Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Una empresària demana permís al Suprem dels EUA per poder discriminar clients homosexuals

Una dissenyadora de pàgines web s'empara en les seves creences religioses i la llibertat d'expressió artística per poder rebutjar encàrrecs de parelles homosexuals

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

El Tribunal Suprem dels Estats Units podria estar a punt de dictar "una sentència en favor de la discriminació per raó de sexe, raça o religió".

Ho adverteix la jutgessa progressista Sonia Sotomayor i fa referència al cas d'una dissenyadora evangelista de Colorado que es nega a fer pàgines web de casament a parelles homosexuals al·legant que va en contra de les seves creences religioses i de la seva llibertat d'expressió com a "artista".

Des de l'any 2008, una llei de Colorado prohibeix a les empreses discriminar els seus clients per la seva orientació sexual, entre d'altres.

La demandant, la dissenyadora Lorie Smith, va presentar un recurs contra la llei d'aquest estat de l'oest dels Estats Units i va demanar poder-se negar a fer webs de casaments a parelles del mateix sexe, perquè ho considera contrari a la religió cristiana.

Al·lega que no ho fa per homofòbia --i assegura tenir clients del col·lectiu LGTBI--, sinó perquè: "No vol transmetre un missatge contrari als seus valors", segons els seus advocats.


Per a un negoci futur

La paradoxa és que Smith encara no fa webs de casament --sí que en fa d'altres tipus i vol ampliar el negoci-- i ningú no l'ha denunciat encara, sinó que ha estat ella qui ha presentat la demanda de forma preventiva per quan obri el nou negoci de webs de bodes en el futur.

Una situació que, segons alerten alguns internautes a les xarxes socials, crearia un precedent molt perillós perquè es dictaminaria sobre casos futurs hipotètics o presumptes amenaces:

Col·lectius LGTBI s'han concentrat a les portes del Suprem (Reuters/Kevin Lamarque)

Majoria conservadora de 6 a 3

Tot apunta, però, que el Suprem, amb majoria conservadora --6 jutges conservadors per 3 progressistes, entre els quals, Sotomayor-- donarà la raó a Lorie Smith, segons els arguments presentats en la vista oral que s'ha celebrat a Washington aquest dilluns.

Sotomayor ha advertit que la sentència podria obrir la porta a discriminacions de tot tipus.

Però els sis jutges conservadors de la sala semblen partidaris d'admetre els arguments de la demandant, propietària de l'empresa 303 Creative, que manté que la seva fe és l'única raó per la qual ha interposat aquesta demanda:

"Vull crear webs úniques per celebrar la bellesa del matrimoni entre un home i una dona, però el Suprem vol obligar-me a promoure idees contràries a la meva fe"

Smith ja va perdre en primera instància davant la Comissió de Drets Civils de l'Estat de Colorado --on va presentar la primera demanda l'any 2016--, però va recórrer davant el Suprem, que ara sembla disposat a donar-li la raó.

La majoria conservadora sembla partidària a considerar que les pàgines web que fa Smith són una obra creativa protegida per la primera esmena de la Constitució, que defensa la llibertat d'expressió.

El Tribunal Suprem té, actualment, una clara majoria conservadora (Reuters)

Segons la jutgessa conservadora Amy Coney Barrett, Smith podria negar-se a fer pàgines web per persones heterosexuals divorciades o que han comès adulteri perquè és el missatge el que compta, no l'orientació sexual del client.

El seu company, el magistrat conservador Samuel Alito, ha defensat les persones honorables que es neguen a casar persones del mateix sexe i ha negat que es puguin comparar amb els que en el passat no permetien els matrimonis interracials entre blancs i negres.

I el jutge conservador Brett Kavanaugh ha assegurat que els perruquers, els jardiners o els bombers no poden invocar la primera esmena per rebutjar els matrimonis homosexuals, però no passa el mateix amb els artistes.

Mentrestant, la magistrada Sonia Sotomayor es pregunta on hi haurà límit, si s'accepta la demanda de Smith.

"I si algú pensa que les persones discapacitades no s'han de casar? On hi ha el límit?"

Una pregunta que també es fa la jutgessa afroamericana liberal Ketanji Brown Jackson, que qüestiona si un fotògraf d'un centre comercial ambientat als anys 40, quan hi havia segregació racial, estaria autoritzat a prohibir que els nens negres seiessin a la falda del Pare Noel per a una foto que considerés que capta l'essència d'una època determinada.

L'advocat general de Colorado, Eric Olson, ha advertit que Smith vol llicència per discriminar i ha recordat que com a empresa té dret a vendre, si vol, només pàgines web dissenyades amb referències bíbliques que parlin del matrimoni com la unió d'un home i una dona però no pot negar-se a vendre-les a parelles gais, igual que un centre comercial pot vendre les postals de Nadal que vulgui però no pot prohibir l'entrada a jueus.

També l'advocat que defensa l'estat de Colorado, Phil Weiser ha advertit dels riscos de fer excepcions en la llei que lluita contra la discriminació, com s'explica en aquest vídeo:


La Casa Blanca dona suport a l'estat de Colorado en contra de la demandant, a la qual representa la mateixa entitat que va defensar el pastisser Jack Phillips, propietari de la botiga Masterpiece Cakeshop, que l'any 2018 es va negar a fer un pastís per a una parella homosexual.

El pastisser que no treballava per a gais

L'any 2018, la justícia dels EUA va avalar un pastisser que va rebutjar un encàrrec per a una boda gai.  

En aquella ocasió el Suprem donava la raó al confiter amb l'argument que l'encàrrec xocava amb les seves creences religioses, però advertia que el cas no servia per crear precedent.

El Suprem dels Estats Units va reconèixer el matrimoni entre parelles del mateix sexe l'any 2015.

La decisió del Suprem es farà pública a finals de juny.

Aquest és un nou cas que permet veure el poder del Tribunal Suprem, de majoria conservadora, i com pot imposar-se davant dels estats en matèria de drets humans i drets civils en casos com l'avortament, els drets religiosos o la venda d'armes.

El mes de juny passat, avortar va deixar de ser un dret als Estats Units, per una sentència històrica del Suprem.

Des de llavors, diversos estats han aprovat reformes legislatives per protegir la llibertat reproductiva de les dones o han convocat --i guanyat-- referèndums per blindar el dret a l'avortament.

Alguns com Califòrnia, Vermont, Michigan, Kentucky i Montana han aprofitat les eleccions de mig mandat d'aquest novembre per convocar els seus referèndums.

 

ARXIVAT A:
LGTBIQ+Estats UnitsHomofòbia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut