Una prova genètica demostra que també hi havia dones vikingues guerreres
Una tomba d'època vikinga sueca demostra que la guerra no era una activitat exclusiva dels homes i que les dones ocupaven també la primera línia del camp de batalla
Proves d'ADN fetes per investigadors de la Universitat d'Uppsala i la Universitat d'Estocolm mostren que hi va haver dones entre els guerrers vikings.
Les restes d'una tomba icònica de l'època vikinga sueca han revelat que la guerra no era una activitat exclusiva dels homes, i que les dones ocupaven també la primera línia del camp de batalla.
L'estudi es va fer en una de les tombes més conegudes de l'època vikinga. Era de mitjans del segle X i es va trobar a la ciutat de Birka, en la dècada de 1880. Va sortir a la llum un guerrer envoltat d'armes: una espasa, fletxes de perforació d'armadura. Dos cavalls havien estat enterrats amb ell. També hi havia un tauler de joc amb totes les seves peces.
La morfologia d'alguns trets esquelètics va arribar a suggerir que es tractava d'una dona, però com que la tomba havia estat sempre símbol d'un sepulcre de guerrer viking, es donava per fet que es tractava d'un home.
Ara, genetistes i arqueòlegs han treballat junts i han resolt el misteri. L'ADN recuperat de l'esquelet demostra que l'individu portava dos cromosomes X i cap cromosoma Y. Així ho ha explicat el professor Mattias Jakobsson, del Departament de Biologia Organística de la Universitat d'Uppsala:
"Aquesta és la primera confirmació formal i genètica d'una dona guerrera vikinga".
Les anàlisis confirmen un estil de vida itinerant, en sintonia amb la societat marcial que va dominar el nord d'Europa entre els segles VIII i X.
Charlotte Hedenstierna-Jonson, de la Universitat d'Estocolm, que ha dirigit l'estudi, defineix qui era la guerrera vikinga:
"La presència d'un tauler de joc indica que ella era una oficial d'un exèrcit viking, algú que va treballar amb la tàctica i l'estratègia i que podia conduir les tropes en la batalla. El que hem estudiat no era una valquíria de llegenda, sinó una líder militar real, una dona".
Neil Price, professor del Departament d'Arqueologia i Història Antiga de la Universitat d'Uppsala, afegeix:
"Les fonts escrites esmenten dones guerreres de tant en tant, però aquesta és la primera vegada que hem trobat proves arqueològiques que demostren la seva existència".
