Una revolta popular treu de la presó un líder opositor i el fa president del Kirguizistan
Sadir Japarov ha passat en 10 dies d'estar a la presó condemnat a 11 anys a acumular els càrrecs de primer ministre i president del país
Una revolta popular treu de la presó un líder opositor i el fa president del Kirguizistan

Una revolta popular treu de la presó un líder opositor i el fa president del Kirguizistan

Sadir Japarov ha passat en 10 dies d'estar a la presó condemnat a 11 anys a acumular els càrrecs de primer ministre i president del país

Josep Maria Camps Collet Actualitzat
TEMA:
Rússia
Una revolta popular treu de la presó un líder opositor i el fa president del Kirguizistan
El nou president interí del Kirgizistan, Sadir Japarov, aquest dijous a Bixkek (Reuters)

El diumenge 4 d'octubre va haver-hi eleccions legislatives a la república de Kirguizistan, que oficialment van guanyar 2 partits pròxims al president Sooronbai Jeenbekov.

Els partits opositors no es van conformar i després d'acusar els guanyadors de frau electoral, el dilluns 5 van omplir de manifestants la capital, Bishkek.

Aquell dia va haver-hi greus enfrontaments entre manifestants i policies als carrers, amb un balanç d'un mort i més d'un miler de ferits.

De la presó a primer ministre el mateix dia

L'endemà al matí, els manifestants van aconseguir entrar a la presó on hi havia tancats alguns líders polítics, entre els quals Sadir Japarov, pres des del 2017.

Els manifestants van alliberar-lo i, aquella mateixa nit, Japarov es convertia en primer ministre, en una confusa sessió al Parlament del país.

Mentrestant, Jeenbekov assegurava que tenia la situació controlada, malgrat que la revolta s'estenia per la capital i pel país, amb atacs a les mines gestionades per empreses estrangeres.

Partidaris de Sadir Japarov, aquest dimecres a Bishkek (Reuters)

Eleccions invalidades

Per la seva banda, la comissió electoral va donar per "invàlids" els resultats de les eleccions, que observadors internacionals també havien considerat fraudulentes.

Entre dimecres 7 i dijous 8, Japarov i els seus partidaris van intentar ocupar les oficines del primer ministre, mentre que el cap del serveis secrets va decretar el tancament de fronteres per motius de seguretat.

I divendres 9, Jeenbejov, que havia estat desaparegut des del dia 5 i que havia dit que en cap cas es plantejava dimitir, va començar a admetre aquesta possibilitat.

Sadir Japarov, a l'esquerra, i Sooronbai Jeenbekov, aquest dijous a Bishkek (Reuters)


"Tot el poder està en les meves mans"

Finalment, i després d'una altra sessió del Parlament en la qual els diputats i també ell van acceptar Japarov com a primer ministre, Jeenbekov va decidir dimitir aquest dijous:

"No vull quedar en la història del Kirguizistan com el president que va vessar sang i va disparar contra els seus ciutadans i, per aquesta raó, he pres la decisió de dimitir."

La sorpresa ha estat que, malgrat que hauria d'haver estat el president del Parlament el que assumís la presidència de forma interina, ha estat el nou primer ministre el que l'ha assumida:

"El president Neebekov ha dimitit avui, i el president del Parlament ha anunciat que no pot assumir el paper de president interí, de manera que, a partir d'ara, tot el poder està en les meves mans."

De manera que Sadir Japarov ha passat en 10 dies d'estar empresonat per una condemna ferma a ser el president del país, tot i que interinament:

 

 

De les negociacions entre les parts del conflicte ha sortit un pacte per fer unes noves eleccions legislatives el desembre i unes presidencials el gener.


Militar i advocat

Sadir Japarov, de 52 anys, va ser militar de l'exèrcit de la Unió Soviètica fins al 1991, any en què el Kirgizistan es va independitzar.

És advocat i va començar la carrera política el 2005, durant una altra revolta popular que també va derrocar el president d'aleshores.

Està considerat un nacionalista conservador que vol nacionalitzar les explotacions mineres gestionades per empreses estrangeres.

El 2013 el van acusar de segrestar un líder regional en unes protestes per reclamar la nacionalització de la mina d'or de Kumtor, propietat d'una empresa canadenca.

Va negar estar-hi relacionat, va fugir a l'estranger i es va refugiar a Xipre fins al 2017, quan va tornar al país i el van empresonar, amb una condemna d'11 anys.

El Kirguizistan és una de les exrepúbliques soviètiques que el 1991 es van independitzar de la Unió Soviètica. Té una població de poc més de 6 milions d'habitants, i té frontera amb la Xina i amb tres exrepúbliques més: Uzbekistan, Tadjikistan i Kazakhstan.

Des de la independència aquest país ha viscut ja tres situacions revolucionàries que han derrocat el president: la d'ara, la del 2005 i una tercera el 2010.

 

 
ARXIVAT A:
Rússia
Anar al contingut