Una migdiada amb Lance Armstrong

Jesús Manzano va ser el ciclista que l'any 2004 va gosar denunciar tot el que havia vist i viscut durant tres anys a l'equip Kelme. En aquest temps, mentre el degoteig de ciclistes caçats pel dopatge ha estat constant, tots hem vist com la justícia espanyola arxivava la causa contra el doctor Eufemiano Fuentes en dues ocasions. Ara, una jutgessa amb més ganes de fer bé la seva feina ha reobert el cas de l'"operació Port" i Manzano va tornar a declarar tot just fa deu dies. El que li va dir a la jutgessa durant quatre hores ahir ho vam sintetitzar amb ell, durant mitja hora, a l'"Àgora".

En diferents mitjans, porto tretze anys guanyant-me la vida fent entrevistes, i goso afirmar que mai no havia sentit un testimoni tan impactant com el d'ahir. El nivell de detall de com es dopaven i com s'ho feien per superar els controls de dopatge sense que els pesquessin feia esgarrifar i et deixava bocabadat. Qui no ho hagi sentit, li recomano que recuperi l'entrevista a TV3 a la carta.

El pitjor és que Manzano considera que res no ha canviat en el ciclisme i que als ports de muntanya no s'hi puja amb un plat d'espaguetis i un bistec. I que si els corredors continuen fent un Tour a 41 quilòmetres per hora de mitjana, com abans, és perquè no s'ha fet net i es continuen dopant. Com va dir un tuit fa pocs dies: "Quantes migdiades ens ha robat Lance Armstrong". Realment, era un frau. I convé que hi hagi més valents, com el convidat d'ahir, que gosin destapar realitats amagades. En qualsevol àmbit.