Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Teheran

Una dona iraniana atacada amb àcid perdona el seu agressor i el salva de quedar-se cec

"El perdono." Amb aquestes paraules la iraniana Ameneh Bahrami ha evitat que la justícia del seu país deixés cec un home. El condemnat és el seu agressor, la persona que li va desfigurar la cara amb àcid quan ella es va negar a casar-s'hi. El 2004 Bahrami es va quedar cega com a conseqüència de les ferides. Un tribunal iranià va condemnar l'agressor, Majid Mohavedi, a ser castigat amb la llei del talió: "ull per ull i dent per dent". Mohavedi s'havia de quedar cec, però la seva víctima li ha estalviat el suplici. L'home, però, haurà de complir la pena de presó que també se li va imposar, entre 10 i 12 anys de presó, dels quals ja n'ha complert set. Bahrami reclama ara una compensació econòmica pels fets.

Actualitzat
Ameneh Bahrami ja no pot mirar el seu agressor als ulls. El 2004 es va quedar cega quan un pretendent li va vessar àcid al rostre. El seu "delicte": haver-se negat a casar-se amb ell.

El cas va arribar als tribunals. El culpable va reconèixer haver comès el crim per amor. "Quan li vaig demanar la mà em va dir que es casaria amb una altra persona i vaig decidir llançar-li àcid a la cara perquè el seu nòvio la deixés", va assegurar.

El 2008 la justícia iraniana va condemnar l'home a 12 anys de presó. La sentència incloïa una "qisas", un càstig islàmic de retribució, cosa que vulgarment es coneix com a llei del talió: "ull per ull i dent per dent." És a dir, Majid Mohavedi, l'home que va destrossar el rostre de Bahrami, hauria de rebre el mateix tracte: deu gotes d'àcid a cada ull que el deixarien cec.

El cas va adquirir ressò internacional. Bahrami fins i tot va viatjar a Barcelona per intentar salvar la visió d'un dels ulls, però els metges que la van atendre no van poder evitar que es quedés cega.

Sobre la sentència, Amnistia Internacional ha instat l'Iran a no infligir el càstig. Es va ajornar un cop, però aquest final de juliol era la data marcada. Bahrami ho ha aturat tot en l'últim instant. Just el dia que el germà d'ella havia d'aplicar la sentència. Dues paraules, "el perdono", i l'execució ha quedat en suspens. En una entrevista exclusiva a l'agència Reuters, la dona explica que "mai havia buscat la venjança" i que des del principi "no tenia intenció de portar fins al final la sentència".

Ameneh Bahrami assegura que va demanar la sentència de retribució perquè per ella era important fer justícia, però assegura que mai ha volgut "els ulls de Mohavedi".

El fiscal general de Teheran, Abbas Jafari Dolatabadi, ha elogiat la decisió. Diu que és un "acte de valentia" i ha recalcat que, fins que la sentència es va aturar, la justícia estava determinada a infligir el càstig.

La dona reconeix que espera una compensació en forma de diners per l'agressió. Demana l'equivalent a 150.000 euros per les lesions que se li van provocar. L'advocat de Mohavedi assegura que la família no pot abonar aquesta quantitat de diners i que només disposen d'una casa a Teheran. Bahrami afirma que necessita els diners per al tractament mèdic, ja que encara li han de fer diverses intervencions.

La dona ha salvat la vista al seu agressor, però espera que l'home compleixi la condemna de presó íntegra de 12 anys, dels quals ja n'ha fet set.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut