Familiars dels presos a l'entrada de la presó amotinada de Guayaquil
Equador

Una vuitantena de morts en presons de l'Equador per enfrontaments entre bandes

Els motins han estat simultanis i les autoritats penitenciàries ho atribueixen a una lluita entre bandes pel lideratge intern entre els reclusos

Yasmin Córdoba SchwanebergActualitzat

Almenys 80 persones han mort i desenes han resultat ferides en els motins simultanis que s'han produït a les tres presons més massificades de l'Equador. Són els centres penitenciaris de Guayaquil, Cotopaxi i Cuenca, que aglutinen el 70% de la població reclusa del país.

Els enfrontaments han estat entre diferents bandes rivals, probablement arran de la tensió per la pugna pel control dels centres penitenciaris, després que el clan principal quedés escapçat per l'assassinat del seu líder al desembre, quan va quedar en llibertat.

Els familiars dels presos asseguren que la tensió havia anat escalant els darrers temps i que els interns havien advertit del perill de la situació als pavellons de màxima seguretat.

Enfrontaments a la presó de Cuenca, a l'Equador (EFE/Robert Puglla)

 

Pugna entre "organitzacions criminals"

Es tracta de la crisi penitenciària més greu viscuda al país, on ja fa anys que la situació a les presons és crítica. El president, Lenín Moreno, assegura que estan treballant per "recuperar el control" i que darrere la violència interna hi ha "organitzacions criminals". Fins ara les autoritats no han informat de cap mort entre el personal de seguretat.

Edmundo Moncayo, director del Servei Penitenciari, apunta a la lluita pel lideratge dins les presons entre clans com Los Pipos, Los Lobos i Tigrones.

"Hi ha una altra organització delictiva que aplega esforços per prendre el lideratge que ha deixat un ciutadà abatut al desembre. Esperàvem una acció immediata, però ha trigat més. És el que s'ha produït ara: dos grups que intenten trobar el lideratge delictiu a l'interior dels centres de privació de llibertat."

 

El Grup d'Operacions Especials de la policia, amb el suport dels militars, va irrompre amb gasos lacrimògens a les presons, però no ha pogut evitar l'escalada de violència entre els interns que, segons les organitzacions locals en defensa dels drets humans, consideren una "massacre sense precedents".

La policia ha rebut el reforç dels militars per intervenir a les revoltes (REUTERS/Vicente Gaibor del Pino)

Dilluns, un dia abans de l'inici de la revolta, la policia va explicar en un comunicat que havia dut a terme un operatiu per requisar armes als tres centres, després que se sabés que un funcionari de presons havia fet arribar al de Guayaquil dos fusells per al clan que fins ara no tenia el control.

 

 

A les xarxes s'han difós diversos vídeos on es mostra la brutalitat dels amotinaments. Imatges que han pogut seguir amb desesperació els familiars dels presos, principalment dones i nens, que s'han reunit a les portes de les presons per tenir més informació i reclamar una llista amb el nom dels morts.

Els familiars dels presos han rebut trucades d'auxili dels reclusos durant els motins (REUTERS/Vicente Gaibor del Pino)


Els familiars reconeixen que les presons de l'Equador funcionen "com un mercat" i que s'hi poden "comprar armes i drogues" fàcilment. Marilú Castro, familiar d'un intern, denuncia que no té notícies del seu fill:

"Ells tenen vídeos de persones mortes a terra. Jo estic amb el cor a la mà perquè no sé res del meu fill."

 

Esponjar les presons pel coronavirus

El govern de l'Equador ha reduït la massificació de les presons per combatre l'expansió del coronavirus entre els presoners mitjançant la commutació de condemnes per delictes lleus. Tot i això, el sistema penitenciari del país allotja 38.000 reclusos malgrat que està preparat per a 29.000. Un altre problema afegit és la manca de personal de seguretat. Només hi ha 1.500 guàrdies, un nombre insuficient per sufocar els amotinaments amb rapidesa, segons les autoritats penitenciàries.

El 2020, les revoltes a les presons van deixar 51 morts, segons dades policials. Durant tres mesos es va decretar l'estat d'emergència als centres penitenciaris per poder controlar l'activitat de les bandes i reduir la violència.

Els motins d'aquesta setmana han coincidit amb les protestes a l'Equador de comunitats indígenes a la capital, Quito, per exigir un recompte de vots de la primera ronda de les eleccions presidencials, que ha guanyat Andrés Arauz, el candidat progressista pròxim a l'expresident Rafael Correa.

 

ARXIVAT A:
Drogues
Anar al contingut