Una proteïna de l'alpaca es podria convertir en un nou fàrmac contra el càncer

Una proteïna de l'alpaca es podria convertir en un nou fàrmac contra el càncer

Una proteïna de l'alpaca es podria convertir en un nou fàrmac contra el càncer

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
Cap d'una alpaca (Pixabay)

L'alpaca pot tenir la clau per un nou tractament del càncer (Pixabay)

Com bloquejar una proteïna anomenada EGF, que es descontrola en les cèl·lules tumorals, és, des de fa temps, un dels objectius dels investigadors que busquen nous tractaments contra el càncer. Un equip liderat per investigadors catalans i belgues ha trobat una possible solució en un lloc inesperat: el sistema immunitari de les alpaques.

L'alpaca (Vicugna pacos, de nom científic) és un animal molt usual a diversos llocs de Sud-amèrica, com els Andes del Perú meridional i els del nord de Bolívia i de Xile. Viuen a gran altura, entre els 3.500 i els 5.000 metres. Semblants a les seves parentes les llames, no es fan servir com a animals de càrrega, però són molt valorades per la llana, una de les més cares del món.

I és en aquest animal de la família dels camèlids on s'ha trobat una substància que es podria convertir en un nou fàrmac per lluitar contra el càncer. La recerca l'han liderat l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i la Vrije Universiteit --Universitat Lliure-- de Brussel·les (VUB). Els resultats s'han publicat a la revista Angewandte Chemie.

L'EGF (Epidermal Growth Factor en anglès) és un factor de creixement. Activa el creixement i disseminació dels tumors i així pot provocar metàstasi. Una estratègia per tractar el càncer seria, doncs, inhibir l'EGF. Hi ha hagut alguns avenços en el desenvolupament d'algunes teràpies, però la seva eficàcia disminueix a llarg termini per l'aparició de resistències.

Els autors d'aquesta recerca van buscar nanoanticossos, que són anticossos propis i únics dels camèlids. Els anticossos són molècules que es generen quan l'organisme detecta que hi ha entrat algun cos o agent estrany. L'interès dels nanoanticossos és que, com el prefix "nano" indica, són molt més petits que els anticossos convencionals. També són més fàcils de produir i més estables.

Investigadors de l'IRB Barcelona van produir la proteïna EGF. L'equip belga la va administrar a alpaques. El sistema immunitari de l'animal va generar una sèrie de nanoanticossos i se'n va identificar una família que podria bloquejar l'EGF.

Després, l'equip català, especialista en reconeixement molecular entre proteïnes, va comprovar que alguns tenien molta afinitat cap a l'EGF i eren molt selectius. Amb diverses tècniques, van caracteritzar les interaccions que es produïen, tant en cèl·lules in vitro com en cèl·lules humanes de càncer. Els resultats són positius, com explica Ernest Giralt, cap del Laboratori de Pèptids i Proteïnes de l'IRB Barcelona i catedràtic de la Universitat de Barcelona, que ha liderat la recerca:

"A l'injectar EGF a l'alpaca li hem demanat a la mare natura que trobi alguna molècula capaç d'unir-se de manera molt forta i molt selectiva a l'EGF. I ha trobat dues solucions molt diferents, però igualment efectives, per a un antigen petit i difícil com aquest".

Els investigadors afirmen que aquests nous fàrmacs podrien ser útils per als pacients que desenvolupen resistència als actuals inhibidors de l'EGF. Però ara cal avaluar l'efecte farmacològic d'aquests nous nanoanticossos en models cel·lulars i animals de càncer. Després vindrien tots els assajos clínics preceptius perquè d'aquí uns anys, si els superen, puguin arribar al mercat.

ARXIVAT A:
Ciència Càncer Salut