Barcelona

Unes 12.000 persones visiten la II Fira d'Economia Solidària de Catalunya

Unes 12.000 persones han visitat aquest cap de setmana la II Fira d'Economia Solidària de Catalunya celebrada al recinte Fabra i Coats de Barcelona, organitzada per la Xarxa d'Economia Solidària.

Televisió de CatalunyaActualitzat

Unes 12.000 persones han visitat aquest cap de setmana la II Fira d'Economia Solidària de Catalunya celebrada al recinte Fabra i Coats de Barcelona, organitzada per la Xarxa d'Economia Solidària.

Durant aquests dies s'han celebrat més de 200 conferències, tallers i ponències, i s'han fet transaccions de compra i venda de productes i serveis per valor de 37.000 "ecosols", la moneda de la fira, més del doble de l'any passat, quan va ser de 17.000. La fira s'ha estructurat en diferents eixos temàtics relacionats amb l'habitatge, la roba, l'educació, la comunicació, la diversió o l'anomenat finançament ètic.

La crisi econòmica i el descrèdit d'una part del sistema financer han reforçat les formes alternatives de treballar, consumir i finançar-se. La segona edició de la Fira d'Economia Solidària ha duplicat els expositors, majoritàriament cooperatives, d'àmbits tan diversos com la salut, l'alimentació o els serveis. Donar un sentit als diners s'ha convertit en l'eix principal de moltes empreses que no mesuren l'èxit pel benefici sinó per l'impacte social.

Jordi Garcia Jané és membre de la Xarxa Economia Solidària. Està convençut que "hem vessat el got", diu que això "es nota". D'alguna manera, explica, hem passat de les persones més conscienciades, més implicades, "a altres persones que tenen un neguit, que veuen que les coses no funcionen, que no van bé, que tenen uns problemes que voldrien resoldre d'una altra manera". Fins ara, conclou, "potser tot això els quedava molt lluny".

El creixement s'ha notat de manera especial en les finances ètiques, on hi ha cooperatives que han hagut de limitar les aportacions de diners perquè superaven amb escreix els fons necessaris per finançar projectes solidaris. I aquesta és la gran contradicció per a Ramon Pascual, de la Coop57 serveis financers ètics, perquè "de què ens serveix a nosaltres seguir guardant estalvis si no tenim capacitat de crear o de potenciar nous projectes?" es pregunta. "Aquest estalvi s'ha de convertir en un préstec": aquesta és la resposta, al seu parer.

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut