Una víctima: "L'home que em feia d'avi em va violar 8 anys i l'àvia ni ho sospitava"

Els abusos sexuals a menors passen en un 80% dels casos dins el nucli familiar, però rarament es diu ni se sap. Els experts asseguren que 1 de cada 5 nens i nenes pateix abusos sexuals abans dels 17 anys. Però el 90% no ho diuen fins que no són adults.

És el cas del Ricard, que ara té 31 anys i que va patir abusos sexuals continuats des dels 8 fins als 16 anys. L'home que el violava era el marit de l'àvia. I ni l'àvia ni ningú de la família no ho va saber mai.

El Ricard fa de pagès al Garraf. Quan era un nen de 8 anys, assegura que el marit de la seva àvia va començar a abusar d'ell sexualment. Al principi amb tocaments, i poc després amb sexe explícit. Abusava d'ell a la casa d'estiueig i, en alguna ocasió, convidava un amic, un senyor del poble, que també n'abusava, presumptament. El Ricard descriu el seu abusador com una persona amb molt de carisma i respecte social. Fins i tot recorda que quan era petit l'admirava.

"En el meu cas, que va ser l'home de la meva àvia, no era el meu avi, però em va fer d'avi. Jo me'n recordo, de la primera vegada que vam anar amb un veí. Hi havia una piscina. 'Ai! Fa calor i ens tirem a la piscina! Ai, però no portem banyadors. Bé, és igual.' I allà dins la piscina ja es va començar a refregar. Clar, després va anar pujant de grau fins a arribar al sexe explícit i a tot el que implica, no? Era una dominació psicològica. Era el mestre, era l'avi, era l'estereotip de persona socialment ben acceptada, ben relacionada, que fa coses com a president del Casal dels Avis, que anava a l'Ajuntament a les reunions de la gent gran, tenia moltes amistats, moltes coneixences, era molt ben valorat, clar! Això no s'ho imaginava ningú!
A més, quan això em va passar, els meus pares s'estaven separant i divorciant i, llavors, a casa la inestabilitat era total i no m'oferien estabilitat emocional."  

El silenci: la família no va sospitar mai res

És un testimoni dur que assegura que les violacions van ser presents a la seva vida durant 8 anys. Però no ho va dir mai als pares. Assegura que estava anul·lat com a persona.

"Quan et passa això et quedes que no ets res, com un residu, com una deixalla que l'altre agafa i llença cada vegada que vol."

El Ricard explica el seu cas als camps que envolten la masia on viu

Durant l'entrevista, feta als camps que envolten la masia on viu, diu que sempre va pensar que aquella situació, en plena separació dels pares, desestabilitzaria molt més encara la família. I no es veia amb cor d'explicar-ho.

"I clar, això es porta amb silenci. A més, l'àvia depenia d'aquest home, de l'abusador. Quan ho dius necessites molta energia per afrontar, a més del teu procés, el procés dels altres. Per això no ho vaig fer. La comoditat de la solitud. Era relativament còmode. O perversament còmode. Clar, dir-ho en aquell moment implicava moltes coses que jo no tenia força d'assumir, perquè les víctimes prou feina tenim. Jo, en el meu cas, prou feina tenia."

Senyals d'alarma

Segons el Ricard, totes les famílies haurien d'estar alerta amb els seus fills perquè sempre hi ha petits detalls que poden fer sospitar que aquell nen o nena pateix algun abús. La Fundació Vicki Bernadet, que fa més de 20 anys que ajuda víctimes d'abusos sexuals, assegura que el 80% d'aquests abusos passen en l'àmbit familiar. De fet, l'estadística diu que 1 de cada 5 nens o nenes serà víctima d'abusos abans de complir els 17 anys.

Vicki Bernadet ajuda des de fa més de 20 anys les víctimes d'abusos sexuals a través de la seva fundació

El Ricard recorda que alguna vegada va pensar que els pares se n'adonarien, que ell no es relacionava amb altres nens per anar a jugar, que no era alegre, que no somreia..., però no va ser així. Ningú no se'n va adonar. Ni tan sols l'àvia, que el Ricard assegura que està convençut que no va sospitar mai res.

"M'hauria ajudat que si alguna vegada ma mare hagués interpretat algun senyal, hagués investigat una mica, o mon pare, o la iaia, i llavors s'hagués pogut denunciar, actuar i frenar tot això. Jo, la meva adolescència no sé si per això, però va ser bastant una merda, parlant clar. No sabia vestir-me, no sabia sortir, no sabia divertir-me... Quedes com una persona que no serveixes per a res. Hi ha pautes de comportament."

En Ricard diu que de petit "no era alegre, no somreia..., però ningú no se'n va adonar"

Negligència policial

Va dir prou als 16 anys, i el seu abusador es va resignar i no el va assetjar mai més. Als 23 anys, el Ricard explica que estava rabiós i que va optar per denunciar-lo. Un diumenge a la tarda es va armar de valor i va anar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Vilanova i la Geltrú. Allà, l'agent de policia li va dir que tornés dimecres, i el van convidar a marxar. El Ricard no hi va tornar mai més.

"I jo vaig tenir dues opcions a dins el meu cap. Una era denunciar, i l'altra era matar-lo, perquè era un fill de puta. Era un depredador sexual. Vaig anar als Mossos en un dia de ràbia, amb el cervell a punt d'esclatar. I allà vaig dir: 'Miri, vinc a denunciar un cas d'abusos sexuals a un menor.' I aquell home em va dir que aquells casos els atenien el dimecres. Si m'haguessin almenys pres les dades, ja que m'hi vaig atrevir, això hauria canviat, perquè ell era viu. I jo tenia ganes de fer justícia, però al cap d'un any ell ja va morir."

El Ricard diu que ha volgut fer públic el seu testimoni per ajudar altres víctimes. Ara és feliç amb la seva parella, amb qui té l'estabilitat emocional que no va trobar de petit. Assegura que és important fer públics aquests testimonis, perquè si mai un nen es troba com ell es va trobar, tingui prou eines per aixecar el dit i que algú l'escolti.