Una ILP busca 50.000 firmes per la rebaixa dels preus universitaris

La Secretaria d'Universitats i Recerca, per la seva banda, afirma que la rebaixa es durà a terme "progessivament" a través de les beques
Una ILP busca 50.000 firmes per la rebaixa dels preus universitaris

Una ILP busca 50.000 firmes per la rebaixa dels preus universitaris

La Secretaria d'Universitats i Recerca, per la seva banda, afirma que la rebaixa es durà a terme "progessivament" a través de les beques
Actualitzat
TEMA:
Universitat
Manifestació contra les taxes universitàries

Manifestació contra les taxes universitàries

Representants d'estudiants de les diferents universitats de Catalunya, professors i Equips de Govern de les universitats han posat en marxa la tramitació d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per rebaixar els preus de les matricules universitàries. Els promotors expliquen que la iniciativa vol posar uns preus que "vetllin per l'accés universal" a la universitat.

La llei estatal marca que la matrícula ha de costar entre el 0% i el 25% del que costa el grau. La ILP Universitats fixa que el preu de les matrícules s'haurà de situar, durant els 4 primers anys, en els dos primers terços de la forquilla de l'Estat.

Aquest dos primers terços, que són el 16% del cost total, suposa que, com a mínim, es rebaixi un 30% dels preus actuals. Un cop hagin passat aquests 4 anys, la ILP fixa que els preus se situaran a la meitat per sota de la forquilla. És a dir, una reducció progressiva dels preus de les matrícules.

La comissió promotora compta amb la presència de les vicerectores d'estudiants de la UAB, la URV i la UDG, professors, estudiants i membres de l'Observatori del Sistema Universitari. A més, la ILP Universitats ha rebut el suport de l'Associació Catalana de les Universitats Públiquesa través d'un comunicat.

Aquest dijous, en un acte a l'Auditori del Parlament, la comissió de control ha nomenat als fedetaris que podran recollir les firmes. S'obre un període de 120 dies perquè puguin recollir les 50.000 firmes necessàries perquè la ILP entri a debat parlamentari.

 

 

Els promotors de la ILP han afirmat que "comença un nou període decisiu" per poder aconseguir la rebaixa i consideren que és una demanda "legítima" i "transversal".

Ara mateix Catalunya és la comunitat on més alts són els preus, fet pel que els estudiants demanen la rebaixa de taxes des de l'any 2016.

La proposta del govern: reforç a les beques

Per l'altre costat, el Secretari d'Universitats i Recerca ha expressat a través del seu compte de Twitter que "assumeix" la rebaixa del 30% dels preus universitaris. El govern aposta per un model de tarifació social que faci que "qui més tingui, més pagui".

 


Xavier Grau explica que aquesta rebaixa es farà a través dels trams de les beques equitat i de l'implementació de les noves beques salari. Els estudiants que opten a les beques equitat són tots aquells que han quedat fora de la convocatòria de les beques de l'Estat.

Aquestes beques cobreixen o el total o una part del cost de la matrícula, i l'any 2018 el govern va augmentar un 30% el que cobreix el tram 1 i el tram 2, i va passar a cobrir el 80% i el 70% de la matrícula respectivament. Ara, afirmen que està previst l'augment pels trams 3, 4 i 5 i entre el 2020 i 2021 el 6.

 

Per l'altra banda, les beques salari s'introduiran a partir del curs que ve. Es tracta d'uns ajuts que es tradueixen en un sou mensual d'uns 500 euros destinat, sobretot, a aquells estudiants que es veuen obligats a treballar per pagar-se els estudis.

Pere Aragonès, vicepresident i conseller d'Economia, defensava aquestes beques salari per a TV3  explicant que "la límitació no és només o fonamentalment en el preu de l'accés a la universitat, sinó als costos d'oportunitat de no treballar".

Des de la ILP Universitats denuncien, però, que el sistema de beques "no representa una solució real al problema de l'alt cost de cursar un grau" perquè el pressupost que s'hi destina és del 0,08% del PIB, una xifra "molt per sota" de la mitjana de l'OCDE del 0,24%.

Ho demanen des del 2016

La rebaixa dels preus de les matrícules ha estat una demanda que han reiterat els estudiants en els últims anys. Té el seu origen en l'any 2016, quan es va aprovar una moció al Parlament de Catalunya que instava el govern a rebaixar un 30% els preus.

Aquesta moció no es va dur a terme i, des d'aleshores, hi ha hagut diferents convocatòries de vagues i manifestacions que demanen una rebaixa dels preus.

Pla general de la capçalera de la manifestació d'estudiants al seu pas per Jaume I el 29 de novembre de 2018

 

Algunes han estat la recent ocupació a la Conselleria d'Economia, la vaga del 29 de novembre on van coincidir amb sindicats de professors i el sector sanitari sota el lema "revertim les retallades" o vaga del 26 abril de l'any passat.

 

ARXIVAT A:
UniversitatEconomia de butxaca