Una etiqueta al Twitter permet dialogar amb un grup d'"historiadors de capçalera"
Si algú té dubtes sobre història, pot consultar els llibres adequats, recórrer a un professional o, també, llançar la pregunta al Twitter.
Si hi afegeix l'etiqueta #historiadors20 és molt probable que rebi una resposta. Serà breu, esclar, perquè en aquest canal no es poden superar els 140 caràcters, però potser serà l'inici d'una indagació que el durà per viaranys tan desconeguts com apassionants.
Aquest és el projecte que han llançat un grup de professionals de la història i que aquest mitjà ha detectat gràcies a la mirada atenta d'Albert Sierra, que s'hi ha referit al seu blog. De moment, amb el "hashtag" adequat ja es responen preguntes, una mica com si al Twitter hi hagués un "historiador de capçalera". Però també són els mateixos historiadors els que demanen ajuda a les persones, perquè els ajudin a trobar documents o aclarir fonts, de manera que és una conversa autèntica, en les dues direccions.
I la reunió?
Tot va començar quan uns quants historiadors amb experiència a internet es van adonar que eren una bona colla i que necessitaven posar-se d'acord sobre les noves maneres de difusió del coneixement. Per entendre's entre ells van fer servir aquesta etiqueta identificativa i, d'entrada, només pensaven a trobar una data per reunir-se. Però de seguida van comptar amb altres seguidors i ara mateix ja hi ha un seguit de converses d'interès que fan servir aquesta marca. La reunió ha quedat posposada fins després de Setmana Santa.
Com explica a aquest mitjà Dani Cortijo, els preocupa sobretot la capacitat dels historiadors per comunicar d'una manera clara i efectiva. Li fa l'efecte que a la universitat se'ls va ensenyar a investigar però no a compartir el que aprenen, i ara els obsessiona la divulgació.
Passat contemporani
De fet, el mateix Cortijo manté molt actiu el blog Altresbarcelones, centrat en la història local, però Xavier Carmaniu escriu El tren de la història i Jordi Bonvehí comparteix textos i imatges i va fundar, amb d'altres, el canal de vídeo HistoTube, una autèntica joia a internet que posa a l'abast de tothom, però sobretot d'alumnes i professors, materials videogràfics sobre la història de Catalunya.
És a dir: són uns apassionats de la divulgació històrica que han trobat a internet un recurs magnífic per donar a conèixer allò que els emociona. Amb les eines digitals aconsegueixen contemporanitzar el passat i fer-lo més comprensible.
Reconeixement i generositat
Cortijo va protagonitzar un cas sonat quan va comptar amb ajuda de les persones que el seguien per aclarir el "cas Pedrola", quan una pintada al·lusiva a un milicià indicava un seguit d'investigacions que van acabar amb un reconeixement públic a l'oblidat protagonista. El seu blog va merèixer un premi l'any 2009. No són pas nouvinguts a la xarxa sinó uns membres molt actius d'aquests espais d'intercanvi.
El que han fet ara és insistir en aquest afany per renovar la professió i obrir amb aquesta etiqueta al Twitter la possibilitat de dialogar amb tot de persones que potser no coneixen però que volen entendre millor el passat. El país té molta sort de comptar amb aquesta generació d'historiadors tan digitalitzats com generosos, disposats a compartir el que saben.
Aquest és el projecte que han llançat un grup de professionals de la història i que aquest mitjà ha detectat gràcies a la mirada atenta d'Albert Sierra, que s'hi ha referit al seu blog. De moment, amb el "hashtag" adequat ja es responen preguntes, una mica com si al Twitter hi hagués un "historiador de capçalera". Però també són els mateixos historiadors els que demanen ajuda a les persones, perquè els ajudin a trobar documents o aclarir fonts, de manera que és una conversa autèntica, en les dues direccions.
I la reunió?
Tot va començar quan uns quants historiadors amb experiència a internet es van adonar que eren una bona colla i que necessitaven posar-se d'acord sobre les noves maneres de difusió del coneixement. Per entendre's entre ells van fer servir aquesta etiqueta identificativa i, d'entrada, només pensaven a trobar una data per reunir-se. Però de seguida van comptar amb altres seguidors i ara mateix ja hi ha un seguit de converses d'interès que fan servir aquesta marca. La reunió ha quedat posposada fins després de Setmana Santa.
Com explica a aquest mitjà Dani Cortijo, els preocupa sobretot la capacitat dels historiadors per comunicar d'una manera clara i efectiva. Li fa l'efecte que a la universitat se'ls va ensenyar a investigar però no a compartir el que aprenen, i ara els obsessiona la divulgació.
Passat contemporani
De fet, el mateix Cortijo manté molt actiu el blog Altresbarcelones, centrat en la història local, però Xavier Carmaniu escriu El tren de la història i Jordi Bonvehí comparteix textos i imatges i va fundar, amb d'altres, el canal de vídeo HistoTube, una autèntica joia a internet que posa a l'abast de tothom, però sobretot d'alumnes i professors, materials videogràfics sobre la història de Catalunya.
És a dir: són uns apassionats de la divulgació històrica que han trobat a internet un recurs magnífic per donar a conèixer allò que els emociona. Amb les eines digitals aconsegueixen contemporanitzar el passat i fer-lo més comprensible.
Reconeixement i generositat
Cortijo va protagonitzar un cas sonat quan va comptar amb ajuda de les persones que el seguien per aclarir el "cas Pedrola", quan una pintada al·lusiva a un milicià indicava un seguit d'investigacions que van acabar amb un reconeixement públic a l'oblidat protagonista. El seu blog va merèixer un premi l'any 2009. No són pas nouvinguts a la xarxa sinó uns membres molt actius d'aquests espais d'intercanvi.
El que han fet ara és insistir en aquest afany per renovar la professió i obrir amb aquesta etiqueta al Twitter la possibilitat de dialogar amb tot de persones que potser no coneixen però que volen entendre millor el passat. El país té molta sort de comptar amb aquesta generació d'historiadors tan digitalitzats com generosos, disposats a compartir el que saben.
