Una prohibició més: els talibans censuren la presència de dones en sèries i pel·lícules

Asseguren que "no són normes, sinó directrius religioses" per als mitjans de comunicació perquè s'evitin programes contraris als "valors islàmics i afganesos"

Judith Casaprima SaguésActualitzat

El Ministeri talibà per a la Promoció de la Virtut i la Prevenció del Vici a l'Afganistan ha demanat a les televisions afganeses que deixin d'emetre sèries que mostren dones, sota les noves "directrius religioses" emeses diumenge.

"Les televisions haurien d'evitar la projecció de telenovel·les i sèries en què actuen dones."

"Això no són normes, sinó directrius religioses", ha puntualitzat el portaveu del ministeri Hakif Mohajir. Per la seva banda, el ministre per a la Promoció de la Virtut i la Prevenció del Vici, Shaikh Mohammad Khalidl, ha dit que amb aquestes mesures els talibans volen "garantir els drets i el prestigi de tots els ciutadans". "Especialment de les nostres germanes", ha afegit.


Preservar els valors islàmics

Les directrius talibanes se centren en una desena de recomanacions sobre els límits i les característiques dels continguts de les televisions i plataformes que es poden emetre. Afecta les pel·lícules on pareixin dones o siguin "immorals", és a dir, contràries als principis de la xaria, o llei islàmica. Així com "pel·lícules estrangeres o nacionals que promoguin la cultura i les tradicions foranes", diu el text.

D'aquesta manera es veta el treball a les actrius mentre que a les dones periodistes se'ls demana que portin "el vel islàmic" a la pantalla. No s'especifica si n'hi ha prou a portar un simple mocador, com ja es fa habitualment en els mitjans de comunicació, o han de portar un vel que cobreixi més.

També es demana a les televisions afganeses que evitin els programes "oposats als valors islàmics i afganesos", així com els que insultin la religió o "mostrin el profeta i els seus companys".

Aquesta és la primera vegada que aquest ministeri intenta regular la televisió afganesa des que els talibans van prendre el poder a mitjans d'agost. Ho han fet sense prohibicions directes, per disfressar una voluntat d'esborrar les dones de les activitats públiques.

La pretesa versió moderada dels mateixos talibans

Al contrari del que va fer el primer règim talibà, del 1996 al 2001. El Ministeri de Promoció de la Virtut i Prevenció del Vici, encarregat de vetllar pel respecte diari dels "valors islàmics" de la població, va ser temut pel seu fonamentalisme i pels càstigs que va imposar.

Aleshores, els talibans van prohibir la televisió, les pel·lícules i totes les formes d'entreteniment ja que es consideraven immorals. Les persones a qui es sorprenia veient la televisió eren castigades i els aparells i equips destruïts, estar en possessió d'un vídeo o reproductor era castigat amb flagel·lació pública. Durant un temps, fins i tot es va poder veure televisors penjats dels fanals als carrers.

Enderrocats el 2001, els talibans van tornar al poder l'agost passat en un país on el panorama mediàtic havia canviat després de 20 anys de govern amb el suport d'Occident.

Durant aquestes dues dècades, el sector dels mitjans de comunicació va esclatar, van aparèixer desenes de ràdios i canals de televisió privats. Oferien noves oportunitats a les dones, a les quals els talibans no permetien treballar ni estudiar als anys 90.

Avui dia, tot i que pretenen mostrar una cara més moderada, els talibans encara no han permès que moltes dones tornin a treballar als serveis públics.

Els talibans van prometre que permetrien a les dones seguir amb l'educació i respectar-ne els drets "d'acord amb la llei islàmica", però les nenes a l'Afganistan es quedaran sense escola a partir dels tretze anys. De moment, a la major part del país, les escoles secundàries i les universitats públiques no han obert, i a les que sí que ho han fet, homes i dones estan separats a les aules, i a les estudiants el govern talibà els exigeix que portin vel. A les dones també se'ls ha prohibit fer esport.

De fet, la vella guàrdia de fa 20 anys domina ara el nou govern talibà, com ho demostren les seves accions.

Els seus combatents també van apallissar reiteradament periodistes acusats de cobrir manifestacions de dones "no autoritzades", fins i tot tres periodistes van ser assassinades en una manifestació de dones treballadores.

Moltes dones han de viure amagades a l'Afganistan per la repressió dels talibans (Europa Press/Andreas Rentz)

Rebuig de la cineasta afganesa Sahraa Karimi

Entre les reaccions que han provocat les noves directrius talibanes hi ha la de la directora de cinema afganesa Sahraa Karimi, que va fugir del país amb l'arribada del nou govern islamista. Karimi es pregunta què en pensen de tot plegat "els que estan convençuts que els talibans s'han reformat?"

Karimi, que ha dirigit pel·lícules protagonitzades per dones com "Hava, Maryam, Ayesha" (2019), ha publicat, com a desafiament al fonamentalisme islàmic, unes fotografies seves al festival de cinema Internacional de Duhok, al Kurdistan iraquià, on se la veu amb els cabells descoberts, les mànigues arremangades i texans.

 

ARXIVAT A:
AfganistanTalibansDrets humansReligióTelevisióMitjans de comunicacióMasclisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut