Una substància extreta del verí d'una aranya es mostra efectiva contra el melanoma
L'Atrax robustus és una espècie d'aranya que viu a l'est d'Austràlia. El nom ja indica la seva fortalesa. És molt verinosa, però ara un equip d'investigadors ha descobert que alguna de les substàncies que inocula a les víctimes pot tenir una altra cara ben positiva: actuar contra el melanoma.
Diverses substàncies provinents de verins animals han passat a constituir fàrmacs contra malalties molt diverses, com ara hipertensió, diabetis i dolor crònic. Els investigadors van voler assajar si en trobaven algun que fos útil contra el melanoma, un càncer de pell poc usual -representa aproximadament l'1,5% de tots els tumors-, però amb gran capacitat per produir metàstasi.
Per això, van prendre la Taxa robustus, de nom comú aranya de tela en embut de Sydney. Aquesta espècie no només és molt verinosa, sinó que la seva aparença ja genera respecte: el mascle pot assolir fins a cinc centímetres de longitud i la femella, sis o set.
La recerca la van dirigir Maria Ikonomopoulou i Manuel A. Fernandez-Rojo, que aleshores estaven a l'Institut de Recerca Mèdica QIMR Berghofer, a Austràlia, i que actualment investiguen a l'Institut d'Estudis Avançats de Madrid (IMDEA-Food). Els resultats es van publicar a la revista "Scientific Reports".
Del verí en van extreure un pèptid -una cadena curta d'aminoàcids- anomenat gomesina. El van triar perquè té una composició química similar a un compost que es troba en l'Acanthoscurria gomesiana, una taràntula brasilera. D'aquesta substància ja se'n coneixen les propietats anticanerígenes. Els resultats amb la gomesina van ser millors, com explica la doctora Ikonomopoulou:
"En els nostres experiments de laboratori vàrem trobar que el pèptid de l'aranya de tela en embut era millor matant les cèl·lules del melanoma i evitant que s'escampessin. A més, el pèptid de l'aranya australiana no tenia efecte tòxic sobre les cèl·lules sanes de la pell."
Les proves es van fer només al laboratori, amb cultius de cèl·lules de melanoma humà. Però els resultats són molt prometedors, segons els autors. També van veure que alentia el creixement del melanoma en ratolins.
Els investigadors també van descobrir el mecanisme pel qual la substància té aquest efecte sobre les cèl·lules canceroses. Tot plegat, diuen, pot portar a desenvolupar una nova teràpia contra el melanoma.
El diable de Tasmània també se'n pot beneficiar
No seran els humans els únics que es puguin beneficiar del verí d'aquesta aranya. Els mateixos investigadors van publicar al febrer un estudi en què mostraven l'eficàcia del mateix compost contra el càncer que amenaça el diable de Tasmània. Els resultats es van publicar a la revista "Cells Death Discovery".
El diable de Tasmània (Sarcophilus harrisii) és el marsupial carnívor més gran existent. Però es troba en risc d'extinció perquè des del 1996 l'afecta una malaltia contagiosa, una forma de càncer coneguda com a malaltia de tumor facial del diable. Ja ha causat la mort d'aproximadament el 80% de la població.
Un exemplar de diable de Tasmània (J. J. Harrison-Wikipedia)
La malaltia no té tractament i els científics van pensar que pèptids extrets del verí d'aranyes podrien ser útils. Van investigar també la gomesina. I els resultats van ser positius: matava les cèl·lules tumorals però no les sanes.
També van estudiar si modificant químicament la molècula variava l'efectivitat. I van constatar que canviant dos aminoàcids concrets millorava la capacitat de destruir les cèl·lules malignes.
Queda molt treball a fer, diuen els investigadors, però aquests resultats obren la via a tota una línia de recerca per trobar un tractament per atacar tant el melanoma com la malaltia del diable de Tasmània.
Hi ha més de 47.000 espècies d'aranyes conegudes i classificades i probablement moltes per descobrir. Això permet pensar que només en aquest grup hi pot haver moltes substàncies susceptibles de ser utilitzades com a fàrmacs. La varietat és molt gran, perquè les aranyes han tingut molt de temps, més de 400 milions d'anys d'evolució, per desenvolupar verins, tant per capturar altres animals com per defensar-se dels predadors.
