Contaminació
Contaminació
Brussel·les

Una Europa lliure de fums: l'objectiu de Brussel·les per al 2050

Una transformació a tots els nivells que va des de la indústria i el transport fins al disseny dels edificis i als hàbits dels ciutadans

RedaccióActualitzat

La Unió Europea vol deixar d'emetre emissions degudes als combustibles fòssils -petroli, gas i carbó- el 2050. Així ho ha manifestat el document "Un planeta net per a tothom", presentat aquest dimecres a Brussel·les.

És una estratègia molt ambiciosa que vol convertir la Unió Europea en la primera gran economia que sigui neutra en les emissions de CO2. En la presentació, el comissari europeu d'Energia i Clima, Miguel Arias Cañete, ho considera una oportunitat i ha demanat el lideratge europeu.

"Podem fer-ho. I si tenim èxit, d'altres ens seguiran. Si no liderem, ningú més no ho farà. I si ningú no actua, un canvi climàtic desfermat afectarà severament Europa i la resta del món."

 

 

Transformació a tots els nivells

Per aconseguir-ho plantegen una profunda transformació a tots els nivells, que implicaria des de la indústria i el transport fins al disseny dels edificis i els hàbits dels ciutadans.

Un dels principals objectius és aconseguir que el 80% de l'energia elèctrica surti de fonts renovables, i la resta, de les centrals nuclears.

El comissari demana una profunda transformació en la producció i el consum d'energia, però també en la fiscalitat ecològica.

"És veritat que hi ha molts desafiaments en el camí, però només hi ha una certesa: l'statu quo ja no és una opció i no podem assumir el preu de la inacció."

Urgència climàtica

La data límit per acabar les emissions de CO2 és el 2050, una proposta que supera la que es recull en l'acord de Copenhaguen del 2009, que acceptava per al 2050 una reducció de les emissions d'entre el 80 i el 95%.

Tot plegat va en la línia marcada pel Pacte Climàtic de París del 2015, que busca limitar per sota dels 2ºC l'augment de la temperatura mundial.

Però entre les raons d'aquest nou pla hi ha també l'informe d'experts de l'ONU publicat l'octubre passat, en el qual s'advertia dels efectes "catastròfics" si l'escalfament del planeta supera aquests 2ºC i urgia a reduir les emissions de CO2 a la meitat abans del 2030.

 

 

La proposta de la Comissió Europea, planteja arribar al 2030 havent reduït les emissions un 45% i que el 2050 ja siguin zero. El comissari Arias Cañete feia aquesta advertència si no es prenen mesures.

"El que queda clar és que si mantenim les polítiques actuals i no fem més accions, la UE només serà capaç d'arribar a una reducció del 60% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle el 2050. Així que hi estem molt lluny i no n'hi ha prou per arribar als objectius fixats als Acords de París."

Esforç econòmic i estalvi

Brussel·les reconeix que per aquesta "profunda transformació" de tots els sectors de l'economia caldran "inversions significatives". Caldran inversions multimilionàries a nivell tecnològic, que hauran de sortir del pressupost de la Unió Europea però també dels països, les empreses i els particulars.

Brussel·les s'ha compromès a ajudar els sectors econòmics que es puguin veure perjudicats per aquest canvi de model.

"La UE prestarà el seu suport als més afectats per aquesta transició, amb l'objectiu que tots estiguin preparats per adaptar-se als nous requisits d'una economia climàticament neutra."

 


De moment aquesta és només la proposta de la Comissió, i ara ha de passar pel Parlament i pel lloc més difícil, el Consell Europeu, perquè són els estats els que s'hi hauran de comprometre, i caldrà veure fins a quin punt estaran disposats a afrontar uns canvis tan profunds en tan poc temps.

Segons el comissari, la proposta elevaria les inversions en "solucions energètiques netes" a la UE en gairebé 300.000 milions d'euros anuals, cosa que ajudaria a fer créixer el PIB un 2%.

També permetria reduir més del 40% les morts prematures causades per la contaminació de l'aire, i això implicaria un estalvi de 200.000 milions d'euros l'any.

ARXIVAT A:
Crisi climàticaMedi ambientUnió EuropeaEconomia de butxaca
Anar al contingut