Una selecció dels 100.000 dibuixos de la Biblioteca Nacional Francesa arriba a La Pedrera

Més d'un centenar de dibuixos del segle XVI d'artistes com Dürer, Vasari i Antoine Caron, procedents de la Biblioteca Nacional de França, s'exhibeixen a La Pedrera de Barcelona en una exposició que il·lustra les grans escoles europees del Renaixement. La comissària de l'exposició, Gisele Lambert, ha subratllat a la presentació que "aquesta exposició posa de relleu el gran auge que va tenir el dibuix al segle XVI". Lambert ha recordat les paraules de Giorgio Vasari, que mantenia que "el dibuix és la mare de les tres arts majors, del dibuix arrenca la pintura, l'arquitectura i l'escultura" i que aquesta disciplina "era la manera de visualitzar qualsevol idea". Lambert ha dit que l'exposició convida a un recorregut per les principals escoles europees del segle setze, un segle en què s'assenten els orígens de la modernitat, a través d'una sèrie de dibuixos que tenen una idea en comú: el manierisme que primava la llibertat de creació. La mostra s'obre amb Dürer, introductor dels descobriments dels artistes italians del "Quattrocento" a les escoles del Nord, de qui s'exhibeixen obres com "El molí dels salzes", "Cabeza de cérvol", "Tres caps de nens" o "Estudi per a una Verge", acompanyats de dibuixos alemanys i flamencs de Hans Burgkmair, Joachim Patinir, Otto Venius o Marcus Gheeraerts el Vell. El manierisme va agrupar a una sèrie d'artistes de Roma i Florència que van trencar amb el classicisme i van posar l'accent en l'elegància i els efectes decoratius i un allargament de les proporcions, d'acord amb la seva idea de la funció de l'art de millorar la naturalesa. D'aquest període de l'escola italiana són "Crist mort sostingut per dos àngels", de Vasari, "Nu sedent vist d'esquenes", de Bronzino, o "Construcció d'una porta de la ciutat de Màntua", de Lorenzo Costa el Jove. Segons la comissària, el retrat assoleix un dels seus moments culminants al segle XVI, quan els artistes van comprendre que era la millor manera d'acostar-se als ambients cortesans, al temps que ser retratat per determinats artistes constituïa un signe de prestigi a què aspiraven emperadors, reis i prínceps. A França, la reina Catalina de Médici va fomentar aquesta expressió artística en la cort dels Valois, on el retrat dibuixat va assolir la categoria de "obra d'art autònoma" i en la qual van sobresortir especialment els de François Clouet. De Clouet es poden contemplar els retrats de Catalina de Mèdici, Francesc II, Maria Stuard de dol blanc, Isabel d'Àustria, el futur Enric III, Enric IV o Margarita de Valois, anomenada la reina Margot. L'itinerari expositiu es tanca amb l'anomenada Escola de Fontainebleau, basada en una interpretació personal i mesurada del manierisme, que va florir durant el regnat de Francesc I, al voltant dels treballs de decoració del palau de Fontainebleau. En aquesta prestigiosa escola va despuntar de manera especial Antoine Caron, del qual s'exhibeixen "La caça del cérvol", "Les peticions o la font d'Anet", "L'equitació", "La reina amb els escultors i arquitectes" o "El mausoleu". L'exposició, que estarà oberta al públic en el Centre Cultural de la Fundació Caixa de Catalunya fins al pròxim 18 de gener, s'exhibirà després a París.