Una suposada carta del príncep Hamzah de Jordània dona per tancada la crisi reial

Aparentment, torna la pau a la casa reial jordana. El príncep Hamzah hauria promès fidelitat al seu germanastre i rei de Jordània, Abdullah II, després que l'hagin acusat de formar part d'una trama per desestabilitzar el país.

En un comunicat publicat al web de la casa reial, que apareix amb la signatura del príncep, s'hi llegeix:

"Em poso en mans del rei, confirmant que mantindré el compromís dels meus pares i avis, fidel al seu llegat, i seguiré els seus passos, fidel a la seva trajectòria, acatant la Constitució del regne haiximita de Jordània. Sempre donaré suport al rei i al príncep hereu."

L'agència oficial Petra ha informat de mediacions dins la família reial, però el príncep Hamzah no compareix públicament des que dissabte passat denunciés el seu arrest domiciliari, un extrem que el govern va negar.

A l'antic hereu al tron li atribueixen encapçalar una trama de sedició, juntament amb l'antic cap del gabinet reial Bassem Awadallah. Entre 14 i 16 persones van ser arrestades en relació amb el suposat cop d'estat, segons fonts oficials.

Les autoritats judicials jordanes han decretat aquest dimarts el secret de sumari en el cas, "per tal de preservar la discreció de les investigacions i facilitar la feina a les autoritats".

Hamzah ha negat formar part de cap conspiració i assegura que el seu arrest domiciliari obeeix a l'objectiu de silenciar veus crítiques amb la monarquia.

El que sembla una resolució definitiva de la crisi de la monarquia jordana ha passat unes hores després que la BBC publiqués una nova gravació en què el germanastre del rei tornava a criticar la "corrupció i el nepotisme de la monarquia per sobre de la vida i la dignitat de deu milions de persones que viuen a Jordània".

Suport dels grans estats

El govern de Jordània ha donat per enterrada la conspiració, segons informen els mitjans de comunicació. El cap de l'Estat Major de les Forces Armades, el general Yussef al Huneiti, ha dit que el seu exèrcit està preparat per afrontar "qualsevol intent de soscavar la seguretat i desestabilitzar el regne".

"Sense dubte, el perill ha passat perquè Jordània ha tingut el suport dels grans poders i líders del món àrab, i el govern pot manejar fàcilment la situació sense pressió externa", ha dit l'exministre d'Informació jordà Samih Maayta.

Rússia ha estat l'últim estat que ha ofert el seu suport als "esforços de les autoritats legítimes de Jordània, i personalment del rei Abdullah II", després que ho fessin els Estats Units, la Unió Europea, Turquia i l'Iran, entre d'altres.

Ha acabat la crisi?

Aquesta presumpta conspiració del príncep Hamzah de Jordània no ha aconseguit desestabilitzar el país, però posa en evidència algunes tensions regionals i internes al regne, sotmès a una greu crisi econòmica aguditzada per la pandèmia.

Unes xifres d'atur del 25% i de pobresa galopants, més les sospites de corrupció i desgovern, han fet que la ràbia s'expandeixi sobre àmplies capes de la població, especialment entre els joves.

Tot i presumir de ser una baula d'estabilitat al Pròxim Orient, el descontentament social ha portat els jordans als carrers en nombroses ocasions.

L'última vegada, al març, quan vuit persones van morir per la falta de subministrament d'oxigen en un hospital públic, a la ciutat de Salt. L'incident s'atribueix a la negligència i incompetència que afecta tot el sector públic.

El fet que el príncep Hamzah hagi fet bandera d'un discurs anticorrupció podria incitar noves protestes populars i mantenir viva la crisi reial, segons apunten alguns analistes internacionals.

De fet, a Hazmah se l'acusa de mantenir reunions i activitats amb tribus prominents crítiques amb el govern. Queden per resoldre algunes incògnites de la trama, principalment la identitat de totes les persones detingudes, o la implicació d'agents exteriors -un diari israelià, Maariv, ha apuntat a un pla d'evacuació del príncep organitzat pel Mossad-.