Una nova tècnica obre la porta a combatre la infertilitat en nens tractats de càncer
La quimioteràpia pot provocar infertilitat (Pexels)

Una nova tècnica obre la porta a combatre la infertilitat de nens tractats de càncer

Per primer cop, demostren en micos que les cèl·lules immadures de testicle es poden transformar en esperma i donar lloc a embarassos

Xavier DuranActualitzat

Les cèl·lules dels testicles es poden transformar en esperma totalment madura i donar lloc a embarassos i naixements. Aquesta operació pionera, feta per investigadors nord-americans amb micos macacos, obre la porta a evitar problemes d'infertilitat a nens que se sotmeten a teràpies contra el càncer.

L'equip que ha dut a terme aquesta operació ha estat encapçalat per Adetunji Fayomi, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Pittsburgh, i els resultats s'han publicat a la revista "Science".

Els tractaments amb quimioteràpia o radioteràpia poden provocar una menor capacitat fèrtil (subfertilitat) o fins i tot infertilitat permanent. En el cas d'homes adults, una opció és congelar esperma abans de rebre aquests tractaments.

Però per als nens que s'hi sotmeten abans de la pubertat això no és una opció, perquè la seva esperma encara no està madura. El que tenen són les cèl·lules anomenades espermatogonis, que fins a la pubertat no donaran lloc als espermatozoides.

Conservar teixit immadur

Des de fa uns anys s'ha investigat la criopreservació -conservació a temperatures molt baixes- de teixits immadurs dels testicles. Aquestes teixits contenen espermatogonis, que un cop empeltats en el cos del mateix adult poden transformar-se en esperma. Això ha estat possible en ratolins i porcs, però amb un rendiment baix, i fins ara no s'havia pogut fer amb primats.

I això és el que han aconseguit els científics nord-americans. Van conservar teixit testicular de mico macacos castrats. Després el van empeltar a la pell de l'esquena o a l'escrot dels animals. Es tracta d'un autotrasplantament que, per tant, no genera rebuig. El primer que van poder demostrar és que les cèl·lules produïen testosterona i donaven lloc a esperma normal.

El segon pas va ser esbrinar si aquesta esperma era funcional. Per això, la van fer servir per fertilitzar òvuls, onze dels quals van ser transferits a sis femelles. Hi va haver un sol embaràs, que va donar lloc al naixement d'una femella totalment sana, que han anomenat Grady.

Calen proves en humans

La tècnica per fecundar els òvuls va ser la ICSI, que consisteix en la injecció d'un sol espermatozoide directament en el citoplasma de la cèl·lula. La tècnica s'ha utilitzat des de fa anys en casos d'infertilitat en què altres procediments no funcionaven o no eren factibles. Si bé al principi va generar força debat sobre la seva seguretat, ara la majoria de processos de reproducció assistida es fan amb ICSI. Ja han nascut centenars de milers de nens i nenes.

En canvi, no té una efectivitat tan alta en primats no humans. Per això, tot i que en aquest experiment només ha nascut una femella, es creu que en persones el rendiment pot ser més elevat.

Tot i així, els autors volen destacar el fet d'haver treballat amb macacos castrats. I també la necessitat d'iniciar estudis amb humans per assegurar-se que el mètode també funciona i que és segur. Entre altres coses, cal demostrar que no es generen alteracions genètiques ni epigenètiques. En tot cas, la porta per iniciar experiments en humans ja està oberta.

ARXIVAT A:
CiènciaSalut
Anar al contingut