Una relectura dels videojocs: des d'"Assassin's Creed" a "Matrix"
En aquesta voràgine de renunciar de soca-rel als plantejaments occidentals i acceptar que són víctimes de conspiracions i complots, els reclutadors aconsegueixen progressivament que la víctima trenqui amb la seva vida anterior. Dounia Bouzar ha analitzat exhaustivament el seu argumentari i ha pogut establir algunes fases que s'equiparen tant en mètode com en contingut al "modus operandi" de les sectes. Així doncs, els captadors aconsegueixen fer creure a la víctima que els vells amics són considerats impurs; les activitats que habitualment practica (jugar a futbol, tocar la guitarra, el dibuix...) també ho són perquè s'hi amaga el dimoni; els professors formen part del complot i els pares no ho poden entendre perquè no han estat escollits. És, aleshores, quan la víctima creu trobar la identitat: ha estat escollit. Al final d'aquest procés, el captat forma part d'una comunitat, la de la Umma, amb un únic Déu, una única religió i una única preocupació: estar a l'alçada del que li demana Al·là. No importa el que hagi estat en la vida anterior. Ara és un escollit.
Una vegada la víctima ha fet el pas i travessa la frontera que separa Turquia de Síria, deixa enrere la identitat nacional, com il·lustra un vídeo àmpliament difós en què els jihadistes estrangers estripen i cremen el seu passaport. El trencament va més enllà de la metàfora visual. En aquest moment, acaben amb el pòsit de la seva cultura democràtica, que queda absolutament anul·lada. La lectura de l'Alcorà i la plena identificació amb la Umma, com a referent col·lectiu, els subjuga a posar la seva vida al servei d'un califat d'inspiració medieval. Mai més seran els mateixos. I si mai aconsegueixen tornar, la seva personalitat estarà marcada per l'experiència bèl·lica i revolucionària.
Els investigadors Mathieu Guidère i Nicole Morgan, de l'Escola Especial Militar de Saint-Cyr (França), van recollir l'any 2007 els documents més citats i descarregats pels internautes en els fòrums freqüentats pels militants i simpatitzants destacats d'Al-Qaeda. Tot i que moltes de les afirmacions que contenen són difícils de confirmar, en aquest manual de reclutament s'hi deixa clar que es prioritza captar "l'escollit". Les epístoles no es dirigeixen a un lector anònim, sinó als "germans i germanes de l'Islam" i, en aquest sentit, només a aquells que s'impliquin emocionalment en el missatge i que siguin mereixedors de pertànyer-hi. El mateix manual recomana concentrar el reclutament entre els "germans aptes per l'acció jihadista" entre els joves d'un barri, els companys de classe o els col·legues de la feina. D'aquí que, només de la barriada El Príncipe Alfonso de Ceuta, hagin viatjat almenys una vintena de combatents i dones. Tots ells, companys de classe i de barri, vinculats per lligams familiars o de veïnatge. La mateixa tendència s'observa en alguns barris de l'àrea metropolitana de Barcelona o d'Alacant, d'on han sortit en diverses fases individus amb lligams familiars i d'amistat.
Els missatges que s'adrecen als homes o a les dones també varien en funció de l'interlocutor. Hi ha una certa persuasió, pensada i estudiada, pel perfil de cadascuna de les víctimes. Mentre que els joves que hagin fet preferentment el servei militar al país d'origen són els futurs combatents, aquells que tenen menys capacitats físiques i psíquiques poden ser destinats a accions de martiri. A ells, se'ls adjudica el model del cavaller heroic a la recerca d'aventures per un objectiu diví i sagrat; per contra, a elles se'ls recorda el sentit de la necessària defensa de la religió i a contribuir a la causa humanitària. En aquest sentit, les atrocitats del dictador del règim sirià i l'àmplia difusió que se n'ha fet, moltes vegades, han completat el procés d'autoconvenciment perquè aquestes dones, a vegades adolescents i nenes, es decideixin a fer el pas. La majoria senten el desig de convertir-se en les dones d'un combatent que suposadament actuarà amb honor i serà lleial a la seva fe. L'organització ofereix una vida domèstica tranquil·la i una bona situació social al costat d'un heroi jihadista que, en organitzacions com Estat Islàmic, són considerats pares fundadors del Califat.
També s'ha parlat de les "mujaidines", les dones que prefereixen lluitar abans de quedar-se a casa. No he aconseguit parlar amb elles, encara que existeixen algunes fonts que asseguren l'existència d'una katiba [brigada] totalment femenina. Si, finalment, es confirma aquesta possibilitat, es tractaria d'un fenomen nou que s'hauria iniciat en el context del conflicte de Síria i l'Iraq. La majoria de les adolescents i dones que han sortit de l'estat espanyol tenen origen marroquí, moltes han nascut a Ceuta i Melilla, però també sabem que algunes han viatjat des de Catalunya. L'última de la qual he tingut notícia és una jove de 19 anys que va desaparèixer a finals d'agost de 2015 sense dir res a ningú. Poques hores després, les càmeres la captaven passant el cordó de seguretat de l'aeroport del Prat amb una altra dona en direcció a Istanbul. Han passat setmanes i la noia, que va desconnectar de seguida el mòbil, encara no ha trucat a casa.
