

La lesgilació espanyola, en canvi, determina que la filiació materna la marca el part, és a dir que correspon a la dona que gesta el nadó.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut