Una mesura maleïda

Feia temps que un anticicló no es convertia en un element negatiu. Ans al contrari. Més enllà de les èpoques de sequera, de les queixes de la pagesia o de circumstàncies puntuals i específiques com la manca de neu a causa del sol, la majoria de la societat sempre ha relacionat aquest fenomen meteorològic amb el bon temps. Per tant, a aspectes positius. Però heus aquí que ara és el fre al canvi a l'alça de la velocitat variable i aquells que l'esperaven amb candaletes maldiuen d'aquest estat de l'atmosfera. I el sumen al seguit de despropòsits que han marcat la vida d'una decisió política basada en raons mediambientals i de seguretat i emparades en el marc europeu.

No es pot negar, doncs, que estem davant d'un tema malgirbat. El tripartit no el va saber explicar amb la claredat necessària quan el va aprovar. El Servei Català de Trànsit va semblar enrocar-se més en la ideologia que en la flexibilitat que se li reclamava encara que fos per ajustar la realitat a la definició. Les paraules una altra vegada. Hauria estat realment una velocitat "variable" si els 80 haguessin pogut augmentar quan les condicions ho permetessin en la mateixa mesura que podrien reduir-se.

Admetem, doncs, que, sent una bona mesura, es va aplicar malament i descriure pitjor. També CiU es va equivocar en convertir-la en material electoral directe i fer creure que anul·laria la mesura tot just arribar al govern. Víctimes d'aquelles paraules poc matisades, ara en paguen les conseqüències, perquè ni els ha estat tan fàcil acordar les normes de la iniciativa ni aplicar-la com deien. I, per si tot plegat fos poc, a l'hora de la veritat un anticicló acaba determinant que encara hi ha coses que els decrets no poden controlar. Definitivament, un tema maleït que no per ser menor provoca menys maldecaps.