Una dona malalta d'ELA reclama el dret a una mort digna
"No hi ha dret que facin patir fins que no es pot ni suportar la malaltia", es lamenta Laura Rodríguez, veïna de Mont-roig del Camp
Darrere el debat polític sobre l'eutanàisi hi ha persones amb noms i cognoms. Laura Rodríguez té 59 anys, acaba de ser diagnosticada d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i té molt clar que vol ser ella qui decideixi fins quan vol viure:
"Jo sóc conscient que cada vegada aniré empitjorant dia a dia. No hi ha marxa enrere. Això és com les agulles del rellotge."

La Laura fa temps que porta un marcapassos i després d'anys de visites al neuròleg fa un mes li van diagnosticar ELA. La malaltia li ha anat reduint la mobilitat i privant-li l'autonomia personal:
"De ser una persona independent conduir el meu cotxe ara no puc ni vestir-me. Si em pica una part del cos no em puc gratar."
I és que ara ja necessita ajuda per fer-ho gairebé tot. Per això diu que l'únic que li queda és poder decidir sobre el moment de la seva mort. No entén les reticències sobre el dret a morir dignament ni tampoc per què s'ha d'allargar el patiment:
"No hi ha dret que facin patir fins que no es pot ni suportar la malaltia, ni els dolors, o que ja no es poden valdre per si mateixos. Tenen més drets els gossos que les persones."
Fa un any va fer el testament vital i té molt clar com vol marxar. Vol morir tranquil·la i sedada:
"Quan ja estigui en coma induït, que em treguin el marcapassos i tindré una parada cardiorespiratòria i llavors que no em reanimin i tindré una mort molt dolça, no patiré."