Una nevada per recordar
Enllaç a altres textos de l'autor 
Francesc Mauri
Meteoròleg de Catalunya Ràdio i TV3, i presentador del "Meteomauri"
https://twitter.com/meteomauri
Molts de vosaltres deveu intuir que, als homes i dones del temps, els temporals ens fan vibrar. Està clar que, evidentment, no ens n'agraden les conseqüències negatives a les persones i l'entorn, però sí que gaudim amb els fenòmens més potents i extrems.
El 8 de març del 2010 serà una data a recordar: 20 hores de feina sense parar davant d'un dels temporals de neu que han deixat petjada. Aquest temporal va ser extraordinari per dos motius: neu tardana a la línia de la costa i fred intens també avançat en el calendari. Els valors de temperatura, àmpliament negatius, assolits el 9 i 10 de març en molts indrets de Catalunya, van ser rècords. A Vic, els 9,8 sota zero en ple mes de març va ser el valor més baix en aquest mes des de 1950. A l'Observatori Fabra, el valor de -2,5 va ser el tercer més baix en un mes de març des que es van iniciar les mesures, el 1914.
La neu tardana també va ser noticiable. Gruixos a les comarques de Girona i Barcelona d'entre 20 i 50 centímetres o fins i tot acostant-se als 70 centímetres en alguns punts interiors de les muntanyes gironines. Va arribar a la línia de la costa amb un considerable temporal marítim i fortes ventades que van fregar els 100 quilòmetres per hora. Resultat: notables afectacions a moltes comarques, entre les quals cal destacar l'apagada elèctrica de dies i dies a les comarques de Girona.
Recapitulem, però, i permeteu-me que, després d'algunes dades per tal de situar l'episodi us expliqui vivències interiors de la feina en aquest potent trimestre gener, febrer i març.
L'any comença fort i els Reis porten una primera i potent nevada en algunes comarques de l'interior de Tarragona i extrem sud-est de Lleida. Les Garrigues, el Priorat i punts de la Conca de Barberà i el Baix Camp registren fins a 70 centímetres. Diversos pobles queden incomunicats i a les 10 del matí surto dels estudis de Catalunya Ràdio a la Diagonal barcelonina fins als estudis de TV3 de Sant Joan Despí. L'autopista AP-2 està oberta, però hi ha pobles a tocar-hi que tenen les carreteres tallades. Decidim acostar-nos a l'Albi tant com sigui possible. Prescindim de les habituals furgonetes de transmissions via satèl·lit, menys manejables quan hi ha neu, i carreguem dos tot terrenys amb material lleuger i un equip de transmissió via satèl·lit que és el que es destina, per exemple, a cobrir transmissions en zones on necessites autonomia com indrets amb conflictes bèl·lics o zones amb desastres naturals. Omplim dipòsits i el viatge per l'AP-2 es torna increïble de paisatge. A la Conca de Barbera divisem Montblanc amb les muralles i tot el paisatge nevat. Fem l'alt de Vinaixa i els arbres dels boscos tenen totes les branques doblegades pel pes de la neu. El paisatge es torna centreeuropeu. Avancem lentament perquè només hi ha un carril obert i davant hi treballa la llevaneu. L'Albert Arean, càmera de la casa amb molts telenotícies a l'esquena, obre la finestra i roda sense parar. Arribem a la sortida de l'Albi i el panorama és espectacular. Les tres o quatre casetes de peatge estan envoltades per mig metre de neu i diversos tràilers han quedat aparcats als vorals ja que a la sortida del peatge la carretera està esborrada pel gruix de neu.
No hi ha ningú a les cabines de peatge, les barreres estan aixecades i els treballadors d'autopistes estan parlant de la situació amb els responsables de dues llevaneus. Els preguntem per passar i ens diuen que cap problema, que no cobren autopista, però que la carretera està esborrada fins al poble i que nosaltres mateixos. Els companys tampoc ho veuen clar i avanço una mica fins a l'encreuament on desemboca la sortida del peatge i la carretera. Baixo a la carretera, on no hi ha cap rodera, no ha passat la llevaneu i només saps per on va pels senyals que hi ha a banda i banda. M'enfonso fins als genolls, just l'altura fins als baixos del vehicle 4x4. Comento als companys que intentarem arribar al poble obrint rodera perquè són només uns 800 metres i dins del poble podrem fer la transmissió veient què ha passat amb la nevada.
Posem la tracció a les quatre rodes i la reductora i comencem a avançar lentament, que no sabem gaire bé per on va la carretera. El vehicle toca amb la neu als baixos però continua amb fermesa. L'arribada al poble és més fàcil: hi treballen dos tractors de pagesos que no paren amb la neu i s'acosta gent a felicitar-nos per haver-nos recordat d'aquell poblet de les Garrigues i haver-hi arribat en aquelles condicions. En Patrick, operador de l'equip portàtil via satèl·lit, engega el generador i comença el muntatge contra rellotge per poder emetre al "TN migdia". A la tarda fem connexions per al 3/24 i ens quedem fins a les 10, per cobrir el "TN vespre".
En aquest punt potser us preguntareu: i la nevada del 8 de març? No patiu, ara us n'explicaré les vivències, però em semblava de justícia parlar primer d'aquesta nevada que va provocar també importants inconvenients a diversos pobles de les comarques esmentades, amb talls de llum inclosos en alguns casos.
El febrer va ser fred, van caure nevades al Pirineu i arriba la primera setmana de març. El calendari ens diu que entrem en un època en què ja és més difícil trobar nevades destacables fora del Pirineu i altres zones de muntanya de Catalunya. El fred, en teoria, comença a disminuir.
El divendres 5, en l'habitual secció "Temps a la carta" d'"El matí de Catalunya Ràdio" amb en Manel Fuentes, parlem de pronòstics per dilluns 8 freds i potser amb algunes nevades, si bé falten prop de 3 dies i aconsello seguir els pronòstics del cap de setmana.
Arriba el diumenge 7 i sóc fora de casa meva amb la família, he desconnectat de la feina i no he seguit els "TN", però rebo un SMS al mòbil. "Alerta de nivell 2: gruix de neu a…". Immediatament em connecto a internet a través del mòbil, miro mapes i dades i m'haig de fregar els ulls dues vegades. La meva dona em pregunta què passa i jo li responc que demà tindrem un sidral que Déu n'hi do, i em diu: "Vols dir, ara, al març, que nevi tant?". Agafo el telèfon i truco als company de guàrdia a TV3, en Dani Ramírez. Han obert el "TN migdia" i obriran el "TN vespre" amb un pronòstic del temps advertint que s'acosta un temporal de neu considerable i sobretot a les comarques del nord-est. A la tarda ja sóc a casa amb la família i connectat a internet. Observo al radar les primeres precipitacions. A les 8 del vespre comença a nevar a casa meva, a 625 metres sobre el nivell del mar, al Vallès Occiental. És dèbil, però continuada. A les 11 de la nit està tot blanc amb un gruix de 3 centímetres. Truco a la brigada, policia local i bombers del meu poble i em diuen si això del nivell 2 d'alerta, el màxim nivell, va de veritat i els dic que estiguin preparats per possibles vents forts i per una nevada que pot superar els 40 centímetres al poble. Em comenten que criden a tot el personal i a la nit ja comencen a salar i preparar les dues pales per als dos camions de bombers i per al tractor, recentment adquirit. Em truca el responsable del canal 3/24 i em diu que arribi a les 5 del matí en comptes de les 6, hora habitual d'entrada. Són la 1 de la nit, miro per la finestra i no para. Em poso a dormir, però canvio l'hora del despertador a les 4. Sona, miro per la finestra i ja devem passar dels 5 centímetres. Ha nevat poc a la nit, però ha anat fent gruix. Agafo el cotxe i amb 5 centímetres al paviment de la carretera transito uns 5 quilòmetres, obro rodera perquè a aquella hora no ha passat ningú. Quan entro a l'autopista ja no neva i només hi plou.
Seguiu llegint aquí l'article de Francesc Mauri
El 8 de març del 2010 serà una data a recordar: 20 hores de feina sense parar davant d'un dels temporals de neu que han deixat petjada. Aquest temporal va ser extraordinari per dos motius: neu tardana a la línia de la costa i fred intens també avançat en el calendari. Els valors de temperatura, àmpliament negatius, assolits el 9 i 10 de març en molts indrets de Catalunya, van ser rècords. A Vic, els 9,8 sota zero en ple mes de març va ser el valor més baix en aquest mes des de 1950. A l'Observatori Fabra, el valor de -2,5 va ser el tercer més baix en un mes de març des que es van iniciar les mesures, el 1914.
La neu tardana també va ser noticiable. Gruixos a les comarques de Girona i Barcelona d'entre 20 i 50 centímetres o fins i tot acostant-se als 70 centímetres en alguns punts interiors de les muntanyes gironines. Va arribar a la línia de la costa amb un considerable temporal marítim i fortes ventades que van fregar els 100 quilòmetres per hora. Resultat: notables afectacions a moltes comarques, entre les quals cal destacar l'apagada elèctrica de dies i dies a les comarques de Girona.
Recapitulem, però, i permeteu-me que, després d'algunes dades per tal de situar l'episodi us expliqui vivències interiors de la feina en aquest potent trimestre gener, febrer i març.
L'any comença fort i els Reis porten una primera i potent nevada en algunes comarques de l'interior de Tarragona i extrem sud-est de Lleida. Les Garrigues, el Priorat i punts de la Conca de Barberà i el Baix Camp registren fins a 70 centímetres. Diversos pobles queden incomunicats i a les 10 del matí surto dels estudis de Catalunya Ràdio a la Diagonal barcelonina fins als estudis de TV3 de Sant Joan Despí. L'autopista AP-2 està oberta, però hi ha pobles a tocar-hi que tenen les carreteres tallades. Decidim acostar-nos a l'Albi tant com sigui possible. Prescindim de les habituals furgonetes de transmissions via satèl·lit, menys manejables quan hi ha neu, i carreguem dos tot terrenys amb material lleuger i un equip de transmissió via satèl·lit que és el que es destina, per exemple, a cobrir transmissions en zones on necessites autonomia com indrets amb conflictes bèl·lics o zones amb desastres naturals. Omplim dipòsits i el viatge per l'AP-2 es torna increïble de paisatge. A la Conca de Barbera divisem Montblanc amb les muralles i tot el paisatge nevat. Fem l'alt de Vinaixa i els arbres dels boscos tenen totes les branques doblegades pel pes de la neu. El paisatge es torna centreeuropeu. Avancem lentament perquè només hi ha un carril obert i davant hi treballa la llevaneu. L'Albert Arean, càmera de la casa amb molts telenotícies a l'esquena, obre la finestra i roda sense parar. Arribem a la sortida de l'Albi i el panorama és espectacular. Les tres o quatre casetes de peatge estan envoltades per mig metre de neu i diversos tràilers han quedat aparcats als vorals ja que a la sortida del peatge la carretera està esborrada pel gruix de neu.
No hi ha ningú a les cabines de peatge, les barreres estan aixecades i els treballadors d'autopistes estan parlant de la situació amb els responsables de dues llevaneus. Els preguntem per passar i ens diuen que cap problema, que no cobren autopista, però que la carretera està esborrada fins al poble i que nosaltres mateixos. Els companys tampoc ho veuen clar i avanço una mica fins a l'encreuament on desemboca la sortida del peatge i la carretera. Baixo a la carretera, on no hi ha cap rodera, no ha passat la llevaneu i només saps per on va pels senyals que hi ha a banda i banda. M'enfonso fins als genolls, just l'altura fins als baixos del vehicle 4x4. Comento als companys que intentarem arribar al poble obrint rodera perquè són només uns 800 metres i dins del poble podrem fer la transmissió veient què ha passat amb la nevada.
Posem la tracció a les quatre rodes i la reductora i comencem a avançar lentament, que no sabem gaire bé per on va la carretera. El vehicle toca amb la neu als baixos però continua amb fermesa. L'arribada al poble és més fàcil: hi treballen dos tractors de pagesos que no paren amb la neu i s'acosta gent a felicitar-nos per haver-nos recordat d'aquell poblet de les Garrigues i haver-hi arribat en aquelles condicions. En Patrick, operador de l'equip portàtil via satèl·lit, engega el generador i comença el muntatge contra rellotge per poder emetre al "TN migdia". A la tarda fem connexions per al 3/24 i ens quedem fins a les 10, per cobrir el "TN vespre".
En aquest punt potser us preguntareu: i la nevada del 8 de març? No patiu, ara us n'explicaré les vivències, però em semblava de justícia parlar primer d'aquesta nevada que va provocar també importants inconvenients a diversos pobles de les comarques esmentades, amb talls de llum inclosos en alguns casos.
El febrer va ser fred, van caure nevades al Pirineu i arriba la primera setmana de març. El calendari ens diu que entrem en un època en què ja és més difícil trobar nevades destacables fora del Pirineu i altres zones de muntanya de Catalunya. El fred, en teoria, comença a disminuir.
El divendres 5, en l'habitual secció "Temps a la carta" d'"El matí de Catalunya Ràdio" amb en Manel Fuentes, parlem de pronòstics per dilluns 8 freds i potser amb algunes nevades, si bé falten prop de 3 dies i aconsello seguir els pronòstics del cap de setmana.
Arriba el diumenge 7 i sóc fora de casa meva amb la família, he desconnectat de la feina i no he seguit els "TN", però rebo un SMS al mòbil. "Alerta de nivell 2: gruix de neu a…". Immediatament em connecto a internet a través del mòbil, miro mapes i dades i m'haig de fregar els ulls dues vegades. La meva dona em pregunta què passa i jo li responc que demà tindrem un sidral que Déu n'hi do, i em diu: "Vols dir, ara, al març, que nevi tant?". Agafo el telèfon i truco als company de guàrdia a TV3, en Dani Ramírez. Han obert el "TN migdia" i obriran el "TN vespre" amb un pronòstic del temps advertint que s'acosta un temporal de neu considerable i sobretot a les comarques del nord-est. A la tarda ja sóc a casa amb la família i connectat a internet. Observo al radar les primeres precipitacions. A les 8 del vespre comença a nevar a casa meva, a 625 metres sobre el nivell del mar, al Vallès Occiental. És dèbil, però continuada. A les 11 de la nit està tot blanc amb un gruix de 3 centímetres. Truco a la brigada, policia local i bombers del meu poble i em diuen si això del nivell 2 d'alerta, el màxim nivell, va de veritat i els dic que estiguin preparats per possibles vents forts i per una nevada que pot superar els 40 centímetres al poble. Em comenten que criden a tot el personal i a la nit ja comencen a salar i preparar les dues pales per als dos camions de bombers i per al tractor, recentment adquirit. Em truca el responsable del canal 3/24 i em diu que arribi a les 5 del matí en comptes de les 6, hora habitual d'entrada. Són la 1 de la nit, miro per la finestra i no para. Em poso a dormir, però canvio l'hora del despertador a les 4. Sona, miro per la finestra i ja devem passar dels 5 centímetres. Ha nevat poc a la nit, però ha anat fent gruix. Agafo el cotxe i amb 5 centímetres al paviment de la carretera transito uns 5 quilòmetres, obro rodera perquè a aquella hora no ha passat ningú. Quan entro a l'autopista ja no neva i només hi plou.
Seguiu llegint aquí l'article de Francesc Mauri
